Falta poc. Si tot discorre com està previst, l’ermita del Sagrat Cor de Terrassa, l’ermita de Can Boada, serà pública en uns mesos i podrà esdevenir un nou equipament municipal a utilitzar per una entitat del barri. Les negociacions de l’Ajuntament amb l’empresa propietària de l’emblemàtic edifici van per bon camí i es troben en l’última fase. El primer té la intenció d’acceptar el lliurament de l’immoble. La segona es vol desprendre de la propietat. De fet, van ser els titulars els primers en realitzar la proposta.
L’associació de veïns de Can Boada del Pi ha acollit amb satisfacció la proposta. Havia posat sobre la taula l’assumpte de l’ermita en diverses reunions amb tècnics i polítics municipals en els últims anys. L’edifici, aixecat en un promontori entre la ronda de Ponent, el carrer del Dos de Maig i l’avinguda de Can Boada, ha travessat diverses fases de degradació, sobretot com a objecte d’actes vandàlics: a les pintades exteriors se sumaven els danys en el reixat de ferro de l’entrada i en una creu de trencadís foradada a pedrades. La brutícia s’ensenyoreix de l’interior de l’ermita.
Restauració
Segons els veïns, l’alcalde, Jordi Ballart, ja va comunicar el juny l’acceptació de la cessió. Al setembre té prevista una trobada amb representants veïnals i és molt probable que per a llavors el traspàs ja sigui un fet. Les àrees de Patrimoni i Urbanisme porten mesos treballant en el tema i s’espera que al setembre ja estigui elaborat l’informe sobre l’estat de l’ermita, que inclourà les accions de rehabilitació a emprendre. Els tràmits per a la cessió de l’espai ja s’han iniciat.
L’ermita fa 10 metres de llargada per 4,70 d’amplada / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Alçada sobre un turó, com una illa singular enmig de la ciutat, l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, més coneguda com a ermita de Can Boada del Pi, va ser construïda l’any 1910. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. L’estiu passat, la façana, plena de grafits, va ser repintada. L’associació de veïns havia demanat aquest manteniment bàsic i fa poc més d’un any expressava la seva satisfacció per l’acord entre Patrimoni i els titulars de l’immoble que havia permès aquesta restauració.
A la tardor es va conèixer l’oferiment de l’ermita a l’administració municipal, que va començar a estudiar-ne els possibles usos. En uns mesos podria ser equipament municipal i local d’un grup de foc.
