L’escenari inflacionista sembla no tenir treva, almenys per ara. La taxa de variació anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya es va disparar un punt i mig al juny i es va situar en el 9,7%, el màxim de la sèrie històrica, des del 2002, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La inflació s’ha situat fregant els dos dígits, impulsada per l’increment de preus en el transport (+19,3%), l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i els combustibles (+17,8%) i els aliments i les begudes no alcohòliques (+11%).
Evidentment, Terrassa no és aliena a aquesta realitat i, per tant, la seva població es veu afectada per l’augment generalitzat de preus. De fet, la inflació ha comportat una pèrdua alarmant del poder adquisitiu de la ciutadania. Segons l’INE, a través de dades del Ministeri de Treball, els preus han pujat una mitjana del 3,1% respecte a fa un any, mentre que els salaris pactats en conveni només ha crescut un 1,5% en el mateix període. La diferència, doncs, entre l’alça de preus i la de salaris per conveni és d’1,6 punts percentuals.
Si s’aplica aquest càlcul sobre el sou mitjà d’un terrassenc (25.258 euros bruts anuals el 2020, segons dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental) s’obté que l’assalariat mitjà ha perdut un poder de compra de 404 euros per culpa de la inflació. A més, segons l’organització no governamental Oxfam Intermón, el poder adquisitiu en les llars més pobres es redueix un 30% més que en les més riques per la inflació. Es tracta d’un fet preocupant i encara ho és més tenint en compte que les llars de classe mitjana-baixa destinen un 50% dels seus ingressos a pagar únicament l’energia.
La terrassenca Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya, considera que la inflació es mantindrà, com a mínim, uns quants mesos més. “Mentre duri aquest escenari d’incertesa, guerra, problemes amb els subministraments derivats de les tensions geopolítiques, la qüestió del gas… continuarem amb aquest escenari inflacionista”, assenyala l’economista. “Jo penso que en tenim per uns quants mesos més si no per un any més”, diu.
L’egarenca sosté que les empreses no poden apujar els sous perquè tampoc els estan pujant els beneficis. “Poden apujar els salaris, però amb una certa mesura. En general, les companyies no tenen capacitat d’apujar els sous al mateix nivell que està pujant la inflació perquè els han augmentat els costos i han disminuït els marges”, comenta.
El comerç, ressentit
En aquest sentit, Beltran reconeix que anem cap a un escenari en què a la població se li està reduint la capacitat adquisitiva i té poques perspectives, en els pròxims mesos, de ser compensada. L’economista alerta que això està començant a impactar en el sector del comerç i “en la part final de l’any es pot notar encara una mica més”. “Per tot el que hem passat amb la pandèmia, la gent ha arribat a l’estiu amb unes ganes boges de sortir i penso que s’està prioritzant el lleure i les vacances i el setembre ja ho veurem”, sosté.
De fet, destaca que enguany s’intueixen estratègies de marca per avançar compres. I és que alguns hipermercats van començar la campanya de tornada a l’escola a finals de juny quan altres anys no ho feien fins a l’agost. “Et recordaven les teves obligacions de setembre en el moment en què acabaves de cobrar la paga extra potser com a previsió que el setembre la gent pugui tornar escurada”, manifesta.
La terrassenca assenyala que “hi ha molta gent que està funcionant sense gaire marge d’estalvi, que acaba el mes ras i net i que per continuar comprant necessita la nòmina”. Apunta que a nivell de tot Espanya es calcula que un 58% de la població té problemes de subsistència o viu en aquest esquema d’acabar el mes ras i net. A més, recorda que la renda per habitant a Terrassa està per sota de la mitjana catalana.
L’experta en comerç indica que a nivell de supermercat, a Terrassa no s’està notant encara una baixada en les xifres de vendes en euros, però sí que són més baixes en quilograms les vendes de fruita i peix, dos productes que són més cars. També apunta que alguns clients ja busquen alternatives de gamma més econòmica en productes d’alimentació i neteja.
Pel que fa al sector moda, Beltran recorda que a la primavera havien recuperat els nivells de venda prepandèmia, però deixa la porta oberta al fet que la situació es reverteixi.
Nou rècord de l’IPC estatal el juliol: 10,8%
La inflació anual a l’Estat s’ha disparat el juliol i ha tornat a superar els dos dígits, fins al 10,8%, segons l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum (IPC) de l’Institut Nacional d’Estadística. Ha baixat dues dècimes amb relació al mes anterior, però dispara la taxa interanual sis dècimes, superant el pic del mes de juny passat, quan l’IPC es va situar al 10,2%. La dada, que s’ha de confirmar a mitjans del mes que ve, suposa la taxa més alta des del setembre del 1984, és a dir, dels darrers 38 anys.
L’augment de la inflació es deu principalment a la pujada dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques i de l’electricitat. També al comportament dels preus de la roba i calçat, que baixen menys que l’any anterior.
La taxa de la inflació subjacent, que no inclou aliments frescos ni energia, augmenta fins al 6,1%, la dada més alta des de gener del 1993.
Les valoracions dels terrassencs
Helga Schulz: “Compro el mateix, però haig de gastar més”
L’Helga té 42 anys i és dissenyadora gràfica. Assegura haver notat l’escalada de preus, sobretot en el cistell de la compra. “Abans gastava força menys del que gasto ara”, diu. La terrassenca explica que continua comprant els mateixos productes, aquells als quals ja s’ha acostumat i sap que li agraden. “Continuo comprant el mateix, però patint perquè m’hi haig de gastar més diners”, reconeix. És autònoma i creu que si la situació continua així, haurà d’acabar retallant despeses per una altra banda.
Vicenta Gallardo: “Menjo força fruita i l’estic trobant molt cara”
La Vicenta té 87 anys. Creu que la pujada de preus té un impacte diferent en la gent que viu sola, com ella, que en les famílies, “però tot ha pujat moltíssim”. “La meva capacitat adquisitiva ha baixat, però penso sobretot en les famílies que tenen tres o quatre nens, que deuen anar molt justes”, assenyala. La Vicenta consumeix bastant fruita, i lamenta que l’està trobant “molt cara”. Explica que no pot retallar despeses perquè “gasto el mínim”. “A l’hora de comprar roba, m’ho miro molt. Només compro el que necessito”, diu.
Pau Font: “Em moc bastant i amb la benzina ho he notat molt”
En Pau és traductor i viatja molt entre Andorra i Terrassa. Fa servir el cotxe i en allò que més està notant l’augment dels preus és en la benzina. “No he retallat consum, gasto la mateixa i pago més. No tinc més opció”, diu aquest noi de 34 anys, que explica que si abans anava d’Andorra a Terrassa per 35 o 40 euros ara ho fa per 75. De moment no ha retallat despeses, però creu que si la situació s’allarga “tocarà estrènyer-se el cinturó”. Pel que fa al cistell de la compra, assegura que a casa acostumen a gastar molt poc.
Rodolfo Contreras: “El cost de la vida puja i els sous no ho fan”
En Rodolfo, de 39 anys, també explica que en el que més ha notat l’escalada dels preus és en la benzina. És optometrista, treballa a Cerdanyola del Vallès i es desplaça en cotxe. “Els matins haig de deixar els nens a l’escola i després vaig a la feina. Si ho fes en transport públic, no tindria temps”, sosté. “M’estic gastant un 40% més del que em gastava abans”, diu. “De moment ho puc afrontar, però no sé què passarà d’aquí a uns mesos”, assenyala. “Els sous no pugen, però el cost de la vida, sí”, lamenta.
Alternatives d’inversió
Criptomonedes
Aquest tipus d’inversió és el que possiblement més reticències genera, tot i que pot arribar a ser un dels més rendibles. Les criptomonedes (n’hi ha 8.500 tipus diferents) són, en definitiva, un mitjà digital d’intercanvi i tenen un valor variable. Per tant, quan el seu valor és més baix surt a compte comprar-ne per a vendre-les després quan hagin recuperat valor.
Participació en “start-ups”
En els darrers anys, una inversió que ha guanyat pes és la participació en “start-ups”, empreses de recent creació que tenen potencial per créixer de forma exponencial en molt poc temps. La rendibilitat en la inversió acostuma a ser alta. Això sí, el consell dels economistes és invertir en diferents “start-ups”, per incrementar les possibilitats d’èxit.
Inversió en borsa
Invertir en borsa també és una altra alternativa d’inversió interessant per a combatre la inflació. La borsa ens pot permetre aconseguir beneficis a partir del nostre capital i guanyar uns diners que podem tenir disponibles quan vulguem. Tanmateix, també hi ha un desavantatge rellevant: la possibilitat de perdre la nostra inversió, sigui per inexperiència o per la impredictibilitat del mercat.
