Terrassa i el total de la comarca del Vallès Occidental atrauen cada any un gran nombre de turistes, però més de la meitat ens visiten per motius de feina i negocis. El turista de maletí desapareix a l’estiu i deixa pas als visitants interessats pel patrimoni arquitectònic, històric i cultural de la ciutat. Durant l’estiu ens els podrem trobar passejant per la ciutat i pel Parc de Vallparadís, visitant la Casa Alegre de Sagrera, la Masia Freixa i la Seu d’Ègara…
És el cas de la Lola i la Clara, mare i filla, que des de Sabadell i Matadepera visiten les esglésies per conèixer millor la història del complex romànic. No és la primera vegada que hi van, però asseguren que en senten “fascinació”. En aquesta ocasió les acompanya la Mia, guia del Museu de Terrassa.
La guia creu que després de la pandèmia va augmentar el turisme interior i molts terrassencs es van interessar pel patrimoni de la ciutat. Explica que aquest estiu la gent ha preferit viatjar i “han marxat tots a la platja”. Lamenta que Terrassa “té un patrimoni molt interessant que tindria més visitants si no estigués a una ciutat d’interior”.
Igualment, celebra projectes del Museu com el de Refresc de Patrimoni, les visites guiades nocturnes del programa d’estiu, ja que “està ple de gom a gom”. Afegeix que “a Terrassa a l’estiu encara queda gent, i és una bona oportunitat per aprofitar les vacances a la ciutat”. No tothom qui fa turisme a la ciutat és de Terrassa o Catalunya, i és que els visitants d’aquest estiu de les esglésies de Sant Pere venen de tot arreu, fins i tot de Nova Zelanda. La Cláudia és de més a prop, de Portugal, i ha viatjat fins a Terrassa per visitar una amiga.
Durant la setmana ha estat a Barcelona, però no l’ha acabat de convèncer el seu model turístic: “m’he sentit com en una bombolla, tot és molt bonic, però molt massificat”, explica. Afegeix que prefereix “passejar i anar descobrint una mica tot el que té la ciutat”. De moment l’han sorprés les façanes modernistes, el monument a la Dona i la Seu d’Ègara, que visita avui.
