La columna de fum era ben visible des de diversos punts de Terrassa. Un incendi de vegetació va cremar 2 hectàrees de vegetació i va activar les alarmes aquest dilluns al vespre entre el Roc Blanc i Can Trias. La temporada es presenta calenta, amb risc alt de focs forestals, amb una preocupació avançada per la acumulació de sequera i per les altes temperatures. Si la climatologia no dona un cop de mà en forma de pluges, l’estiu serà complicat.
El Vallès Occidental és una de les comarques catalanes més més “sensibles”. L’eix central de Catalunya, el Vallès inclòs, està molt sec després de més de dos anys amb poques pluges. Marta Miralles, sotsinspectora del cos de Bombers de la Generalitat i tècnica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) adverteix d’un context problemàtic a causa de la quantitat d’hectàrees amb vegetació estressada. El canvi climàtic, les modificacions de paisatge i l’abandó rural han conformat un còctel que alarma. L’ecosistema canvia. Els boscos estan plens de combustible en forma de fusta seca en arbres i sotaboscos i en els cossos d’emergències s’estén la inquietud per la repetició d’una campanya similar a la del 2003 i el 2012.
“El que abans era un anomalia s’ha convertit en una cosa normal”, diu Marta Miralles. És normal que es produeixin incendis anomenats “convectius”, ràpids, intensos, que posen a prova als serveis d’extinció o directament es mostren tan voraços que no es pot lluitar contra ells sinó amb molt de temps i molts recursos. Són els anomenats grans incendis, fora de capacitat d’extinció.
Els bombers es preparen per a un estiu complicat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Ara ens ho juguem tot a la meteorologia”, apunta la sotsinspectora. Un exemple: si avui plou molt, si es recullen 50 o 60 litres per metre quadrat, la campanya s’endarrerirà. Per descomptat, podria no passar res extraordinari, podríem viure un estiu pacífic, podria passar com el 2006, quan després d’una sequera terrible va acabar plovent de manera copiosa; pero ara per ara, diu Miralles, el context és el que és i no convida a l’optimisme, sobretot si entra en la península aire molt calent o sec.
Les temperatures anòmales han accelerat els processos i avançat la campanya. El brot primaveral ha perdut humitat amb molta rapidesa i la vegetació s’adapta al nou ambient. I els bombers, també: “Al final, cada vegada més modelem l’activitat a les circumstàncies i la campanya contra els incendis forestals dura tot l’any”.
Manteniment
Xavier Álvarez, fundador de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, és doctor enginyer, professor d’enginyeria mecànica i investigador. Aquest expert en la perifèria boscosa de Terrassa qualifica la situació actual com de “molt perillosa”. Una causa: el deficient manteniment de les zones forestals dels voltants de Terrassa, malaltes del que anomena “metàstasi vegetal” fruit de la desaparició d’elements reguladors d’antany, com l’agricultura, la ramaderia o determinat tipus de fauna. Álvarez recorda també un projecte que va quedar en foc d’encenalls pel que fa a la seva influència en la reducció del risc: l’estació de biomassa (ús de materia orgànica per produir energia) per alimentar l’Hospital de Terrassa: “Aquestes estacions es van pensar com a substitució d’aquelles activitats que abans netejaven els boscos. Es van aconseguir fons europeus per a l’estació de Terrassa, es va fer però… resulta que la biomassa la porten d’Olot”.
Si no plou prou en les pròximes setmanes, els boscos esdevindran “una pira”, apunta Álvarez. Són els boscos plens de fusta, els boscos que han perdut el seu equilibri des dels anys 1970 i 1980; els boscos en els quals, a més, les pluges primaverals van fer créixer un sotabosc que les altes temperatures avançades han assecat. Més combutible per a la pira. El canvi climàtic, subratlla Álvarez, ha agreujat la sequera. “Una com la del 2016 feia dècades que no es vivia. El canvi climàtic ho accelera tot”. I a Terrassa, “no hi ha hagut voluntat política per netejar els boscos”, conclou, rotund.
