Males notícies per a aquells terrassencs que tinguin hipoteca. El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat una pujada històrica dels tipus d’interès. Serà l’increment de tipus més pronunciat des que existeix l’euro. La institució els eleva en 0,75 punts, fins a situar-los en l’1,25%, per combatre la forta inflació, que a l’eurozona volta el 9%, i avisa que hi haurà més pujades dels tipus. La intenció és condicionar la demanda, que no n’hi hagi tanta, i que els preus baixin a la llarga.
L’augment arriba després que al juliol, el BCE ja apliqués un augment del 0,5%, el doble del previst. És la segona pujada de tipus que aplica des del 2011, ja que des d’aleshores només els havia abaixat o mantingut en un mínim històric del 0%.
L’economista, advocat i auditor de comptes terrassenc Miquel Àngel Salazar explica que “els preus estan pujant de forma continuada perquè hi ha més demanda que oferta”. “Hi ha més demanda perquè hi ha més capacitat o bé d’endeutar-se o bé de comprar. Els bancs centrals, el que volen és, a través de les seves eines de política fiscal, controlar el consum. Si hi ha menys diners disponibles a la meva renda per gastar, consumiré menys i si consumeixo menys, la demanda baixa i la pressió sobre els preus, també. La inflació tindria un principi de control”, comenta el també vicepresident de Pimec Vallès Occidental.
“Això és la teoria econòmica bàsica, però la realitat de fons és més complexa. Ara tenim una inflació de quasi el 9%, però hem de saber perquè pugen tant els preus, com es comporta la inflació”, alerta Salazar. “Si som conscients que part del creixement ve de l’increment del preu de l’energia per la situació d’Ucraïna, les elèctriques i la composició del preu del kWh, es pot posar en dubte que si jo augmento els tipus d’interès el que estaré controlant és la inflació perquè per molt que jo controli la renda disponible perquè sigui més car obtenir diners del sistema bancari, és més que probable que no ataqui de forma directa a la composició de la inflació perquè això no implicarà que potser gasti menys energia quan la necessiti”, assenyala. “Des del meu punt de vista no hi haurà un xoc directe immediat”, diu. “Potser hi ha altres formes per atacar la inflació que no pas augmentar el preu dels diners”, afegeix.
El cost del crèdit
El que és segur és que d’aquí a finals d’any, s’encarirà el cost de demanar un crèdit per a governs, empreses i famílies. I és que com explica Salazar, els tipus són el preu al qual el BCE presta diners als bancs i, si els bancs (amb la pujada de tipus) compren els diners més cars, te’ls ofereixen a tu també més cars.
En el cas de les hipoteques, l’índex de referència és l’euríbor, que ha passat del territori negatiu de l’abril a cotitzar ja gairebé a l’1,9%; el nivell més alt des del 2012, i això vol dir hipoteques més cares.
Aquells terrassencs amb una hipoteca a tipus variable a qui els toqui revisar-la, ho notaran a les seves butxaques. Per a una hipoteca de 150.000 euros, que és la mitjana a Espanya, es calcula que de mitjana s’encarirà uns 150 euros al mes, és a dir, 1.800 euros anuals.
Amb tot, s’han viscut èpoques més dures. I és que l’euríbor encara està lluny dels màxims, per sobre del 5%, que es van veure l’any 2000 i just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. A finals del 2022 o principis del 2023, els experts com Salazar calculen que estarà a un 2,5% o un 3%.
Hipoteca: fixa o variable?
En aquest sentit, la pujada de l’euríbor ha provocat els últims mesos una acceleració de la compra de pisos i la firma d’hipoteques fixes o el canvi de variables a fixes, les que tenen un tipus d’interès constant.
“Fins al mes de juny, s’havien produït moltes ofertes d’entitats financeres d’hipoteques a tipus fixes molt econòmiques, de l’1 i l’1,2%, cosa que és un regal. Però ara, quan vas al mercat financer, el tipus d’interès fix que t’estan oferint les entitats està ja al voltant del 3 i el 4%, que no deixa de ser el mateix que l’euríbor més el diferencial de les variables”, indica Salazar. “El tipus fix està molt bé quan està al voltant de l’1,5% o el 2% com a màxim, però quan està per sobre, s’ha de tenir en compte l’aversió al risc. Si creus que al llarg de 30 anys d’hipoteca tindràs més capacitat de pagament perquè milloraràs les teves condicions econòmiques o creus que també hi ha una mica de vaivé, potser t’interessa negociar l’euríbor i, sobretot, negociar molt bé i a la baixa el diferencial”, recomana l’expert.
De fet, qui busqui ara una hipoteca, es trobarà que els bancs estan fent més atractives les variables i han millorat el diferencial, però s’acosta al 2%.
Preguntat per l’impacte en el mercat immobiliari, Salazar creu que hi haurà una relaxació de compra, però no dràstica. “No hi haurà recessió en aquest sector. Si jo tinc una necessitat de compra, per molt que s’encareixi la quota hipotecària, no deixaré de comprar. M’hipotecaré, però deixaré de comprar altres coses”, opina l’economista. “Com s’ha demostrat en època forta de crisi, la hipoteca és el que prioritzarem en el seu pagament”, sosté.
Els afectats
Molts egarencs tenen una hipoteca variable. A alguns ja els ha tocat revisar-la i ho han notat. Altres estan a l’expectativa.
Andreu Balastegui, 46 anys
“Mai és agradable que t’apugin la hipoteca, però en altres temps l’euríbor també ha estat alt. Tornem a un període de fa 10 anys. A mi encara no m’afecta perquè encara no m’ha tocat la revisió anual, em tocarà al desembre. No sé quan hauré de pagar aleshores; ja ho veurem.”
Sílvia Losada, 43 anys
“Penso que això afectarà molt a tothom. Suposo que caldrà retallar despeses d’una altra banda. Depèn de la quantitat d’hipoteca i del que et pugi, però és que tot puja. Tinc hipoteca a tipus variable, però la revisió no em toca fins al gener o el febrer. Aleshores m’afectarà de ple.”
Joaquim Pont, 38 anys
“Suposo que la pujada és necessària, però podria ser més escalonada. Jo tinc hipoteca variable i ho he notat. M’ha tocat revisar-la ara a l’agost i m’ha pujat la quota mensual 100 euros. Ara, a casa, ens mirem més les despeses.”
