Caminar sol pel carrer sense pressa i observar el paisatge és tota una experiència perquè, ben segur, que ens fixarem en moltes coses que, habitualment, ens passen desapercebudes quan anem acompanyats o amb rapidesa. Una de les coses que criden l’atenció són les pintades espontànies sobre els edificis i el mobiliari urbà. Tags, gargots, grafits… La majoria anònims o de firma críptica, que fan mal a la vista perquè embruten persianes, façanes, parets, murs, bancs... tant del centre com dels afores i de manera indistinta si l’element és públic o privat.
Des de l’Ajuntament expliquen que el tema de les pintades afecta a totes les ciutats en major o menor mesura i que cada consistori fa la gestió que considera més adient. En el cas de Terrassa es prioritza la neteja de tot missatge escrit que inciti a l’odi o a la violència. En aquest sentit, l’Ajuntament envia l’equip de la Brigada Municipal per eliminar el missatge i restaurar l’espai.
L’Ajuntament té dues vies per la detecció d’aquests tipus d’accions que contaminen visualment el paisatge urbà. Una d’elles és a través dels seus propis serveis, de la mateixa Brigada d’obres i altres, i l’altra són les persones a títol particular. L’Ajuntament només actua en els llocs que són de competència municipal pública; des d’edificis fins a places fins a bancs, passant per monuments i murs construïts de protecció.
Els grafits afecten per igual a propietat pública i privada /Nebridi Aróztegui
El tema és complex perquè és com si es tractés de detectar o perseguir algun que fa una malifeta, una gamberrada, sense deixar empremta. Hi ha moltes generacions, per exemple, que en l’època de joventut havíem vist escrit de tota mena (filosòfics, sentimentals, polítics…) darrere les portes dels serveis d’equipaments que eren espais per ser de l’adolescència, però a poc a poc aquesta manera d’expressió anònima ha anat ocupant l’espai exterior amb lletres i dibuixos i amb contingut o sense que es fan de manera il·legal.
L’Ajuntament no té una partida específica dedicada a la neteja de pintades, però si una estimació del cost anual que es quantifica a partir del nombre d’accions. Calcula que en els últims anys, la despesa ha pujat a uns 200.000 euros per exercici, una quantitat destacable perquè, a la fi, és recuperar un patrimoni de tots que fan malbé uns quants.
El cost també està en funció del suport on hi ha el grafit. Si és un mur es pinta a sobre, però si és un material noble (pedra, marbre o ferro) s’ha de fer la neteja de les pintades amb una màquina especial. És per això que cada acció de neteja té un tractament i un pressupost diferent; és a dir que en un any es poden fer més serveis que en un altre, però no vol dir que el cost sigui més elevat perquè igual les pintades a esborrar no necessitaven gaires recursos.
En el balanç de serveis de neteja d’escrits a la via pública es constata un increment considerable entre 2018 i 2019, quan es va passar de 51 a 85 actuacions municipals contra aquests actes anònims. El 2020, any que va esclatar la Covid, és a reduir fins a 32 i el 2021 va tornar a incrementar-se fins a 56. En aquests sis mesos, l’Ajuntament ja ha portat a terme 31 actuacions.
Sancions
El que continua sent molt complicat és sancionar els autors perquè és molt difícil detectar-los in situ. Malgrat tot, els reglaments dels municipis, com Terrassa, queda clar que està prohibit realitzat tota mena de grafits, pintades, taques, gargots, escrits, inscripcions o grafismes amb qualsevol matèria o bé ratllant l’espai públic, així com en edificis del patrimoni, infraestructures o instal·lacions del servei públic. I a més a més s’inclouen les sancions que són d’import econòmic, des de 250 fins a 751 euros, en funció del tipus d’espai públic. La multa s’acompanya d’una tasca de compromís social amb un nombre d’hores, que pot ser des de 13 h fins a 50 hores, condicionat també al tipus de lloc on s’ha fet el dibuix no autoritzat. La dificultat continua sent saber l’autoria.
Terrassa Centre: “La ciutat té un estat deplorable”
Les pintades s’estenen por tota la ciutat, però el lloc on hi ha més concentració i són més visibles és al centre de la ciutat i el seu entorn més proper. Terrassa Comerç Centre mostra la seva preocupació perquè el ritme d’embrutar i netejar van molt a destemps i perquè considera que la neteja és insuficient. En aquest sentit, el president Xavi Linares, ha manifestat que “no fem actuacions decidides. La ciutat, el centre, té un estat deplorable, té una imatge de bruta i fa mal olor”. L’associació diu que aquesta situació li feia basarda i és per això que va decidir contractar un servei de neteja exprés a Fupar que actua un cop per setmana. Abans eren dos cops, però s’ha reduït per manca de pressupost. Allà no arriba Fupar, ho fan els propis associats.
La síndica va demanar solucions
Les queixes de propietaris per l’incivisme urbà, relacionat amb pintades, tags i grafits, van generar el 2018 una actuació d’ofici de la síndica municipal de greuges de Terrassa Isabel Marqués. En aquell moment, va demanar a l’Ajuntament un servei de neteja específic per eliminar aquests escrits del paisatge urbà i un protocol mitjançant el qual els propietaris afectats puguin sol·licitar a l’Ajuntament de manera gratuïta la seva neteja, fent la regulació oportuna a l’ordenança municipal. La síndica feia l’observació que l’ordenança municipal no fa referència a qui és el responsable de la neteja i que en el cas dels espais privats, seria necessari que ho fes l’Ajuntament, igual que a Barcelona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Ripoll i Madrid.
Del grafit al mural artístic
El seu nom artístic és Edmundo García i és l’autor dels nous murals a Terrassa, el dedicat al Mundial de l’Hockey Femení a la façana de nord de l’Estadi Olímpic i el de Prodis a la façana de la seva seu al Vapor Cortés a la plaça del Tint. Aquest artista, que està al capdavant de la seva empresa Majara Studio, diu que se sent molt còmode amb idear i realitzar art al carrer. “Estem especialitzats amb creacions artístiques de format gran i d’estil contemporani al carrer. A mi m’agrada perquè és una manera d’entendre l’art de manera més social perquè l’obra la fas al carrer, transformes un espai, canvies la realitat d’un paisatge i la pot veure més gent. D’aquesta manera no t’has de tancar en un estudi i exposar en una galeria”.
Considera que aquests murals al carrer es respecten molt i que gairebé no són objecte d’actes incívics. “Normalment, hi ha un codi de respecte perquè els que pinten i fan grafits valoren el temps que has invertit i el cost que val l’obra”. Així i tot admet que qualsevol peça d’exhibició al carrer pot estar subjecte a l’incivisme i que, per tant, té també la marca d’efímera. Edmundo i el seu equip de treball, compta amb diversos murals a Terrassa, un d’ells al centre, a la plaça Didó, i un altre a Guadalhorce.
