A les 14 hores ha acabat la seva jornada laboral com a informàtic. Ha dinat i ha sortit cap a la base. Avui, com molts altres dies, Antonio Granados i els seus companys estan sota el pi que els té robat el cor. Tant, que el lloc des del qual aquests membres de Voluntaris Forestals munten vigilància, en una corba de la carreretera de Can Gonteres, es diu “Base Pi”.
Són uns 20 actius diàriament, uns 50 en el grup de missatgeria preparat per si algun incendi es desmanda i uns 200 membres apuntats. Són els Voluntaris Forestals Terrassa (VFT), una entitat nascuda l’any 1986. Són ciutadans que expandeixen la seva generositat de manera desinteressada dedicant milers d’hores a l’any a vigilar els boscos, a actuar com a primera força de xoc en determinats incendis o, com a treball subterrani preventiu allunyat dels focus de la urgència, a revisar camins fora de la temporada estival, o netejar marges i comprovar l’estat dels hidrants.
Implicació
“Som la mà d’obra de l’ADF”, apunta l’Antonio, voluntari i secretari d’una entitat que ha esdevingut una institució a Terrassa per la seva implicació màxima i pel seu alt grau de professionalització sense ser de professionals. A saber: els voluntaris passen entrevistes i filtres per vestir, primer, de verd, sense capacitat per estar en zones “calentes”: fan treballs, per exemple, de logística, de control, de transport de vitualles i aigua. Si després del primer any aspiren a pujar el graó per convertir-se en “grocs”, han de passar una formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i fer un examen teòric i un altre pràctic. “Els bombers ens volen formats. I a Terrassa tenim la ‘mania’ de sortir molt ben formats”, diu l’Antonio.
Els cinc voluntaris forestals. a Can Gonteres / ALBERTO TALLÓN
Un home els saluda quan passa per la corba al volant d’una furgoneta: “Estareu calents avui”, adverteix. La calor sufoca aquesta tarda. “Què és allò?”, pregunta Olga Rodríguez sota el pi. S’albira una sospita d’aire dens cap al sud, molt a prop de Can Gonteres.
Falsa alarma. “És pols d’una pedrera”. Vigilen, parlen, romanen pendents de Control Vallès, la sala que coordina les incidències. Estem en pla Alfa 3, s’han de mantenir amb els cinc sentits desperts.
Solidaritat
Molts terrassencs o residents a Viladecavalls estan acostumats a la presència dels voluntaris a Can Gonteres. Gairebé formen part del paisatge i moltes vegades són objecte d’atenció solidària: “Ens emociona veure que, en dies difícils, ens porten aigua, inclús granissats o gelats”. Un bomber jubilat s’apropa sovint a la “Base Pi” per subministrar aigua fresca.
Les famílies
Els cinc voluntaris entrevistats per a aquest reportatge assenteixen quan se’ls pregunta si les seves famílies entenen del tot aquesta inclinació i la quantitat de temps que comporta. “La meva parella sempre m’ha donat suport”, diu Uri Porras. L’Antonio sosté el mateix. La seva parella “és conscient del que significa aquesta implicació, des del primer moment”. També el seu responsable en el treball, que li ha arribat a concedir dies lliures per dedicar-se a la vigilància forestal.
Olga Rodríguez
Olga Rodríguez, de 40 anys / ALBERTO TALLÓN
“Una companya i jo buscàvem un lloc per fer voluntariat. Vam pensar en el voluntariat per la llengua, però jo aspirava a una cosa més activa. I vaig arribar aquí”. Aquí va arribar Olga Rodríguez (40 anys) un Nadal i aquí es va quedar. L’Olga entra en un dels vehicles de l’ADF, parla per l’emissora. Mira de reüll cap al bosc mentre parla de la seva experiència. Respira il·lusió. Va fer una entrevista per entrar en el cos de voluntaris fa tres anys i des de llavors forma part de l’entitat. I està encantada perquè Voluntaris Forestals Terrassa ha satisfet la seva “concepció d’ajuda” i perquè ha trobat un ambient difícilment millorable, “en el qual impera el bon rotllo”. No podia ser d’una altra manera, “perquè els voluntaris passem moltes hores junts”. Vigilant, fent neteja de boscos, participant en cerques, impartint formació en escoles. “Toquem mols pals”.
Sandra González
La Sandra, vigilant el bosc a Can Gonteres / ALBERTO TALLÓN
La Sandra és aficionada al senderisme. Aquesta circumstància no seria rellevant si la faceta de voluntariat de Sandra González no fos la que és, però adquireix importància en el seu cas. Així, aficionada al senderisme com és, visitant de muntanyes, va conèixer l’existència de Voluntaris Forestals, de l’ADF de Terrassa, en passar per les oficines de l’entitat al carrer de la Cisterna. “Al principi no sabia si acceptaven a noies. I llavors vaig saber de la campanya ‘ADF en lila’, i vaig contactar amb ells”. D’això fa dos anys. Va ser durant l’època més dura de la pandèmia. Ara, Sandra González (45 anys) ja porta l’equipament groc dels voluntaris.
Uri Porras
Uri Porras, de 22 anys, vol ser bomber / ALBERTO TALLÓN
Té només 22 anys però porta ja cinc en la ADF. “Vaig entrar amb 17 anys”, recorda. Era un bon pas de cara a la seva formació, perquè Uri Porras està preparant oposicions per entrar en el cos de Bombers de la Generalitat. “Mentre em formo i estudio, treballo de voluntari, que és el més pròxim a ser bomber”, assenyala aquest jove. A l’Uri no li espanten els incendis forestals. A l’inrevés: “Que no se’m malinterpreti, però gaudeixo quan soc en un incendi, i no em poso nerviós. Em sento relaxat en aquestes circumstàncies”. Ni tan sols quan en l’incendi de l’estiu passat a les Martines li va caure damunt una ràfega líquida d’un avió d’extinció.
Antonio Granados
Antonio Granados, secretari de VFT / ALBERTO TALLÓN
Antonio Granados és natural de El Prat de Llobregat, però la vida el va conduir cap a Terrassa en contreure matrimoni. Té un treball absorbent com a informàtic, però notava que li faltava alguna cosa en el seu dia a dia. “Vaig veure incendis, un d’ells al costat de casa, i vaig sentir impotència. Tenia la necessitat de fer alguna cosa en el meu temps lliure, d’implicar-me per protegir l’entorn natural”, relata l’Antonio, de 48 anys. La llum se li va encendre quan va saber d’aquest voluntariat en passar diverses vegades per la “Base Pi”, a la carretera de Can Gonteres, en veure els vehicles grocs. Això era el que buscava. Porta 15 anys ja en el cos. N’es el secretari.
Óscar Chica
Óscar Chica té 19 anys / ALBERTO TALLÓN
El benjamí del grup de Voluntaris Forestals entrevistat a Can Gonteres és un terrassenc de 19 anys. “Amb 16 ja era aquí”, diu Óscar Chica. Com el seu company Uri Porras, també aspira a ser bomber. Ho diu amb timidesa, però convençut d’una aposta personal que va niar en el seu temperament fa molts anys. Ha conviscut sempre amb aquest somni. “M’agraden les emergències des que era molt petit”, diu. El mateix li ha passat a un bon percentatge de criatures, però en el seu cas ell va aconseguir fer el primer pas amb aquesta activitat que per a aquest jove té caràcter formatiu. “Vull ser bomber”, repeteix, amb un somriure, l’Òscar.
