Werens és l’heterònim de Ramon Puig, creador tan modest en les formes com prolífic en la producció, esvalotador d’asfalts, tòtem de l’art mural que fa brollar, per exemple, plantes dels baixos d’una paret, flors que ensenyoreixen un mur, verd que menja gris. És un grafiter, però és molt més. És un artista amb 35 anys de trajectòria, conegut a mig món i més enllà. Format a la Massana i el London College of Printing, ha deixat la seva empremta pictòrica a Nova York i Londres, a Lisboa i Berlín, també a Bombai, Venècia i Marràqueix. Enarbora les armes incruentes d’aerosols de colors. I ara està a Terrassa elaborant un mural de sorpreses d’esprai al costat de l’artista terrassenca Anna Taratiel. Werens amb Annaovni, mà a mà, molt més que dos. Aquest dissabte, a partir de les 11 hores, acabaran el mural que preparen sota el pont del Gall.
Dissabte quedarà enllestit el projecte, segur? El projecte és obert, però la intenció és acabar dissabte. Hem pintat ja molta superfície i anem treballant…
El sistema límbic regula les emocions, però també té un paper important en l’aprenentatge. Werens, amb la dilatada trajectòria que atresora, té encara coses a aprendre? Per descomptat, i més en una experiència com aquesta de Terrassa al costat de l’Anna. Quan treballes sol portes moltes coses preparades, però ara estem immersos en un procés en el qual ens adaptem l’un a l’altre, amb un vessant important d’improvisació. És molt enriquidor. Estic aprenent moltíssim aquests dies. I no deixem d’aprendre mai. Aquesta experiència m’ajuda a conèixer parts d’un que romanien amagades.
Werens i Annaovni aquest dijous sota el pont del Gall / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Què aporta a l’elaboració d’aquest mural Annaovni que acostuma a tenir Werens, i viceversa? I com s’assumeix la mirada i les preguntes dels vianants? L’Anna treballa aspectes de volums i geometria que jo no treballo i veure com ho fa m’omple molt. I em serveix de molt. Durant la feina m’adapto a ella i ella a mi. El resultat és l’assemblatge. Cada dia passen per aquí persones curioses, però aquesta interacció és normal quan treballes al carrer, i enriquidora també.
L’aprenentatge no, però… la motivació sí que s’afebleix amb el pas del temps? No, què va! Ens expressem amb un art que estava prohibit no fa tant, que ha estat un art dels més perseguits a la història recent. Vam aprendre a pintar contracorrent i aquest fenomen s’ha anat normalitzant a poc a poc. I ara treballem per a ajuntaments! Gràcies a aquesta lluita d’anys veiem un moviment creixent d’artistes que, per descomptat, suposa un al·licient.
Com expressen la memòria? Volem plasmar història de Terrassa des de la nostra òptica. Estem treballant al parc de Vallparadís, a una riera. Tenim anècdotes al respecte. Dimarts va ploure i no ens mullàvem, però va començar a baixar molta aigua seguint la llera natural. Vam haver de recollir els estris i córrer! Això tindrà presència a la feina, segur. La història de Terrassa té una part important d’aigua i la plasmarem.
Què veuran els terrassencs que passin per sota del pont del Gall? Amb l’obra final, els terrassencs veuran un bosc. El mural reflectirà vegetació, que s’integra en el paisatge del parc.
