Una professora de Terrassa ha presentat una denúncia contra dos agents de la policia espanyola que presumptament la van coaccionar, i posteriorment detenir, per parlar-los en català a la comissaria de Terrassa. Els fets es remunten al passat 4 de març, quan la dona va anar a la comissaria a fer diversos tràmits i un dels agents li va exigir que parlés en castellà, a més de posar-li diverses traves a l’hora de fer-los. Amb el pretext de la Llei Mordassa, la dona va acabar detinguda.
Ara, Plataforma per la Llengua li ha facilitat la defensa legal a través de l’advocat Eduardo Cáliz, d’Arrels Advocats, que considera que els fets són constitutius de quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral. La denúncia també demana al jutjat que requereixi les gravacions de les càmeres de seguretat de la comissaria i la identificació dels agents, i que citi a declarar els dos que ja estan identificats – gràcies a les sancions administratives que els agents van imposar a la víctima.
El matí de divendres 4 de març, la dona es va presentar a la comissaria per fer diversos tràmits: renovar el DNI i el passaport, i les cartes d’invitació dels seus pares. Ja d’entrada, l’agent que la va atendre li va demanar que parlés en castellà, una exigència que li va reiterar durant tota l’atenció. “Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya”, va ser la frase de l’agent en qüestió.
El segon incident es va produir mentre l’agent li prenia les dades per la renovació del DNI: va apuntar malament un número del seu telèfon. La dona li va advertir, però en aquell moment l’agent estava atenent una trucada i no li va fer cas. A més, després li va dir que per solucionar l’error havia de demanar cita per un altre dia. Així doncs, la professora va demanar hora a una funcionària – que la va atendre de manera molt correcta -, que li va donar permís per sortir a fotocopiar els passaports dels pares per tramitar les cartes d’invitació.
Quan va voler tornar a entrar a la comissaria, es va trobar a la porta un agent, diferent de l’anterior, que no només no la volia deixar entrar sinó que també li va exigir que parlés en castellà i la va fer apartar, deixant passar altres persones.
Després d’aquest episodi, els policies van acabar deixant entrar la dona a la comissaria. Va fer els seus tràmits, i en sortir va tornar a expressar el seu disgust perquè els agents no sabessin català. Aleshores, l’agent que li havia impedit accedir la va cridar, li va agafar el mòbil i la va detenir per “faltar al respecte a un agent de policia”, i falsament, amb el testimoni de dos agents de la comissaria, per haver-se negat a identificar-se – cosa que constitueix un altre delicte. “L’acusació és absurda tenint en compte que, justament, era allà per renovar els documents oficials”, fa notar la Plataforma per la llengua.
La professora ha rebut aquesta setmana la sanció administrativa que els agents li van imposar, amb la qual cosa ha pogut identificar dos dels agents que van participar en els fets, i per això s’ha presentat la denúncia al Jutjat d’Instrucció de Terrassa. A més, compten amb una gravació d’una tercera persona, que la Plataforma per la Llengua ha pogut localitzar.
L’entitat considera que l’exigència i intimidació dels agents perquè la dona parlés en castellà constitueixen un delicte de coaccions, i que no es pot justificar per una impossibilitat de comunicació: diu que l’àudio demostra que hi havia agents que sí que el sabien – un d’ells diu que és nascut a Eivissa i que per això parla l’idioma. Per tant, i en considerar que aquesta actitud era “únicament per supremacisme i per la voluntat d’humiliar-la”, la Plataforma creu que també van incórrer en un delicte contra la integritat moral.
Per altra banda, demanen acusar-los del delicte de falsedat en document públic per haver inclòs “falsedats” a les denúncies – falta de respecte als policies i negar-se a identificar-se -, i de detenció il·legal perquè l’argument que van fer servir va ser, precisament, que s’havia negat a identificar-se.
A més dels delictes, la Plataforma remarca que s’ha produït una vulneració de drets lingüístics de la ciutadania, derivat de l’oficialitat del català a Catalunya i que implica que un ciutadà té dret a parlar i rebre resposta en català; i un incompliment de la normativa del cos policial, que considera una falta molt greu “l’obstaculització greu a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals”, per una banda, i també “tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, gènere, llengua o opinió”, per l’altra.
