Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
El meu primer destí com a capellà a l’arxidiòcesi de Barcelona va ser anar de vicari a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet. I recordo que, entre altres tasques encomanades pel rector, havia de ser consiliari de l’esplai parroquial.
Allà vaig tenir el primer contacte amb aquesta realitat d’Església adreçada als infants i adolescents. Posteriorment, en altres destins a Barcelona, també em va tocar fer de consiliari a l’esplai. Durant el curs organitzàvem les activitats de cada cap de setmana, especialment a les reunions del divendres a la nit. Però, sobretot, el que més il·lusionava a monitors i infants era anar de colònies.
Em venen a la memòria molts records d’aquelles reunions i especialment de les diferents tandes de colònies en què vaig participar com a consiliari. I vull compartir amb vosaltres les meves reflexions ara que ens trobem immersos en les colònies d’estiu. Alguns esplais perquè ja les han fetes, altres perquè estan ultimant-ne els detalls perquè tot surti bé.
Anar de colònies és una experiència que enriqueix i forma la persona. Forma, en primer lloc, els infants perquè a través de les activitats, dels jocs, de les gimcanes, dels tallers, de les excursions, de les competicions, i també de les estones de descans, de pregària i de celebració de la Missa van descobrint i interioritzant valors i virtuts que els van formant com a persones. Una bona amistat i relació amb els altres, la capacitat de treballar en equip, la descoberta de la natura, el fet de compartir, d’ajudar-se, de perdonar-se o d’alegrar-se són situacions que van forjant un estil de vida concret i determinat en el qual Jesucrist esdevé el model de persona que cal tenir sempre present i seguir.
Però també forma els monitors, perquè els ajuda a sentir-se protagonistes d’un projecte, d’unes activitats, amb una responsabilitat sobre els infants, amb la capacitat de treballar junts per assolir les fites marcades, per portar a la pràctica el centre d’interès o l’eix d’animació que s’ha establert, per desenvolupar les capacitats creatives per tal d’organitzar les activitats, per superar les dificultats quan es presenten enmig de la colònia. També tot això són situacions que ajuden a créixer i madurar en un estil de treball i vida comunitària en què l’Església esdevé el model a seguir i a tenir sempre present a totes les colònies o campaments.
A més, soc conscient, perquè així ho he experimentat, que els infants i els monitors enmig d’un ambient saludable, vivint en comunitat, molt a prop de la natura, estan més oberts i receptius per descobrir i aprofundir en la fe en Jesucrist, per interessar-se per la vida de l’Església i pels cristians en general. En aquest sentit, és molt important que tot l’equip de monitors, amb el consiliari al mig, tingui clara aquesta identitat que possibilita als infants i als mateixos monitors créixer en llibertat, en solidaritat i fraternitat, en compromís transformador i evangelitzador, en definitiva, en Església.
Aquest estiu tindré l’ocasió de visitar alguna tanda de colònies i tornar a comprovar el gran bé que fa als infants i monitors que participen en els esplais de les parròquies, com a presència d’Església enmig del lleure. Us animo a tots a viure les colònies des d’aquesta perspectiva.
