Alberto Gómez seguia concentrat en els seus quefers, ordint seda de filament, mentre Jaume Mas, director tècnic, feia cinc cèntims del seu treball als presents. Similar concentració embargava el Juan Carlos, que en l’altra secció teixia llana (merina) en un teler de fusta, idèntic als del segle XIX, per fer una manta amb comprador ja assignat: un hotel de Barcelona. El Juan Carlos, l’Alberto, la Raquel, la Marta i la resta de treballadors de Teixidors han rebut aquest dimecres una visita institucional que servia per inaugurar oficialment les noves instal·lacions d’aquest taller de LaFACT, Factoria Social de Terrassa, que dona treball a 21 persones amb discapacitat intel·lectual.
El taller funciona a la seva nova seu, a l’antic Condicionament Terrassenc, al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, des de fa gairebé tres anys, però les restriccions sanitàries per la pandèmia van aconsellar ajornar la inauguració fins aquest dimecres.
La seu de Teixidors està situada en un espai de 2.500 metres quadrats cedit per l’Ajuntament i rehabilitat per LaFACT amb una inversió d’1 milió d’euros. La producció ha experimentat diverses mudances des del 1983 i el seu darrer emplaçament estava situat al carrer del Mas Adei. Després de la cessió, la Factoria Social va començar les obres d’adequació el setembre del 2018 i la producció al nou equipament es va posar en marxa un any després. Les obres, però, van continuar. Ara, aquest enclavament original d’artesania integradora ja està pràcticament enllestit. Compta amb 20 telers de fusta, manuals, rèpliques dels utilitzats en el segle XIX. Empresaris, representants municipals i periodistes han assistit aquest dimecres a una mostra del procés productiu d’una empresa social que confecciona articles per a clients de diversos països. Articles de llana, de lli, de seda, de cotó. Mantes, xals, “plaids”.
L’Alberto, doncs, treballava amb l’única màquina ordidora del taller. Ordir és preparar els fils en l’ordidor per passar-los després al teler. Alberto preparava seda “bourrette”, resultant del reciclatge del primer material, per elaborar mantes. Eren 80 voltes de fil. L’operari d’aquesta secció col·loca barrejats els cons.
Visita guiada a les instal·lacions / LLUÍS CLOTET
A uns metres estava el Juan Carlos, assegut, amb els peus pressionant uns pedals i les mans acompanyant el procés de la llançadora. Ell estava treballant amb llana d’ovella merina. I si es descompta?, ha preguntat algú. Jaume Mas, director tècnic, ho ha explicat: el teixidor és capaç de llegir després el llenguatge del teixit, desxifrant els dibuixos, i així sap si s’ha equivocat. I si es detecta un error, es descompon allò realitzat. “Ells són teixidors i a mi em diuen el desteixidor”, comentava amb ironia Mas. En funció del gruix del fil, el procés pot avançar a raó d’un metre per hora.
El Juan Carlos seguia impulsant la llançadora prement un pedal. Després del taller de producció es troba la sala d’exposició, l’aparador dels articles, que va ser ubicat al mateix espai industrial el desembre passat. Tota l’activitat, doncs, està unificada en un mateix espai. “Des d’aquí venem els productes a 35 països”, afirmava Xavier Queralt, president de LaFACT, mentre assenyalava una pantalla (encara tapada) per “vendre” a distància els productes als clients, sobretot els europeus. L’exportació, que ocupa el 80% de la producció, també abasta països americans i asiàtics.
Singularitats
Per què telers manuals? Aquesta és una de les singularitats d’aquesta iniciativa: artesania d’arrel antic, tradició. Queralt admet que el procés és poc productiu, en comparació amb d’altres més sofisticats, per descomptat, però és que el treball de Teixidors “no tindria cap sentit sense aquests telers”. Els “magnífics” artesans tenen un lloc de treball “amb valor afegit”. LaFACT no fa el que fa per afany de competitivitat. Una peça de Teixidors no és una peça de fabricació industrial. És una peça única, feta de manera semblant a com es feia en el segle XIX. Del taller no surten cada dia milers d’articles, ni tan sols centenars. Surten entre 30 i 40 articles resultants del treball manual amb energia humana amb telers de fusta que tanquen un circuit curt de matèria, com destacava Jaume Mas. Aquest és un altre element diferenciador: el lli i la seda venen del sud de França. La llana, de no més de quatre ramaders d’aquesta mateixa zona o d’Extremadura.
Detall dels fils en una de les màquines / LLUÍS CLOTET
Es treballa com abans d’abans, però amb la rehabilitació del local ha millorat l’activitat productiva i laboral. La factoria destaca que les noves instal·lacions han permès ubicar els telers manuals a una distància segura entre ells, ampliant així la zona de treball dels teixidors. Això ha fet possible la construcció de telers grans, de tres metres, per confeccionar mantes d’aquesta mida. La remodelació ha inclòs la construcció d’uns vestidors, de serveis i d’una zona comú de descans i menjador. I tot en el mateix nivell.
La Marta descansava mentre veia passar la comitiva. A uns metres, la Raquel repassava els teixits i extreia fils sobrants per a donar per acabat el procés d’un taller social peculiar.
Èxit
“Aquest edifici millora de manera substancial el que teníem”. Xavier Queralt, president de LaFACT, ha subratllat el canvi qualitatiu que ha suposat la mudança per a una activitat que ha fet precisament de la qualitat el seu marxamo diferenciador. “Teixidors és una història d’èxit que només podia tenir èxit en una ciutat com Terrassa”, ha afegit Núria Marín, tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat.
Queralt ha subratllat l’esforç de LaFACT per donar vida a un edifici de gran valor patrimonial i històric: “És un orgull poder teixir els nostres productes en un edifici arquitectònicament excepcional com aquest, que és part del patrimoni històric i industrial de Terrassa, i que ens ha permès millorar els nostres processos productius i donar continuïtat a la tradició tèxtil de la ciutat en un espai emblemàtic”.
Imatge del taller, a la nau de l’antic Condicionament / LLUÍS CLOTET
Altres parts del complex de l’antic Condicionament,a la zona orientada al passeig del Vint-i-dos de Juliol, estan subjectes a obres municipals per convertir l’immoble en un espai sociocultural “obert a la ciutat”: la casa de la cultura popular. Els treballs estan pressupostats en 610.384 euros i tenen un termini d’execució de set mesos.
L’edifici del Condicionament és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser inaugurat l’any 1916. Va ser la seu del Laboratorio de Ensayos e Investigaciones Textiles del Acondicionamiento Tarrasense (Leitat), fundat el 1906. El 2006 va ser adquirit per l’Ajuntament, que en el 2011 va decidir el seu pla d’usos. A començaments de l’any 2016 es van efectuar unes obres. En el 2019 se’n van fer altres al soterrani. En el mateix complex de la nau està ubicada l’Andana, l’alberg per a persones sense sostre. El 2018, l’associació de circ Tub d’Assaig va començar a utilitzar part de l’edifici.
Aposta
“Els nostres arguments principals són la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat”, ha declarat Queralt. Teixidors dona més sentit a una aposta que combina passat industrial i projecció. “És un projecte de ciutat que diu molt del que és Terrassa”, va afirmar el president d’una factoria que amb el taller i altres iniciatives té l’objectiu “de que els terrassencs tinguin un motiu més per sentir-se orgullosos”.
El Condicionament ha esdevingut “un espai simbòlic que ens permet seguir el fil de la història de la ciutat”, ha agregat Núria Marín en un breu discurs marcat pels símils tèxtils per elogiar Teixidors i la ciutat en la qual es desenvolupa la seva activitat. Una ciutat, en paraules de la regidora, “amb gran capacitat de teixir xarxes carregades de futur”. Teixidors vol mantenir el llegat tèxtil amb tallers, conferències, visites i altres iniciatives per difondre el coneixement dels teixits i el seu procés.
