Millorar les estades hospitalàries, amb més informació i més assequible al pacient, sense sorolls ni interrupcions de la son; tenir cura de la salut mental i física dels professionals i crear espais més amables, allunyats de l’estètica hospitalària clàssica. Són algunes de les iniciatives que incorpora el pla d’humanització transversal del Consorci Sanitari de Terrassa, el primer dels nou eixos del seu Pla Estratègic 2021-2024.
Després de la renovació tecnològica de la sanitat, els centres tornen a posar el focus en el pacient i en la necessitat de millorar l’experiència als centres de primària i als hospitals. Humanitzar les estades, els processos assistencials i els entorns, és el principi que el CST incorpora “com a senya d’identitat. Fins ara la teoria la teníem clara. Ara tocava integrar-la a l’organització”, explica Antònia Villalba, directora d’infermeria del CST i presidenta de la Comissió d’Humanització, l’equip que pilota aquest projecte integral.
El pla d’humanització descansa sobre 4 eixos: els pacients, els professionals, els entorns i l’experiència dels usuaris. En tots ells, el Consorci aposta per revisar els protocols d’actuació i, per augmentar les garanties d’èxit, treballar amb la complicitat dels professionals. Un vídeo amb les primeres experiències “humanitzadores” del CST i una jornada formativa -amb més de 100 participants- han consolidat la campanya d’humanització transversal al Consorci, que aquest any agafa embranzida.
La planta de pediatria incorpora nova decoració i mobiliari més amable i divertit /Alberto Tallón
Comencen per millorar detalls del dia a dia, molt importants per al pacient. “En el tracte amb els usuaris -explica Villalba-, incorporem gestos com parlar-los amb terminologia assequible, evitant acrònims i tecnicismes. Millorar la seva confidencialitat, evitant les informacions en els passadissos o els espais comuns, i revisar les bates obertes, perquè tanquin millor”.
Es tracta que els professionals “tractem al pacient com ens agradaria que ens tractessin”.
Els nous protocols “humanitzadors” incorporen el principi de l’escolta activa, que comporta prioritzar l’atenció a l’usuari quan pregunta, deixant de banda altres tasques, i corregir algunes molèsties per a millorar el confort de l’estada i, sobretot, garantir el descans. “La son també cura -recorda Antònia Villalba-. Hem revisat les rodes dels carros de medicació per eliminar sorolls i hem reduït el so dels telèfons. També la intensitat dels llums als passadissos i els protocols de medicació, per evitar interrompre la son dels pacients de matinada si no és imprescindible”.
Una de les infografies entregades als professionals del CST. Aquesta relacionada amb la millora del temps de son dels pacients
El pla posa l’accent també en facilitar l’accessibilitat d’usuaris i familiars. “Volem que si un usuari té un ecocardiograma i una visita amb el cardiòleg, puguin fer-ho una sola sessió. D’aquesta manera estalviem temps, desplaçaments i angoixes des de la prova fins a rebre el resultat”.
L’equip de Gestió de Pacients i Atenció al Ciutadà del CST és l’encarregat de fer coincidir visites i proves, una tasca complexa en un centre sanitari amb set CAP, un centre sociosanitari i un hospital, i amb un equip de 2.900 professionals. Els sistemes informàtics permeten treballar les citacions per “fer-les més còmodes. De fet, ja ho estem implementant. Quan els pacients surten de la consulta ja no han de fer cues per demanar proves. L’equip de gestió s’encarrega de programar la cita i notificar-la”.
Hospitalitzacions a casa
Les hospitalitzacions domiciliàries també estan integrades en el pla d’humanització del CST. Funcionen des de 2019, però després de la pandèmia s’han intensificat doblant l’equip que atén als pacients a casa, integrat ara per més de dos metges i quatre infermeres. “Ja sabem que les recuperacions són més ràpides a casa i que els pacients, superats els dubtes, valoren estar en un entorn proper. La prova és que quan tornen a urgències, ens demanen fer la recuperació al domicili”.
El Consorci ja aten patologies a l’hospitalització domiciliària com les infeccions d’orina de persones d’edat avançada, pneumònies, traumatologies i cures del dolor, i pacients crònics amb insuficiències cardiorespirratòries i ha incorporat de noves com processos quirúrgics i traumatològics. “Tenen un telèfon de contacte per resoldre qualsevol dubte i un equip assistencial. El següent pas -apunta la infermera Villalba-, serà aplicar l’hospitalització domiciliària als ingressos pediàtrics”.
La millora dels entorns és un dels eixos del pla, la que comporta una major inversió econòmica. El CST ha resolt algunes d’aquestes iniciatives via mecenatge.
Imatges virtuals de la futura sala de relax de la planta de convalescència del CST
L’Hospital de Terrassa ja ha renovat les habitacions i els passadissos de la planta de pediatria per fer-la més amable. La iniciativa va sorgir de l’associació Unidos por Ellos, integrada per pares amb nens amb malalties minoritàries. L’entitat ha finançat les dues fases de remodelació.
La segona fase ja està enllestida i ha permès decorar i equipar les habitacions dels petits i part dels passadissos amb dibuixos i mobiliari més acollidor.
Durant aquest exercici 2022, el CST projecta adequar les sales de relaxament dels pacients en convalescència, a la planta 8. En aquest cas, l’empresa Kern Pharma i la fundació Lao financen la remodelació mitjançant un altre iniciativa de mecenatge. Les obres podrien estar enllestides a finals de setembre.
Entre aquest exercici i 2023, el projecte de humanització s’aplicarà també al disseny d’una nova planta hospitalària, la 4, un espai que incorporarà “terres insonors, il·luminació adaptada a cada activitat i nous circuits adaptats a episodis pandèmics”.
Els professionals i el grup 8
Durant els mesos de pandèmia, el grup 8 va tenir cura de la salut física i mental dels professionals del CST. L’equip, que es va fer popular amb aquest nom per la seva excepcional tasca en un moment crític als centres de salut, consolida la seva tasca ara sota el paraigües de la humanització del Consorci.
El programa contempla sessions de formació, informació i suport al benestar de la plantilla.
S’han posat en marxa grups de suport emocional, que atenen als professionals en horaris adaptats a les rutines de cada àrea assistencial. Metges, infermeres, personal administratiu, de neteges i de manteniment, tenen a disposició grups de ioga, de ball (els divendres) i de pilates (els migdies).
El pla d’humanització treballa ara “la possibilitat de crear circuits d’exercici en el recinte hospitalari per oferir més alternatives i continuar treballant per una organització saludable”, comenta Antònia Villalba.
El pla d’humanització del CST continuarà avançant els pròxims anys, modernitzant les estructures internes i externes a la xarxa primària, a l’àrea sociosanitària i a l’hospitalària.
En l’agenda d’aquest any hi ha la nova sala de parts naturals, que es renovarà integralment, una transformació que portarà el principi de la humanització també a l’àrea de nounats de l’Hospital de Terrassa.
El pacient expert acompanya als malalts
El quart eix del pla d’humanització del CST compta amb l’experiència i la implicació dels pacients que, un cop superada la seva estada, s’ofereixen per ajudar altres pacients en el procés d’afrontar la malaltia, el tractament i la recuperació. És el cas dels pacients experts, la majoria dels quals comparteixen la seva vivència, ajudant d’aquesta manera els malalts a entendre i acceptar la malaltia. Al CST s’organitzen grups de pacients experts, que reben formació i informació per a afrontar en les millors condicions la tasca d’acompanyament. Ho fan amb pacients amb patologies com diabetis, incontinència fecal o cardiopaties. Aquesta és una iniciativa que es desenvolupa principalment als centres d’atenció primària, on el contacte amb els malalts i amb els seus familiars el fan els pacients experts acompanyats d’un professional. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que porta temps d’implantació a la primària, és facilitar un acompanyament al pacient i fer evident que no està sol. El contacte permet ajudar en el maneig de la malaltia, resoldre dubtes pràctics i facilitar suport a les famílies, informen des del CST.
