Aprendre i conèixer la llengua del país d’acollida per poder defensar-te en el dia a dia, establir vincles amb els veïns i arrelar a la ciutat. Aquest és el propòsit de moltes persones migrades que arriben a Catalunya i que, un cop assentades, opten per fer un curs bàsic de català en la xarxa del Centre de Normalització Lingüística o en altres escoles, com poden ser les d’adults municipals o de la Generalitat.
Amb l’arribada de persones refugiades d’Ucraïna per la guerra, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) i les seves seus territorials s’han activat per oferir cursos de català als nouvinguts, la majoria dels quals són dones. EL CNL de Terrassa, situat al Vapor Universitari, ja ha incorporat els primers ucraïnesos a les seves aules. Són cinc dones, la majoria acabades d’arribar, com Nataliya Andriyevska (vegeu més informació a la pàgina de la dreta) que fan un curs bàsic per desenvolupar-se amb autonomia en el dia a dia.
La coordinadora del centre, Teresa Garcia, admet que el nombre d’alumnes és discret si es compara amb altres ciutats. “Hi ha llocs com Lleida, Girona, Manresa, Vic, on s’ha registrat més demanda per aprendre català que aquí a Terrassa. De tota manera, cal esperar una mica perquè poder és aviat per fer un balanç. Hi ha persones migrades que comencen pel castellà. I molt em penso que és el que està passant a Terrassa”.
El CNL de Terrassa té inscrits un total de 1.226 persones, de les quals un 73% són d’origen estranger. La meitat dels alumnes benvinguts són d’Amèrica del Sud i principalment dones. L’altra meitat és del nord d’Àfrica, Amèrica Central i de l’Europa extracomunitària.
Les persones estrangeres valoren conèixer la llengua del país on són perquè també dona més recursos per a les gestions i els tràmits essencials. En el cas dels desplaçats per la guerra d’Ucraïna, cal tenir en compte que són persones (la majoria dones amb fills menors) que viuen amb veïns de Terrassa i són ells mateixos els qui els ajuden a fer les gestions. Les demandes tenen a veure amb la regularització de la situació administrativa, el padró, l’escolarització de menors, l’assistència mèdica o els ajuts socials o econòmics per fer front a la nova situació.
Nataliya Andriyevska: “Desitjo que el malson acabi al més aviat possible”
Només fa tres mesos que és a Terrassa. La Nataliya forma part dels milers de refugiats de la guerra d’Ucraïna. Va arribar aquí a principis de març amb la seva filla, que resideix a la ciutat i amb qui es va trobar a la frontera de Nizné Nenemecké per fer el viatge de l’exili. Durant la conversa, els ulls s’humitegen quan evoca la guerra i descriu el paisatge desolador i devastat que abraça el record. “Desitjo que aquest malson acabi aviat, perquè voldria tornar a Kíev on he deixat el meu marit i família”. A Terrassa conviu amb la seva filla, el seu marit i els dos néts. “Estic molt bé perquè estic amb els meus, però em costa el dia a dia”. Estudia català al Centre de Normalització Lingüística i castellà a l’Escola La Llar. Està familiaritzada amb els idiomes, perquè de petita li agradaven i va començar amb el castellà. Ho va escollir perquè viatjava amb el seu marit, propietari d’un gimnàs de taekwondo, a les competicions internacionals d’aquest art marcial a Catalunya i arreu de l’Estat. Ara, en aquest moment, que no sap quant durarà, va pensar que era bo començar el català i reprendre el castellà. “Vull aprendre català, sobretot pels néts”.
Inna Eropudova: “Terrassa és una ciutat amable i col·laboradora”
Viu a Terrassa fa tres anys amb la seva parella, que també és d’Ucraïna i que va conèixer a Barcelona durant l’estada que va fer per visitar al seu fill que hi residia. A Terrassa es troben molt còmodes. “És una ciutat que té de tot, amable, ben comunicada. Sobretot, m’agrada la gent perquè t’ajuden i són molt col·laboradors. La meva parella té feina –és comercial- i jo en cerco. Així que d’ençà que vaig arribar, vaig interessar-me per l’oferta de cursos. Vaig començar amb el castellà a la Creu Roja i ara amb el català al Centre de Normalització Lingüística. Amb el català estic molt al principi, però ho haig de fer perquè també t’ho demanen per tramitar els papers de residència…” Considera que, encara que sigui difícil, és bo aprendre la llengua del país d’acollida perquè d’aquesta manera es pot defensar millor en el dia a dia. “Les persones que migren –en el meu cas per família i amor- sempre intentem fer xarxa, però és bo que puguis tenir una mica de conversa amb la gent del país”. A Terrassa, ha fet tres amigues que també són d’Ucraïna i que ja feia temps que residien a la ciutat. Amb elles fa “pinya” amb els nouvinguts.
Oksana Andriyevska
Intercanvis d’estiu que fan arrels a la ciutat
A l’edat de 14 anys -ara en té 36- va començar a venir a Terrassa amb un intercanvi i va establir una bona relació amb la família d’acollida. Tant és així que, al cap dels anys, va fer arrels aquí, s’ha casat i té dos fills. L’Oksana, que és la filla de la Nataliya, es troba a gust a Terrassa, on treballa com auxiliar de comptable d’una assessoria. Amb les estades a la ciutat, va aprendre català, però fa un temps es va apuntar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) per obtenir el C2. “M’agraden molt els idiomes i el castellà va ser el primer que vaig aprendre com a llengua estrangera a Kíev. Ara mateix estudio Traducció i Interpretació a la Universitat Oberta de Catalunya i m’ha sortit algun encàrrec temporal de traducció. He traduït dos llibres de Josep Lluís Badal”. De Terrassa, on resideix per amor, li agrada la gent i el caràcter. Així com gaudir de festes com la Fira Modernista i d’espais com la Masia Freixa i les Esglésies de Sant Pere. Tot el que coneix i aprecia ho comparteix ara amb la seva mare Nataliya, amb qui s’ha retrobat a causa de la guerra.
Ucraïna a Terrassa
286 persones d’Ucraïna han arribat a la ciutat
Des que va esclatar el conflicte a Ucraïna, han arribat a Terrassa un total de 286 persones, de les quals 151 són adults (124 dones i 27 homes) i 135 menors (52 dones i 83 homes). L’Ajuntament té constància que han marxat unes 46 persones (23 adults i 23 menors). Les persones refugiades han estat ateses pels serveis municipals de Ciutadania i Creu Roja.
79 infants i joves estan escolaritzats
Un total de 79 nens i nens i adolescents estan escolaritzats als centres públics i concertats de la ciutat. Les primeres escolaritzacions es van tramitar a partir del 8 de març. No són tots els infants i joves que estan residint a la ciutat. Algunes famílies no demanen plaça perquè estan pendents de marxar a un altre lloc.
215 persones ateses al punt d’informació municipal
L’Ajuntament té un punt d’informació per a persones desplaçades d’Ucraïna. Fins al 30 de maig, aquest servei havia atès a 215 persones, de les quals 114 són adultes i la majoria (94) són dones.
327 persones empadronades a la ciutat
Actualment, hi ha empadronades a Terrassa 327 persones d’origen ucraïnès de les quals 114 són homes, 213 dones i 74 són menors de 16 anys. Des del 24 de febrer, dia en què va esclatar el conflicte bèl·lic, s’ha incrementat la població provinent d’aquell país en 105 persones.
