L’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza aquesta setmana el concurs internacional de construcció i llançament de coets carregats amb aigua.
Aquest repte europeu, impulsat per l’Associació Europea d’Estudiants Aeroespacials, Euroavia, reuneix els equips d’estudiants serbis, croats i italians a les instal·lacions de Terrassa. Els equips han hagut de competir en una classificació prèvia abans d’arribar a la fase final, que acabarà aquesta setmana amb el llançament dels coets al Club Aeronàutic.
Xavier Casajuana, estudiant de la UPC i membre de l’equip organitzador del concurs, creu que, encara que no hi hagi un equip de Terrassa entre els participants de la Sloshing Rocket Workshop, l’experiència és “molt enriquidora per la universitat”. I és que els tres equips participants han passat tota una setmana a la UPC, preparant els dissenys i mecanismes dels seus coets, a la vegada que creen sinergies internacionals i comparteixen idees.
Tant els participants serbis com els croats provenen de diferents branques de l’enginyeria i uneixen forces per intentar guanyar l’edició. Per a tots ells, més enllà de la competició, la Sloshing Rocket Workshop és treballar amb amics de la universitat. Per a l’equip serbi, “quan ets davant d’un repte sempre és millor afrontar-lo amb els teus amics”. Els estudiants internacionals també han pogut gaudir de la ciutat, visitant les colles castelleres i el patrimoni arquitectònic.
Els coets que participen en la competició d’Euroavia es propulsen mitjançant aigua, que crea un efecte de “sloshing”, que es traduiria en català com a “xipolleig”. Les naus tenen aigua dins, que es pressuritza amb l’aire d’una manxa. D’aquesta manera, quan es deixen anar, els coets surten propulsats. “Funciona una mica com quan obres una ampolla d’aigua amb gas”, explica Luka Golobovic, membre de l’equip serbi.
Més enllà de l’enlairament, el grup de jutges té en compte diferents factors a l’hora de decidir el guanyador de la competició. Per Coric, estudiant del grup croat, el més important ve després: “Un cop hem llançat la nau, serà crucial veure com comença a pujar i si planeja correctament. Com més lluny acabi anant el coet, millor”.
El sistema de propulsió amb aigua suposa diferents reptes als quals s’enfronten els participants. Casajuana considera que la clau és que la nau superi les ones d’inèrcia de l’aigua, que amb la pressió podries desestabilitzar o arribar a trencar l’estructura de la nau. És per això que el disseny del coet és clau. Com explica el president d’Euroavia, Joel Campo, “és un repte tecnològic perquè ha d’incorporar mecanismes de control per aconseguir maximitzar l’autonomia, augmentar el temps de vol i la capacitat de càrrega líquida”. Tots aquests requisits són indispensables per guanyar la competició.
Els estudiants d’enginyeria de Terrassa no participen en l’edició de la Sloshing Rocket Workshop d’enguany, encara que siguin els amfitrions de la fase final del concurs.
Tot i això, el futur de l’enginyeria aeroespacial terrassenca és ben viu. Els organitzadors es plantegen la creació d’un equip d’estudiants per encarar edicions futures, ja que membres com en Xavier Casajuana creuen que “aquesta setmana de treball en equip ha estat tot un èxit, és un repte molt divertit”. Molts dels voluntaris de la UPC no coneixien el projecte i ara tenen pensat participar-hi en un futur.
