Sota la cicatriu encara hi ha sang, acumulada en un coàgul intern. A la Jennifer encara li fa mal l’esquena. Assenyala les restes de sang seca que romanen en el paviment del passatge del carrer del Matagalls on va ser atacada per un gos el 25 de maig. Va ser tal l’impacte del seu cap contra el terra que va perdre el coneixement en aquella envestida. No se sap res de l’animal ni del seu amo, que era allà i va marxar, deixant la Jenni malferida, sagnant.
Jennifer G. F. té 29 anys i dos fills de poca edat. Aquella nit, la del 25 de maig, a les 22.30 hores, passejava els dos gossos de la seva mare, un molt petit, l’altre una mescla de llaurador. Al carrer del Matagalls, davant del casal d’avis i oficina de Benestar Social, es disposava a donar la volta pels passatges, com fa sempre.
“Vaig veure un gos, i un xaval assegut en un pedrís del mur. El gos també estava assegut al seu costat”, recorda la jove. Ella va girar cap al passatge, paral·lel al carrer de Calaf. El noi vestia una samarreta groguenca.
Va ser una cosa vista i no vista, un fulgor de desgràcia en la nit. Un crit, una alerta. La Jennifer passejava els dos gossos de la seva mare i segons després estava a terra. “Vaig sentir xisclar al noi i vaig girar el cos cap al lloc on ell estava”. No hi ha més de 13 metres entre el muret i el punt on la noia va quedar estesa entre un toll de sang. Es va girar amb el crit del noi, doncs, i llavors el va veure, llavors va percebre la figura de por d’aquell gos saltant sobre un dels cans que ella passejava. “Només em va donar temps a tancar els ulls de manera instintiva”. I el gos la va envestir.
Els fets van ocórrer al carrer del Matagalls, a les Arenes / LLUÍS CLOTET
No recorda el moment de la caiguda, no sap en quina posició va quedar. “Algú em parlava…”. Un jove i la seva xicota van córrer cap a ella. Ell li tocava la cara per evitar que s’adormís. Quan la Jennifer va tornar en si, va balbotejar que gràcies, que marxava cap a casa. No era una fanfarronada. No sabia què li passava, no sabia la quantitat de sang que li rajava del cap fins que els seus auxiliadors li ho van dir i ella va notar aquell líquid viscós i va aparcar la resolució de marxar.
Hemorràgia interna
Després va arribar una ambulància. “Trigava molt”, diu la víctima. El noi que li havia prestat ajuda va agafar un dels gossos de la mare de la Jenni, que bordava i bordava. Molt a prop viuen familiars de la jove. La seva tieta va treure el cap a la finestra. El noi li va parlar: “No sé si ha estat la seva neboda, però…”. Però ha passat això, està a terra, ferida, un gos… “Van baixar diversos familiars a buscar-me i em van veure a terra. Em parlaven. Els vaig reconèixer”, diu la jove com per recompondre el seu alleujament en diferit. Pensava: “Sé qui soc’”. Va arribar un equip sanitari, que la va traslladar a l’Hospital de Terrassa. La van intervenir, li van posar les grapes, li van practicar proves. Va estar 24 hores en observació.
Detall de la ferida al cap.
“Quan estava estirada en el llit de l’hospital no notava tant el dolor. I les cames no em feien mal. Poc després d’aixecar-me el dolor era impressionant”. Fins a moltes hores després no es va veure el braç ple de blaus. Li van realitzar un TAC, que va detectar l’hemorràgia subaracnoidal en les zones frontoparietal i temporal esquerres i una inflamació cranial. Un neurocirurgià va ser consultat abans de la concessió de l’alta. La pacient va ser derivada a consultes externes.
No se sap res de l’animal que va atacar la Jennifer. “Era un gos fort. Semblava una mescla de ‘pitbull’, amb tons marrons i una taca blanca”, recorda la víctima.
