Triar el nom per a una criatura no és una feina gens fàcil. Se n’ha de buscar un que agradi als avis, les àvies, als pares, les mares, que no et recordi a ningú que et cau malament, que sigui original, que no sigui massa difícil d’escriure, que combini bé amb els cognoms…
Quan es comencen a tenir en compte les preferències de tothom, posar nom a un nadó pot arribar a ser un malson, així que moltes vegades s’acaba coincidint amb molta més gent. És el cas dels pares i mares que han posat Ona, Martina o Emma a les seves filles o Bruno, Nil o Pau als seus fills en l’últim any, i és que aquests són els noms més populars a Terrassa entre els nascuts l’any 2021 segons el registre de dades obertes de l’ajuntament.
Durant l’any passat van néixer a la ciutat 17 Ones, 14 Martines i 13 Emmes i també 14 Brunos, 14 Nils i 13 Paus. La moda ha canviat respecte a l’any anterior pel que fa als noms femenins, ja que Júlia va ser el més triat. Nil, en canvi, encara lidera la llista però empata al 2021 amb Bruno.
Els noms que més van triomfar al Vallès Occidental van ser Nil i Martina, així que podem pensar que els terrassencs seguim la moda… o que la creem. Els seguien Pau i Lucía. De qui sí que es desmarquen els pares i mares de la ciutat són del conjunt de Catalunya, on predominen un cop més Júlia i Marc, i dels nostres veïns de Sabadell, que prefereixen Lucía i Arnau.
És ben clar que les modes van canviant, sobretot quan parlem de noms. Les sèries de televisió més populars, els jugadors de futbol més coneguts… acostumen a marcar tendència a les llistes de noms més posats. Ona, Bruno i Nil són els líders d’aquest any, però no sempre ha estat així. De fet, si ens remuntem al 2001, gairebé no entren als registres de la ciutat.
Fa vint anys es van registrar a l’anuari de dades obertes de l’ajuntament tres Nils, dos Brunos i només una Ona, unes xifres molt diferents de les d’aquest any passat. Hi ha noms que són sempre dels més posats, com Marc, que va ser el més posat pels pares i mares terrassencs durant diversos anys seguits, fins que fa ser desbancat per Leo l’any 2018. El que dèiem dels futbolistes…
Tant Bruno com Nil han tingut pujades importants i progressives en els últims recomptes, però Ona és una moda dels darrers cinc anys, quan ha passat de no estar entre els noms femenins més populars a ser el primer. Tot va a èpoques.
És molt probable que la pandèmia hagi portat als bebès terrassencs a trencar amb les modes anteriors i a portar noms més originals, ja que la generació covid, o els nascuts des del 2019 fins al 2021, han canviat les tendències que s’havien establert en l’última dècada.
Els noms llarg han perdut la popularitat que tenien fa un temps i no sembla que l’hagin de recuperar en els anys que venen. I és que Martina és l’únic nom de més de cinc lletres que ocupa un lloc a la llista dels deu noms més posats en l’últim any. De fet, la meitat d’aquest top 10 està ocupat per noms de només tres lletres: Ona, Nil, Pau, Leo i Max. Pel que fa als noms compostos, són encara més difícils de trobar a les llistes dels bebès terrassencs dels darrers anys. Encara hi ha pares que posen noms compostos als seus infants, però generalment han sigut eliminats del registre de nounats de la ciutat. Mohamed trenca la tendència.
A Terrassa hi ha molts infants que s’anomen Mohamed, i n’hi ha cada any sobretot degut a la diversitat cultural que té la ciutat. Encara que n’hi hagi un nombre molt elevat, al registre de l’ajuntament només ocupant el dinovè lloc de la llista, amb un recompte de deu infants. Aquest recompte no és del tot acurat, i és que hi ha més de deu maneres diferents d’escriure aquest nom. Si se suma cada vegada que apareix un derivat d’aquest nom, el total d’infants que es van anomenar Mohamed a Terrassa l’any passat arriba a vint-i-cinc, superant tota la resta amb diferència. Però oficialment no es pot considerar un mateix nom.
Evolució negativa de la natalitat a Terrassa
La natalitat ha caigut a la ciutat de Terrassa durant els últims anys i ho fa més que la mitjana de tot Catalunya. L’any 2021 es van registrar a la ciutat 1817 naixements, trenta-dos menys que l’any anterior. Això suposa una caiguda d’un 1,73%, que pot semblar petita, però es va acumulant cada any. A Catalunya, en canvi, la disminució de naixement d’un any per l’altre va ser d’un 1,3%.
Aquestes xifres es poden observar de forma molt més clara si es compara l’any passat amb el 2016, amb una diferència de cinc anys.A la ciutat, entre aquests dos moments la natalitat ha baixat un 19,4%, amb una diferència de 438 nounats. Per veure les dades amb perspectiva, amb els nadons que van néixer l’any 2016 es podien omplir una vintena d’aules de vint infants més.
La caiguda del nombre de naixements a Catalunya entre els mateixos anys va ser d’un 16,3%.
El creixement natural de la població de la ciutat de Terrassa és clarament negatiu, així que l’augment del nombre de terrassencs no depèn dels nadons, sinó de l’evolució de l’envelliment de la població i de l’arribada de nous ciutadans d’altres països o racons de Catalunya. Gràcies al creixement migratori, que sí que és positiu, la ciutat continua creixent any rere any.
