Tothom coneix els casals d’estiu que acullen milers de nens i nenes des que acaba l’escola i durant tot el mes de juliol, però a Terrassa n’hi ha que acullen infants fins a finals d’agost. Aquest projecte uneix diferents entitats de lleure de la ciutat que ofereixen activitats, sortides i menjador amb l’ajuntament, que és qui finança les 323 places que s’ofereixen.
La Minerva Ruiz dirigeix un d’aquests casals, l’espai Tremola, que aquest agost prepara activitats per a uns 50 infants a l’Escola Montserrat i al voltant de tota la ciutat. Els nens que formen part del casal d’agost són infants de famílies en risc d’exclusió social i amb pares que no tenen vacances i que, per tant, es queden tots els mesos d’estiu a la ciutat, moltes vegades desatesos a casa. L’objectiu de la Minerva i la resta de monitors és “oferir-los un estiu diferent a Terrassa”, assegura.
Ruiz creu que el volum de nens d’enguany és menor que en altres edicions del projecte. La directora explica que, després de la pandèmia “el casal ha tingut unes quantes baixes”, ja que el Marroc, país d’origen de molts dels nens del grup, ha reobert les seves fronteres i algunes famílies han marxat cap allà a visitar els seus parents. Detalla també que, a diferència del servei que ofereixen a principis d’estiu “al mes d’agost les inscripcions s’obren només per als nens i nenes derivats pels serveis socials de l’ajuntament”, i per això han passat de 250 a 50 places.
Ruiz confessa que, amb un grup més reduït d’infants durant el tercer mes d’estiu, es crea un ambient més “proper i familiar”, molt positiu per organitzar les activitats i dinamitzar les jornades. A més, molts dels nens i nenes també han participat al casal del juliol i són membres de l’esplai Tremola, també gestionat per ella. Considera que, d’aquesta manera, “els monitors podem fer activitats enfocades a les necessitats i problemes concrets dels nens del grup”.
Més enllà de tractar les necessitats socials dels infants, que d’altra manera es quedarien sols a casa, el casal d’agost està en constant contacte amb serveis socials: “L’esplai tremola està al Casal Cívic de Montserrat, Torre-sana i Vilardell, al mateix lloc que serveis socials, així que podem avisar si algun nen té algun problema o observem alguna conducta que crea una alarma”, explica la directora del casal.
Per la Minerva, el casal és l’ambient ideal per detectar necessitats dels infants i fer un bon seguiment de les seves situacions, ja que “estant junts tot l’estiu, el vincle que es crea és molt fort, els infants agafen molta confiança amb els monitors i en ells mateixos”. Alguns dels infants del grup de l’esplai Tremola també fan el que s’anomena “esplai de dia”, passant les tardes al centre cívic, de manera que per a Ruiz “els problemes que detectem a l’estiu es poden anar tractant durant el curs”
“Per ser monitor de casal, en general, cal una sensibilitat especial”, defensa la directora. Creu que per fer qualsevol tasca en una entitat de lleure cal un factor vocacional molt important, però que a l’hora de dirigir activitats per a nens de famílies vulnerables “cal tenir una empatia molt forta i entendre perfectament el context social en què es troben”. És per això que els monitors del casal són moltes vegades integradors o educadors socials i mestres. Tot i defensar que els infants moltes vegades “no són casos molt greus”, el projecte és l’alternativa per atendre fills de famílies amb problemes econòmics.
