Ell va néixer a Barcelona. Natural de Gràcia, va venir a Terrassa fa més de 40 anys “seguint un estel lluminós anomenat Tessa Julià”. És la seva esposa, a la qual estima com el primer dia i a la qual ha donat les gràcies aquest dimarts per aguantar-lo “tants anys”. Ella somreia en el saló de plens abarrotat que ha acollit el lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat al seu marit, Enric Cama, polític, historiador, sindicalista, professor, treballador incansable pel reconeixement als lluitadors antifranquistes, entre els quals es compta.
La distinció a Enric Cama Colomés la va decidir el ple municipal de febrer passat per unanimitat. Una exposició del Centre d’Estudis Històrics (CEHT) en el procés de participació ciutadana la va propiciar. Cama va néixer a Barcelona l’any 1947, però és terrassenc des de fa més de 40 anys. Amb 14 anys va començar a treballar en una fàbrica metal·lúrgica. L’any 1966 es va fer militant d’Acció Comunista, un grup minoritari trotskista i cinc anys després es va afiliar al PSUC. La seva principal lluita antifranquista (va ser detingut i empresonat l’any 1974) la va dur a terme, però, a CCOO.
En sortir de la presó va aprofitar la fórmula de “majors de 25”per estudiar història. A partir de l’any 1983 va començar a treballar com a professor d’història en un institut fins a la seva jubilació. Ara és professor jubilat d’Història i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF). També forma part del consell de participació del Memorial Democràtic, de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa i del Patronat de la revista Nous Horitzons.
Compromís
En la convocatòria de l’acte, l’Ajuntament va destacar la trajectòria professional de Cama , el seu compromís social i polític i la seva tasca “de preservació de la memòria democràtica per restituir la memòria i la dignitat de les dones i els homes que van lluitar contra la dictadura i per la defensa de les llibertats”.
Domènec Martínez, amic de l’homenatjat, sociòleg i membre de l’ACEPF, ha glossat la figura de Cama, el fill del combatent republicà que escoltava “la Pirenaica”, el fill de la modista i el treballador del ram de l’oli, el militant comunista quan militar “no era un camí de roses”. L’home que defuig els dogmatismes i els sectarismes i que va provocar que molts dels seus alumnes de l’Institut Nicolau Copèrnic dirigissin les seves passes cap a l’ensenyament de la Història després de tenir-lo a ell com a docent. Martínez i Cama s’han fos en una abraçada emocionada abans que el nou posseïdor de la medalla compartís la distinció “amb aquells que han lluitat per construir una ciutat millor”.
Una ciutat que és la seva i que ha canviat a millor, fins i tot amb els problemes socials “dels quals hem de ser conscients” i que s’han de combatre, i que té poc a veure amb aquella Terrassa “lletja, sorollosa i grisa”, en crisi, que va trobar el primer dia del seu aterratge aquí. Una ciutat que aquest dimarts li ha atorgat el seu alt reconeixement. “Aquesta medalla em compromet encara més a servir a la ciutat”, ha dit Enric Cama.
