La manca de recursos hídrics ha disparat l’alarma en un estiu marcat per les altes temperatures i la baixa pluviometria. A Terrassa, l’estat de prealerta decretat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no ha comportat cap restricció amb l’ús de l’aigua, però ha activat tot un seguit d’accions que preparen la ciutat per desplegar, si cal, el Pla d’Emergència Municipal en cas de sequera.
En aquest context, els consums a la ciutat se situen en la banda moderada. Pel que fa als consums domèstics, 2021 va tancar amb 105 litres per habitant i dia. El global de la ciutat, inclosos usos com el comercial, l’industrial i el municipal, s’eleva fins als 139,70 litres per habitant i dia. En els dos casos, la despesa d’aigua està molt per sota dels topalls que fixa el Pla de Sequera de l’ACA per abastar els municipis, en cas de decretar l’alerta per sequera.
Rec de la gespa a la piscina de Vallparadís /Lluís Clotet
Si la situació empitjora i es declara l’estat d’alerta a la ciutat, Terrassa rebria un volum d’abastament de 250 litres per habitant i dia per a tots els usos, tant domèstics com industrials comercials i municipals. El topall pràcticament duplica els consums actuals, que se situen entre els 105 l/h/d per a l’ús domèstic i els 139,70 l/h/d per al global dels usos.
De fet, Terrassa rep en situació de normalitat un cabal d’entre 182 i 209 litres d’aigua per habitant cada dia. La xifra està per sota de les dotacions màximes fixades per l’ACA en cas d’alerta, de manera que encara no caldria prendre cap mesura específica de reducció de la dotació diària.
Tanquem l’aixeta
Terrassa fa anys que té interioritzat el principi d’estalvi en el consum d’aigua. L’històric dels consums a la ciutat situen una mitjana prou estable els últims anys al voltant dels 100 litres per habitant i dia. Per anys, el 2018 el consum domèstic es va situar per sota d’aquest llindar (97,19 litres per habitant i dia), el 2019 va ser de 103,60 i el 2020, un any excepcional per la pandèmia, va arribar fins als 108,40 litres per habitant i dia. El darrer exercici, el 2021, els consums a casa van baixar a Terrassa fins a situar-se en els 105 litres per habitant i dia.
El Pla d’Emergència per sequera
En aquest moment, l’estat de prealerta no comporta cap restricció amb l’aigua, però es recomana fer-ne un ús responsable i estalviar a casa, a les empreses i a l’administració per garantir el subministrament en un moment de reserves sota mínims als embassaments. “La quota d’estalvi de cada ciutadà ens ajudarà a solucionar un problema complicat”, comenta la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares. L’administració “ja està aplicant mesures d’estalvi”, diu.
Els egarencs consumim a casa una mitjana de 105 litres d’aigua per persona al dia / Alberto Tallón
El Pla d’Emergència Municipal en cas de sequera, que fixa les mesures a adoptar en cada escenari, ha estat informat favorablement per l’ACA durant aquest mes d’agost, superant d’aquesta manera la fase d’aprovació inicial. En situació de prealerta com l’actual, el comitè de Sequera municipal s’ha reunit en tres ocasions aquest estiu per fer seguiment de la situació.
L’estat d’alerta es declara quan les reserves estan per sota del 40%. És per això que aquest estiu s’ha declarat en alguns municipis, on s’han pres mesures de restricció. De moment, Terrassa no s’ha vist afectada per aquesta mesura.
Si es dona el cas que la ciutat entra en alerta per sequera, el Pla d’Emergència preveu restriccions en el rec de jardins i zones verdes, la prohibició d’omplir fonts ornamentals, de netejar els carrers, paviments i façanes utilitzant mànigues d’aigua, limita l’ompliment de piscines i la neteja de vehicles, amb algunes excepcions. El paquet de mesures comportaria un estalvi de 2.813 m3 cada dia.
Melgares recorda la necessitat de moderar el consum fins i tot en un escenari de no restriccions. “El canvi climàtic afecta la capacitat de subministrar aigua. Aquesta és una realitat que ja tenim aquí i hem de restringir el consum. Des de l’empresa pública Taigua sempre fem un consum responsable”.
Les reserves continuen al 39%
Els episodis de manca de recursos hídrics han estat cíclics a Catalunya, on amb una periodicitat de cinc anys s’han registrat situacions de sequera. Amb el canvi de segle, entre 1999 i 2003 es van promulgar fins a tres decrets de sequera. L’any 2012-2013 també va ser un període marcat per la manca de precipitació i de recursos hídrics i, més recentment, al període 2017-2018, es va viure un altre episodi en què va caldre adoptar mesures per fer front a recursos limitats.
En aquest moment, els embassaments de Catalunya en la seva globalitat estan al 39% de la seva capacitat. Les dades són d’ahir i no han variat en les darreres setmanes. Les precipitacions de finals d’agost no han permès recuperar els recursos hídrics del país.
La conca interna que afecta Terrassa és la del Ter-Llobregat, que engloba els embassaments del Ter (Sau i Susqueda) i del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç). Es troben actualment entre el 30% i el 55% de la seva capacitat.
Al sistema Ter-Llobregat es va declarar la situació de prealerta el dia 21 de febrer de 2022. Les pluges de la primavera van ser insuficients per a millorar els cabals. Caldrà veure ara si la tardor millora les reserves.
