Els Jocs Olímpics del 1992, dels quals se celebren trenta anys, van ser la locomotora que va posar en marxa diferents projectes de millora urbanística a la ciutat. El sector públic i el privat van fer inversions d’una importància notable.
Els Jocs Olímpics van tenir a Terrassa com a una de les subseus de més pes, amb l’organització de les competicions masculina i femenina de hockey. Organitzar el millor torneig olímpic de hockey de la història es va convertir en un projecte comú de ciutat en tots els sentits. I la locomotora olímpica va permetre afrontar projectes urbanístics de gran importància, molts d’ells pendents en el calaix de les administracions.
La inversió més destacada (24 milions d’euros) es va destinar a les obres directament relacionades amb els Jocs Olímpics. El principal punt d’actuació va ser la remodelació de la vella zona esportiva per construir una moderna Àrea Olímpica. En les instal·lacions esportives es van invertir 15,7 milions d’euros. A més, es va ordenar urbanísticament l’entorn.
La ciutat va haver de millorar en diferents aspectes per a adequar-se a les exigències de la família olímpica. Moltes d’aquelles obres van avançar-se en el calendari gràcies a l’empenta olímpica. La inversió pública no relacionada amb els Jocs es va situar al voltant dels 8 milions d’euros, als quals s’han d’afegir iniciatives privades de notable importància com la construcció de l’Hotel Don Cándido, el cost del qual va ser de gairebé 10 milions d’euros.
En el pont de Renfe de l’avinguda de Josep Tarradellas es van invertir 360.000 euros / Nebridi Aróztegui
Bona part d’aquestes actuacions de millora es van dur a terme als voltants de l’Àrea Olímpica, punt neuràlgic de l’activitat esportiva en aquell estiu del 92. L’operació de mé impacte econòmic va ser la urbanització del sector de Can Roca, una zona propera a l’Àrea Olímpica on després es va aixecar un dels nous barris de la Terrassa post olímpica. L’operació econòmica es va elevar fins als 4,2 milions d’euros i la inversió va recaure principalment en els promotors immobiliaris. Aquesta zona es va dedicar a aparcament durant els Jocs Olímpics, una exigència organitzativa amb la finalitat de resoldre el que hagués estat un dèficit notable en la zona. Malgrat no tractar-se d’un projecte olímpic en la seva màxima expressió, urbanitzar i parcel·lar el sector era obligat per a adequar l’espai a zona d’aparcament. La facilitats donades per les administracions van facilitar el pas endavant dels promotors immobiliaris per a desencallar un tema que feia massa temps que no trobava una sortida. Era un primer pas imprescindible per la futura construcció del futur barri al nord de la ciutat.
Millores múltiples
Alguna de les actuacions programades van millorar estèticament l’entorn de les instal·lacions olímpiques. En aquest sentit, es va urbanitzar el carrer d’Antoni Bros, a més de reparar les façanes de les cases i adequar un nou accés a les instal·lacions olímpiques. També es van traslladar dues línies d’alta tensió que passaven per sobre del Camp Federatiu, amb un cost de 80.000 euros que va finançar Hidroelèctrica de Catalunya. Els accessos a l’avinguda de l’Abat Marcet es van millorar en els seus dos extrems. D’una banda, es va remodelar la corba de connexió amb l’avinguda de Josep Tarradellas i es va actuar en l’encreuament de l’avinguda de l’Abat Marcet amb la de Jaume I i carretera de Matadepera. En els dos punts es van instal·lar, a més, dues de les escultures que van formar part del programa “Càtex’92”. Amb això, es va donar un principi i un final a l’avinguda, i es va millorar l’accés a aquesta via. Es van invertir 660.000 euros de pessetes, als quals cal afegir els 60.000 de la font lluminosa que va finançar Mina d’Aigües.
L’Hotel Don Cándido va ser una obra d’accent olímpic / Nebridi Aróztegui
L’embelliment de la zona també va tenir un tractament especial. A l’avinguda de l’Abat Marcet es van plantar palmeres i milers de flors (60.000 euros), es va renovar la il·luminació d’aquesta via i del carrer d’Antoni Bros (186.000 euros) .
Una altra de les actuacions rellevants va ser la construcció del nou pont de Renfe al començament de l’avinguda de Josep Tarradellas. Va tenir un cost de 360.000 euros, aportats per Renfe i l’Ajuntament.
Eix de comunicacions
Més enllà de les actuacions amb segell olímpic, l’activitat econòmica que va generar aquest esdeveniment planetari va tenir una clara incidència en actuacions de país de gran repercussió a la ciutat, amb un volum d’inversió econòmica molt alt. Terrassa va millorar les seves vies de comunicació amb l’exterior i es va situar com a eix de notable incidència en aquest sentit. La construcció del túnel de Vallvidrera i de l’autopista Rubí-Terrassa, amb un cost econòmic superior als deu mil milions de pessetes (més de 600 milions d’euros) van acostar Terrassa a la capital de Catalunya i la va obrir cap al nord del país a través de la connexió amb l’autopista de Manresa i el túnel del Cadí.
La millora i reforma del nus de comunicacions de la part sud de la ciutat va venir també relacionada amb aquestes noves vies. I en aquest punt es va aixecar l’Hotel Don Cándido, promogut pel grup CIRSA, i amb un cost de gairebé 10 milions d’euros. Aquesta va ser l’aposta privada més gran del període olímpic en un sector deficitari a la ciutat. Aquest punt d’entrada a la ciutat, primera imatge dels visitants, va ser millorat estèticament a més d’executar-se una actuació per a urbanitzar el carrer del Tren de Baix.
La nova Àrea Olímpica
La principal inversió econòmica del període olímpic es va destinar a la construcció de la nova Àrea Olímpica on es van fer les competicions de hockey. Es va remodelar el vell estadi per aixecar un modern i esplèndid Estadi Olímpic com a joia a la corona. Es va remodelar l’Estadi Federatiu per acollir partits del torneig i es va fer un camp d’escalfament a les antigues pistes d’atletisme, posteriorment utilitzat com a camp de futbol del CN Terrassa. Per completar la important remodelació de tota la zona, es va ordenar urbanísticament el sector i es va millorar l’espai destinat a l’esport escolar, amb unes estructures semicobertes integrades en l’espai col·lectiu de la zona afectada.
La zona esportiva de Can Jofresa es va construir abans dels Jocs per substituir instal·lacions que desapareixien
Zona esportiva al sud de la ciutat
A Terrassa es van portar a terme diferents projectes abans i després dels Jocs que van tenir una relació directa amb aquest esdeveniment. I un d’ells va ser la construcció de la zona esportiva de Can Jofresa. No es tractava d’una obra olímpica, però sí que estava directament relacionada amb l’actuació que es feia en el complex de l’avinguda de l’Abat Marcet. D’aquesta manera, el pavelló esportiu es va construir amb la finalitat de substituir el vell Globus de la zona esportiva, un equipament totalment obsolet que va desaparèixer amb la reforma olímpica. I la pista d’atletisme de Can Jofresa va donar cabuda a la pràctica d’aquest esport abans de la desaparició de les velles pistes de cendra de la zona del nord de la ciutat.
