Està a vessar! Aquest va ser un dels comentaris més comuns que es van sentir el dissabte a la mitjanit al Parc dels Catalans. La cita era amb la Rosario, una de les artistes que acompanya i encara ho fa el camí sonor de tantes persones. La cantant, puntual, va rebre les primeres ovacions del nombrós públic que es va aplegar a l’espai per gaudir. I al mateix temps, els dits dels fans i seguidors es van activar el clic en les càmeres dels mòbils que la cercaven per gravar el millor pla. La cantant va aparèixer enèrgica, vital, bellugadissa…I es va mantenir així durant l’hora i mitja que va compartir el seu art amb els milers d’espectadors, acompanyada per uns músics a la guitarra, percussió, teclats i veus de luxe.
Rosario, que compleix 30 anys de la seva carrera, va oferir un concert amb temes del disc nou “Te lo digo todo i no te digo na“ i dels anteriors com “Muchas flores” , “De mil colores” i “Siento“, entre d’altres, que apleguen cançons que parlen d’emocions a ritme de rumba, pop, rock, bossa nova i blues. Ens va convidar a volar amb “Mariposas blancas” i seguint la seva estela van viatjar cap “Gloria a ti“, “Estoy aquí solita“, “De ley“, “De mil colores”, “Como quieras que te quiera“…
Un cant a la vida que va tenir els seus moments de poesia, record i nostàlgia amb “Que bonito! i “No dudaría” dedicades al seu germà Antonio, i “Al son del tambor”, pel seu pare, Antonio González, el “Pescaílla“. També va haver-hi paraules emotives per la seva mare, Lola Flores, i la seva àvia, Rosario, de Jerez de la Frontera, de qui va explicar que era modista.
L’artista es va expressar comunicativa. Entre tema i tema va parlar amb el públic i va agrair en diverses ocasions la seva calidesa i entusiasme: “És un regal estar aquí. Estic molt feliç perquè jo volia ser artista des de sempre i he pogut complir el meu somni. I és per això que li dono gràcies a la vida i a tots vosaltres. Un porto al cor”. El públic també li va llençar floretes al llarg del concert i la va acompanyar en els temes més d’èxit. Van ser 90 minuts sense respir que van passar sense adonar-nos. El vol de las “Mariposas blancas” havia arribat al seu fi. Com a regal final, “Queremos marcha“, un homenatge a la rumba catalana que van anar taral·lejant de camí cap a casa amb un somiure als llavis.
