El CN Terrassa celebra aquest divendres el 90 aniversari de la seva fundació. L’entitat esportiva de la ciutat amb major nombre d’associats arriba a aquest moment històric amb expectatives de creixement i l’objectiu de recuperar el seu múscul econòmic. El club ha preparat un extens programa d’activitats que tindran lloc a les seves instal·lacions.
Travessar aquell trampolí inacabable que suposava un repte al vertigen dels nens i nenes que participaven en els cursets de natació; nedar els 25 metres que eren obligatoris per obtenir el diploma que acreditava haver superat aquell període d’aprenentatge; passar per les piscines en època estival; defensar els colors del club en qualsevol de les seves nombroses seccions; o haver participat com a espectador de les seves múltiples activitats esportives. Aquests diferents escenaris poden explicar algun moment de la vida de milers de terrassencs relacionats amb el CN Terrassa, l’entitat amb major nombre de socis de la ciutat que avui compleix 90 anys de vida. Una llarga trajectòria que explica alguns dels moments més destacats de la història de l’esport local i on s’han teixit històries emocionals i personals d’infinitats d’individus.
El CN Terrassa celebra aquesta efemèride en un moment de recuperació després dels anys de la pandèmia, que van erosionar seriosament el seu múscul econòmic a causa de la seva pèrdua d’associats. Malgrat l’impacte de l’augment de la factura energètica, que incideix en la salut econòmica de l’entitat, la recuperació en el nombre de socis és significativa. I el club es prepara per afrontar reptes de futur que li permetin mantenir-se en un escenari esportiu privilegiat i plantejar millores estructurals, com una notable inversió per millorar les instal·lacions del Pla del Bon Aire.
El naixement
Per entendre el naixement de l’entitat el 3 de juny de 1932, cal fixar l’objectiu en la fotografia social de l’època. En uns anys en els quals l’esport es consolida com a una activitat de gran ressò, la natació ocupava un lloc preferent entre el ventall de modalitats, sigui en l’àmbit esportiu com lúdic. Terrassa comptava amb nedadors que participaven en proves fora de la ciutat (preferentment travesses de ports) i en l’aspecte lúdic també calia desplaçar-se a altres poblacions per gaudir de les piscines. Amb l’impuls de les activitats aquàtiques, una sèrie d’esportistes egarencs van promoure la creació del CN Terrassa: Francesc i Pere Vacarisses, Jaume Altisen, Genari Vergara, Ricard Altayó, Enric Ycart i Ramon Clapés són els noms dels impulsors d’una entitat que ha passat per èpoques de tots els colors. Pere Vacarisses va ser el primer president de l’entitat.
Una prova del trofeu Mare Nostrum a la piscina vella a l’any 1933
El CN Terrassa es va constituir al voltant de la construcció de la seva primera piscina, que es va ubicar a la carretera de Martorell. Una instal·lació de 33,3 metres de llargada i 14 d’amplada que es va aixecar en els terrenys propietat dels senyors Vilar. Verdós, Morera, Mach, Argüello, Gusi i Cabassa van ser els esportistes que van protagonitzar les primeres braçades en la història de l’entitat egarenca.
Els primers anys de vida del CN Terrassa no van ser senzills. Les complicades relacions amb els propietaris de la piscina per les discutibles condicions de la instal·lació, la moralitat imperant en els anys de postguerra i l’impacte esportiu i econòmic del conflicte bèl·lic a Espanya no van permetre un creixement destacat del club. Joaquim Morera va jugar un paper decisiu després de la Guerra Civil per garantir la supervivència de la institució.
L’any 1957 el CN Terrassa va celebrar el seu 25 aniversari. Una data destacada en la qual es van promoure activitats esportives i socials i es van començar a organitzar els cursets de natació, una eina de gran impacte que va obrir les portes de la natació a gran part de la població. L’interès del govern espanyol en difondre l’aprenentatge de la natació entre la població escolar va obtenir un gran suport a Terrassa que es mantindria al llarg dels anys.
Un altre fet fonamental en el creixement del CN Terrassa és la construcció de la nova piscina, ja situada en els terrenys de l’avinguda de l’Abat Marcet que ocupa en aquests moments. Es tractava d’una de les peces destacades de la nova zona esportiva municipal al nord de la ciutat. El complex contempla una piscina descoberta i una altra de 25 metres coberta, que arribaria més endavant, l’any 1963. Malgrat que inicialment la piscina gran havia de ser de 33 metres, la insistència del club aconsegueix que es faci de 50, un fet poc usual en aquells anys. El diumenge 3 de juliol de 1960 es va inaugurar la nova instal·lació.
Aquest fet va tenir una clara conseqüència en la notable millora esportiva del club, tant en natació com en waterpolo. L’arribada del tècnic neerlandès Fred de Bruijn donà un major impuls a la natació. Als Jocs de Tòquio de 1964, el nedador Toni Codina es va convertir en el primer esportista olímpic del CN Terrassa. Aquell any, Joan Guil va ser el primer internacional terrassenc de waterpolo. El 1967, l’equip de waterpolo es va proclamar subcampió de lliga, el seu millor resultat i que no es va tornar a repetir fins 40 anys després.
Natàlia Mas, un dels grans noms de la història del cub egarenc
Un altre nom propi destacat de la història del CN Terrassa va irrompre a l’escenari estatal el 1976. És el de Natàlia Mas, que amb 13 anys va obtenir els títols estatals de 100 i 200 metres lliure. La trajectòria de la nedadora egarenca va iniciar tot un seguit d’èxits que la van convertir en un mite de l’esport local. Mas va ser olímpica a Moscou 1980.
Un dels episodis més tristos de la dècada dels anys vuitanta va ser l’ensorrament de la piscina coberta. Va ser el 17 de gener de 1983. Va caure la paret frontal i gran part del sostre. Uns minuts abans, la piscina era plena de nens dels cursets de natació. Només va resultar ferit lleu el monitor Josep Lluís Salvador.
Aquell succés va deixar el CN Terrassa amb només una piscina. I va afectar greument la seva economia. La deficient qualitat dels materials utilitzats en la construcció es va assenyalar com el motiu de l’esfondrament. Altres equipaments com el gimnàs, el bar o el frontó van ser precintats. Fins al 1987 no es va inaugurar la nova piscina coberta.
A la dècada dels anys vuitanta el waterpolo creix qualitativament. Rafael Aguilar i José Luis Morillo van ser olímpics a Los Ángeles’84 i el primer equip es va situar entre els millors de l’escenari estatal.
Els primers nedadors del CN Terrassa
Creixement
La celebració dels Jocs Olímpics de 1992, en els quals van competir la nedadora Cristina Rey i els nedadors paralímpics Carles Millera i Pau Marc Muñoz, va marcar un altre punt destacat a la història del CN Terrassa. L’entitat va passar a gestionar les instal·lacions de la nova Àrea Olímpica, a excepció de l’Estadi Olímpic i el Federatiu de hockey. Aquest pas endavant va permetre créixer el CN Terrassa tant en equipaments com en el seu caràcter pluridisciplinari. El 1998 es va inaugurar la nova piscina de 50 metres amb coberta retràctil. En els anys següents, l’ampliació i millora del parc esportiu del CN Terrassa és una constant amb l’execució del Pla Director que va modernitzar el complex esportiu actual.
Esportivament, el 2004 és un altre any de referència, amb el títol europeu de natació assolit per Laura Roca amb el relleu espanyol de 4×200 metres lliure. Vuit anys després, Albert Puig va obtenir el títol europeu júnior en 200 estils.
Socialment, el 2016 es va viure un episodi històric, ja que per primera vegada els socis van escollir el president en existir més d’una candidatura a les eleccions. Jordi Martín va ser la persona escollida.
La personalitat poliesportiva del CN Terrassa es reflecteix en la inauguració el 2020 dels dos pavellons de l’Àrea Olímpica, que ocupen l’espai de les antigues pistes semicobertes. El creixement del waterpolo femení marca aquests darrers anys, amb tres finals de Copa i una participació en l’Eurolliga.
DADES RELLEVANTS
Dos complexes. El CN Terrassa gestiona dos centres esportius. A l’Àrea Olímpica, les seves instal·lacions ocupen 45.000 metres quadrats. El poliesportiu del Pla del Bon Aire disposa de 14.000 metres quadrats.
Tretze seccions. Malgrat que natació i waterpolo són els esports fundacionals i més destacats, el club disposa de 13 seccions: natació, waterpolo, atletisme, bàsquet, excursionisme, frontennis, futbol, judo, karate, pàdel, patinatge, pilota a mà i triatló. També té deu escoles esportives i uns 1.500 esportistes federats.
Rècord d’olímpics a Rio. Sis esportistes i un tècnic van participar en els Jocs de 2016, un rècord a la història: Ricard Alarcón, Iñaki Aguilar, Paula Leitón, Albert Puig, Patricia Castro, Sarai Gascón i l’entrenador Jordi Valls.
Jesús Cortés, el president més longeu. Elegit president del CN Terrassa l’any 1994, Jesús Cortés va estar al capdavant del club durant 18 anys, marcant un rècord a la presidència. Va superar els 15 anys com a president d’un nom propi molt rellevant de la història del club, Joaquim Morera, persona cabdal a la supervivència de l’entitat i olímpic el 1948 com a seleccionador de waterpolo i en cinc Jocs més mitjançant els seus càrrecs directius.
Isidre Galí, el soci número 1. Isidre Galí Llobet és actualment el soci número 1 de l’entitat. Francesc Gusi va ser el primer soci que va rebre l’escut de platí pels 75 anys de fidelitat al club. És l’únic soci que l’ha rebut, fins ara.
15.300 Socis. El CN Terrassa ha recuperat massa social en els darrers mesos, després de l’impacte de la pandèmia.
