La Casa Azul aterra aquesta la nit (24 hores) a Terrassa amb la idea de sumar-se a la festa amb un directe potent i costumista. Guille Milkyway explica el què i el com de la seva música i les ganes que té de tocar a Terrassa. Arriba “amb una banda de sis músics i un espectacle que emana felicitat professional, alegria i passió”.
Després de la hibernació forçada en pandèmia, quin Guille Milkyway veurem dalt l’escenari? El meu entorn natural és l’estudi, però és el millor moment del grup en directe. Estem feliços, contents. Tinc una banda i un espectacle visual que ens encanta, que de debò emana felicitat professional, alegria i passió pel que fem.
D’estar sol a tocar amb una banda. Com canvia l’experiència? Radicalment. Calia tenir un entorn musical sòlid i compacte i no volia fer res que no fos habitual, després de vint anys de carrera: amb amics que fossin grans músics. Els astres han funcionat i si abans tenia ganes d’entrar a l’estudi, ara les tinc que arribi diumenge i tocar a Terrassa.
”Els astres han funcionat. Abans tenia ganes d’anar a l’estudi i ara, de tocar diumenge a Terrassa”
La Casa Azul és música i també un univers pop, retrofuturista i gairebé oníric. Veurem un format post-Covid? No he volgut romantitzar el moment post-Covid perquè implica assumir que venim d’un desastre i la realitat és que la vida és així, complexa. La nostra proposta enganxa amb aquest escenari post, volem que sigui evasiva. Tots tenim penes i problemes, i La Casa Azul no ofereix un món de llum i color per se. Pot ser l’embolcall, però les nostres cançons parlen de la vida. De fet, la Festa Major és el millor escenari perquè no hi ha ni rics ni pobres, ni guapos ni lletjos. Les diferències desapareixen i la música ens fa feliços a tots.
Com encaixes La Casa Azul en un entorn de revetlla com el de Festa Major? Per a nosaltres cada concert és una festa de la vida i, des dels primers concerts, hem pogut comprovar que allà on anem, vivim una gran celebració. Personalment, participo d’aquesta idea de revetlla. De fet, quan punxo com a DJ no tinc problema per entrar en aquest registre. La veritat és que qui passa pels nostres concerts ens diu que ha gaudit un moment de felicitat i això és genial!
El 2008 “La Revolución Sexual” havia d’anar a Eurovisió, però ho va fer Chikilicuatre. Com valores l’actual fenomen eurovisiu? Tornaries a provar-ho? No confonguem les coses. Eurovisió és un concurs de cançons televisiu i sovint ens n’oblidem. És un joc per passar-ho bé. Jo l’associo a la família reunida davant la tele. El 2008 s’obria per primera vegada el concurs i de manera naïf m’hi vaig presentar. La sorpresa va ser que a les votacions populars vam quedar primers, però finalment hi va anar Chikilicuatre. Andreu Buenafuente em repetia: “Ho sento molt, Guille”, però jo li deia, de manera molt sincera, que cap problema. Vaig entrar de manera naïf i la pressió mediàtica em va embolcallar de tal forma, tan radical, que vaig veure que no era el meu terreny. D’això no se’n parla; tanmateix, s’ha de tenir molt talent per estar a primera línia i suportar aquesta pressió. Chanel n’és un exemple i cal reconèixer-li. Si tornaré a Eurovisió? Doncs probablement a primera línia no, però en segona fila… bé, ja veurem, mai es pot dir mai.
“La Festa Major és el millor escenari. No hi ha diferències. La música ens fa feliços a tots”
Com has aconseguit que un “hit” com “La Revolución sexual” no sigui una rèmora i acabi potenciant i projectant la resta del repertori? És una sort, res que no controles. Em sento afortunat. És una cançó que m’encanta tocar en directe, sé que és un gran moment per a molta gent i és meravellós. La història de la música i del pop està plena de cançons populars que no se sap qui les ha fet o qui les canta. Jo soc un gran defensor de l’obra per sobre dels artistes.
“Hasta perder el control”. Música naïf que qüestiona el sistema. Intento transmetre la idea de la confrontació interna continuada. Tots ens confrontem contínuament amb com voldríem que fos el món i què fem per canviar-lo. Aquesta tensió és permanent a les meves lletres. De fet, als temes de La Casa Azul és recurrent la idea que ‘tot se’n va a noris i no faig res’. Aquesta certesa ens acompanya. Personalment, crec que protestar és compatible amb passar-s’ho bé. I no passa res. Per a mi és clau mantenir aquesta dimensió emocional.
Què diries als terrassencs, que estan en “mode Festa Major”, un dia abans del teu concert? L’element vital de l’ésser humà és el celebratiu. Que no vinguin a veure ‘què fan aquests’’. Que participin amb ganes de passar-s’ho bé. La festa popular té més importància de la que li donem. Si moltes coses es decidissin en Festa major, segur que tot aniria molt millor.
