Cultura popular
Els possibles aspirants a convertir-se en el Capgròs de l’Any, que s’anunciarà a l’inici de la Festa Major d’enguany, ja es van fer públics i ara toca que cadascun d’ells i elles defensin la seva candidatura. Onze persones relacionades amb la ciutat es posaran davant del públic per explicar els motius pels quals han de ser escollits i tenir aquest privilegi. Enguany, la festa se celebrarà de nou a la Plaça Vella, després que l’any anterior fos a la pista poliesportiva del Centre Cultural El Social, per la pandèmia i les restriccions d’aforament.
Entre els aspirants hi ha una mica de tot, des de futbolistes d’èxit que juguen a Anglaterra, fins a presentadors de telenotícies amb presència a conflictes bèl·lics. També hi ha artistes de tota mena, cantants o il·lustradores, passant per fotoperiodistes, dones activistes historiadores i biòlegs compromesos amb la lluita per igualtats que costen d’assolir. Un elenc que, com sempre, representa diferents sectors de la ciutat i que són un compendi de tot el que ofereix Terrassa.
Lluís Caelles, periodista
“Tenir un Capgròs a Terrassa suposa un gran reconeixement”
Nascut a Isona, però terrassenc convençut, treballa a TV3 i, a més de dirigir i presentat els Telenotícies, ha estat corresponsal a Brussel·les. Ha viscut en primera línia la invasió de les tropes russes a Ucraïna. També va viure, anteriorment, el conflicte de Gaza, tot i no estar especialitzat en conflictes bèl·lics. Si guanya, té un desig: “si a mi m’ha tocat anar a Ucraïna a fer la cobertura de l’esclat d’una guerra, que el capgròs hi vagi a fer la cobertura de l’esclat de la pau”. És conscient que guanyar el Capgròs representa tenir un reconeixement impressionant que “porta associat molt de caliu i afecte”. Li agrada “aquesta estima que la gent té als capgrossos, que són petits, simpàtics i afables i que surten sempre quan hi ha alguna cosa a celebrar”. Que s’obri la possibilitat que quedi immortalitzat amb un capgròs d’aquests per la Festa Major, l’ha fet molt content.
Elisabeth Arpal, educadora social
“La nostra ciutat es mereix un Capgròs blau turquesa”
Va nedar seriosament i no per passar l’estona, durant uns anys, en el Club Natació Terrassa. Professionalment, és educadora social i experta en mediació. L’any 2019, va accedir al càrrec de presidenta dels Castellers de Terrassa, la primera dona que ostentava aquest lloc en tota la història. Es defineix com una “terrassenca orgullosa dels meus orígens i de la meva família” i també “amiga de les meves amigues”. Destaca que, durant la seva vida, ha anat recollint experiències a centres educatius com el Pere Viver, el Petit Estel o l’Institut Torre del Palau, on ha coincidit, assenyala, “amb mestres meravellosos”. Considera que, tenint en compte que la colla castellera que presideix, enguany compleix els seus 42 anys d’existència, estaria força bé que ella fos l’escollida per ser el Capgròs de l’any. “La nostra ciutat es mereix un Capgròs blau turquesa”, manifesta.
Ester Llena, empresària
“Si guanyo jo, la festa està assegurada, i si no guanyo, també”
Podríem dir que és una persona multisectorial, si bé la cultura ocupa una bona part de la seva vida. Regenta una joieria familiar, però també es dedica a altres activitats, com l’organització d’esdeveniments culturals o la representació d’artistes. Tot a través de la seva empresa o productora Esterminioproduccions. Té molt clar que “si guanyo, la festa està assegurada perquè la vida és passar-ho bé i anem a això, a passar-ho bé”. Però, si no guanya, també té clar que la festa estarà assegurada. “Guanyi o no guanyi, hi haurà festa”, manifesta. També exerceix de relacions públiques i, clar, això de treballar de dia a la botiga i, després, de nit amb tot el tema de concerts i altres, fa que dormi poc. Ah, també té un programa a la Ràdio Municipal de Terrassa, que es diu “La nit estèrica”.
Vicky Losada, futbolista
Una vitrina plena de títols de tota mena, amb la Champions inclosa
Va començar a destacar en el món del futbol al Can Parellada i va anar fent-se un nom fins a aterrar al Barça, on va culminar un dels palmaresos més brillants que hi pugui haver. Ha guanyat sis lligues, sis copes i una Champions League, com a capitana d’un Barça que va tocar el cel quan va alçar la copa continental. Aquesta temporada, i després de guanyar el triplet amb el conjunt blaugrana, ha jugat al Manchester City. També va participar en la lliga professional dels Estats Units i també va jugar a la lliga anglesa amb l’Arsenal. A més, va ser la primera jugadora espanyola en marcar un gol en un Mundial. Una col·lecció àmplia d’èxits.
Sor Carmina Panera, activista
Treballant per la integració i les igualtats socials de les persones
La seva candidatura obeeix a les diferents activitats en les quals participa. Activitats sempre relacionades amb les necessitats socials. És membre de la Fundació Maria Auxiliadora i una de persones que treballa per les igualtats socials i la integració de les persones en el barri de La Maurina. És coordinadora de projectes com l’INSIEME de confecció tèxtil, i que va sorgir dels tallers formatius del projecte El Viver. La roba escolar és una de les seves principals activitats. També forma part de l’Associació infantil Sarau de Terrassa, que promou un ambient educatiu entre els infants i els joves i els atorga un protagonisme necessari.
Àlex Bixquert, biòleg
Lluitador incansable que reivindica els drets per a tots els col·lectius
És el president de l’associació LGTB de Terrassa i treballa sense descans pels drets de tots els col·lectius. Va ser el protagonista del documental “9 trans”, del director Elio Colen Mirete i que tractava sobre nou persones trans, no binàries i de gènere neutre. Quant a la seva professió, és un llicenciat en Biologia i va fer un màster de Genètica Avançada. Està especialitzat en genètica molecular aplicada a la biologia evolutiva amb habilitats en l’aprenentatge, la resolució creativa de problemes i el pensament analític. És una persona activa i combativa que creu en el que defensa i que considera que els drets són innegociables.
Mariona Vigués, historiadora i professora
“Només formar part de la llista ja és un honor i un reconeixement”
Està molt agraïda al Casinet de l’Espardenya per haver pensat en ella a l’hora d’escollir els candidats i assegura que “només formar part de la llista ja és un honor i un reconeixement”. Professora de Secundària i historiadora, la seva trajectòria també està íntimament relacionada amb la cultura. És membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, entitat de la qual també va ser-ne la presidenta, i forma part del consell de redacció de la revista “Terme”. A més, té relació amb l’Arxiu Tobella i el Rotary Club Terrassa. Creu que totes les persones aspirants es mereix ser el Capgròs la ciutat i tots “fan història en el seu dia a dia, pel bé comú”.
Atenea Carter, cantant
Iniciada de ben petita, mostra una vena artística que li ve de família
De ben petita, s’explica, ja tocava el piano i, després va començar a formar-se en el món del jazz. I amb quinze primaveres, ja feia de corista. Aquesta cantant i teclista, i també “vocal coach”, nascuda a Barcelona, però establerta a Terrassa, va néixer en el millor escenari possible per desenvolupar tot el que duia a dins, en una família amb presència important de dones artistes. Ha fet més de 200 concerts amb el grup “Another Way”, i ha liderat la formació “Atenea Carter & The Mighty Might”, que va publicar un àlbum, “Together and Free”. La seva veu també es pot sentir en diverses produccions publicitàries. Ara lidera el quartet “Groove Collective”.
Lildami, cantant de trap
El dissenyador industrial que ara canta i que s’ha omplert d’eufòria
El seu nom és Damià i es dedica a un estil que han batejat com a “trap”, gènere musical original dels Estats Units i que prové del rap, més o menys. D’entrada, el seu futur apuntava cap al disseny industrial, estudis que va superar, però que ara no li són imprescindibles. L’any 2014 va començar a aparèixer pel món artístic i va anar agafant carrera fins ara, amb un reconeixement més que merescut. Fins i tot, ha provat què se sent formant part d’un programa de televisió. En aquests moments, fa de jurat a “Eufòria”, un “talent show” que emet TV3 i que va de trobar qui canta millor. No fa gaire, va publicar una cançó molt terrassenca, “0822”, el prefix telefònic de la ciutat.
Anna Clariana, il·lustradora
Una persona amb inquietuds culturals i artístiques de tota mena
Ha publicat més d’un centenar de llibres amb les editorials més reputades del sector, però també ha col·laborat en altres llibres de text i en revistes com “Cavall Fort”, “Barçakids” o “Mi Bebé y yo”. Com que no en té prou amb això de les il·lustracions, també es dedica a mostrar la seva vis còmica en el grup de teatre dels Amics de les Arts, imparteix classes de dibuix a la mateixa entitat i fa exposicions on es pot admirar la seva obra. Cal recordar que va ser una de les primeres gralleres que hi va haver a Terrassa i també formà part de la primera i única colla de dones castelleres, coneguda com “Les Minyones”, i també va tenir la seva aventura musical formant part dels Ministrils del Raval.
Mireia Comas, fotoperiodista
“La meva candidatura és un clam a la igualtat en el fotoperiodisme”
Fotògrafa documental i fotoperiodista que està especialitzada en moviments socials i en intervencions policials durant manifestacions. Això ha provocat el fet d’haver estat detinguda en diverses ocasions. També li agrada fotografiar activitats relacionades amb la cultura popular, i en especial els Minyons de Terrassa, d’on en va formar part durant molts anys. Contempla la seva candidatura com “un crit per defensar el dret a la informació i a la llibertat d’expressió” i reclama que “també és un clam a la igualtat en el fotoperiodisme”. Recorda que en aquest sector, “només un 15% són dones” i té molt clar que els referents femenins d’aquesta professió són necessaris per a les nenes.
