El jaciment més antic de Terrassa és el del parc de Vallparadís, que també és el tercer jaciment més antic de tot Europa. Les restes que es van trobar en l’anomenat jaciment de Cal Guardiola van ser de 17 espècies diferents de flora i 31 de fauna, unes troballes molt valuoses. Totes elles han estat les protagonistes de l’última visita guiada de Refresc de Patrimoni, el cicle de visites nocturnes pel patrimoni de la ciutat que organitza el Museu de Terrassa. Amb la d’aquesta setmana, titulada “Terrassa fa 1 milió d’anys”, s’acaben les sortides que s’han estat celebrant durant tot l’estiu. Aquesta última visita s’ha repetit en dues sessions, el dijous i el divendres d’aquesta setmana.
La zona del parc de Vallparadís i la ciutat de Terrassa en general era molt diferent fa un milió d’anys. La Sílvia Comelles, historiadora i guia de la visita explica que la zona era “plana, amb un clima una mica estepari i amb alguns boscos de riera”. Les dues estrelles dels jaciments són l’hipopòtam i la hiena, els animals més trobats pels equips que van estudiar els jaciments. Una de les visitants se n’adona de pressa: “sempre he vist els hipopòtams al parc, però no sabia què representaven”.
De fet, els hipopòtams no vivien a la zona del parc, sinó que es calcula que l’actual Matadepera era una zona de llacs, on habitaven aquests animals. Amb les pluges torrencials i riuades que pateix la ciutat periòdicament, alguns exemplars fan ser arrossegats fins a Vallparadís. És per això que les restes s’han conservat tan bé, deixant esquelets sencers en una barreja de fang que ha preservat restes animals i vegetals perfectament. Aquest és un fenomen excepcional, sobretot tenint en compte que es tracta d’espècies de fa més d’un milió d’anys.
Aquestes espècies, juntament amb rinoceronts, elefants i mamuts meridionals, van conviure a Terrassa durant el plistocè, l’època que equival a fa un milió vuit-cents mil anys. Cap a la meitat d’aquesta època, però, les glaciacions i els canvis climàtics van fer que els llops, els porcs senglars, les guineus i els ossos els substituïssin, ja que eren animals més resistents a baixes temperatures. És així com Terrassa ha acabat sent com és avui en dia.
Davant la sorpresa dels assistents, la Sílvia explica que les excavacions que s’han fet prop de Vallparadís han estat “d’urgència, perquè s’estaven fent obres a la zona i van aparèixer restes”. És el cas de la construcció de la Mútua de Terrassa i de l’estació de Vallparadís.
Els visitants es van acostar al castell Cartoixa de Vallparadís malgrat la pluja. La Lorena i el seu fill assistien per primera vegada a una de les visites nocturnes del museu. El seu pla d’estiu improvisat els va arribar a través del boca-orella: “m’ho va dir un amic, que suposo que ho va sentir d’algú”, afirma la Lorena. Per a ells, l’objectiu era ben clar, i és que no havien visitat mai el castell. Per l’Eva i en Xavi, en canvi, no és el primer Refresc de Patrimoni. Asseguren que “aprens moltes coses de la història de la ciutat que no saps encara que visquis aquí”. Aquest és el motiu principal que els va fer voler repetir. Pel Xavi, el més atractiu és el format, ja que “és una manera diferent de veure la ciutat”. Tots ells acaben la visita quan ja gairebé és mitjanit, satisfets i comentant que “sota nostre segur que hi ha moltes coses més”.
El cicle de sortides de Refresc de Patrimoni ha acabat aquesta setmana, però ha estat funcionant durant to l’estiu amb molt d’èxit. Durant les visites guiades, organitzades pel Museu de Terrassa, els inscrits han pogut descobrir les figures més importants de l’art de la ciutat, les històries més i menys conegudes del parc de Vallparadís, la Torre del Palau i l’època medieval i els jaciments de Cal Guardiola i l’entorn del parc. Totes aquestes s’han celebrat en un ambient excepcional que ha estat la clau del seu èxit: són visites organitzades de deu a dotze de la nit, evitant la calor de l’estiu a la ciutat i aconseguint un format realment refrescant.
