No per obvis i repetits, consells com aquest deixen de ser profitosos: “No tinguin molts diners en la caixa”. O com aquest: “No s’enfrontin mai a un lladre. Sí que facin el possible per captar aspectes del seu físic”. Els comparteixen David, mosso, i Antonio, policia municipal, en un comerç de venda de roba de la rambla de Francesc Macià, a Sant Pere Nord. Un mosso i un agent local junts en patrulles preventives a peu? Sí. Des de de fa unes setmanes, tots dos cossos duen a terme a Terrassa un dispositiu conjunt, per parelles, de policia de proximitat, de districte. La policia de barri de sempre, però amb dos uniformes.
I si son víctimes d’un robatori i veuen el sospitós fixin-se cap a quina direcció fuig. I, sempre, amb delicte o amb sospita, “telefonin al 112 o al 092”. Diari de Terrassa ha acompanyat dos binomis policials en un dels recorreguts d’aquest programa destinat al sector comercial, un segment d’activitat econòmica castigat per fets delictius i per una sensació d’inseguretat creixent. El dispositiu de binomis mixtos es va posar en marxa el mes d’abril passat amb l’objectiu, segons l’Ajuntament, de donar una resposta específica als problemes de seguretat del sector. Els coordinadors del pla distribueixen els policies arreu dels districtes “per establir una relació continuada amb els comerços, prendre el pols dels comerciants per conèixer la seva percepció respecte de la seguretat a la zona, revisar mesures de seguretat i conèixer i fer seguiment de les problemàtiques que hi puguin aparèixer”, per tal de poder donar-hi resposta abans que empitjorin.
A finals de març, l’intendent Marc Caparrós, el nou cap dels Mossos d’Esquadra a Terrassa, ja va destacar en una entrevista a aquest diari la importància de la proximitat i va anunciar que a l’abril es podrien veure els primers patrullatges conjunts. “No hem de compartir tan sols les dades, sinó també les investigacions informals, les converses amb veïns i comerciants. La gent vol un servei i tant li fa qui ho doni. Hem d’optimitzar recursos”, deia. L’àrea de Policia Municipal afegeix que l’operatiu busca, a més , “evitar la duplicitat que es donaria si cada cos manté els contactes per separat”. També, millorar la planificació, una major coordinació i agilitat per donar resposta a les demandes del sector.
Els agents recullen queixes i informacions en els establiments comercials / ALBERTO TALLÓN
Una farmacèutica atén Joan (agent local) i Xavier (mosso). Refereix un incident amb un delinqüent que, armat d’un ganivet, acoquinava persones grans al costat del caixer automàtic situat a la cantonada de la rambla de Francesc Macià amb el carrer de Provença. El mosso li demana un número de telèfon de contacte. “En aquesta rambla ve molt bé un servei així”, diu la farmacèutica quan els dos agents es retiren a la recerca d’un altre establiment.
Aquesta tarda, els quatre policies participants en el dispositiu es divideixen la rambla. Uns la recorren des del centre cívic President Macià cap a la plaça de l’Aigua. Els altres dos faran la resta. Abans del servei, els responsables del mateix han revisat les incidències corresponents a l’àrea a visitar. Ho han fet Ingrid Assaker, caporal de la Policia Municipal, i Jaime Ris, sergent del mateix cos. “Abans de començar saben, per exemple, en quin establiment s’han registrat més furts”, assenyala la caporal.
Les patrulles conjuntes als barris es duen a terme dues vegades al mes, de 18 a 20 hores. És la franja horària que els impulsors del pla consideren òptima per la major afluència de gent i per la utilitat que pot aportar al tancament més segur de comerços. El propòsit dels responsables policials és tenir desenvolupat el programa en tots els districtes quan acabi el 2022. Els agents no són sempre els mateixos. En el cas de la Policia Municipal, 11 dels 39 agents de districte participen en aquest dispositiu. Els mossos són 4 i passen la informació obtinguda a l’oficina de relacions amb la comunitat (ORC). Són una espècie de corretja de transmissió entre el carrer i la comissaria.
Patrullatge per la rambla de Francesc Macià / ALBERTO TALLÓN
Un home aborda al mosso David a la sortida d’un establiment per explicar-li que ha vist un vehicle en l’autopista cometent infracció rere infracció. Ha anotat la matrícula. Encara que aquesta informació no provingui d’un comerç ni tingui a veure amb l’objecte del programa, és benvinguda: l’agent passarà les dades a la central. I si aquest vehicle s’ha vist implicat en un fet delictiu? Per a això serveix també la presència dels policies al carrer. I per intervenir en una baralla entre adolescents de la qual alerta una veïna al binomi policial.
Autoprotecció
Però, sobretot, el pla està concebut “per recollir queixes i inquietuds”. I informacions que poden semblar fútils però, incorporades a les bases de dades, contribueixen a prevenir problemes. Un altre objectiu és fer seguiment de les mesures de seguretat dels establiments. “Una de les funcions de la policia de barri és donar eines d’autoprotecció. La policia farà el que faci falta, però els comerciants també han d’adoptar mesures en el seu àmbit”, apunta Patricia Reche, regidora de Seguretat. Perquè no passi, com recorda la caporal Assaker, el que va passar en un comerç visitat per una patrulla mixta: havia estat assaltat dues vegades en un mes i els agents van comprovar després que les seves mesures de seguretat no havien canviat.
Un comerciant atenent una de les parelles policials / ALBERTO TALLÓN
L’efecte dissuasiu de les patrulles als carrers és un altre aspecte rellevant del servei. També són dissuasives les càmeres de vigilància dins dels locals, com indica l’agent Antonio a la dependenta d’una herboristeria en una altra visita. Aquest comerç té càmeres. Els policies demanen a la dependenta un mòbil de contacte, li pregunten si han sofert algun incident. Res important, contesta la dona, però si refereix impressions, un pitjor ambient que fa uns anys. És una sensació general estesa en el barri. L’altre dia, rememora la treballadora, un individu es va posar a colpejar una paperera, fins a trencar-la. El van enxampar uns agents.
El binomi es presenta en una botiga de roba. Sí, diuen les responsables, allà entra de tant en tant algun individu sospitós, però elles no perden de vista a aquests elements. I tenen un grup de WhatsApp amb altres comerciants per intercanviar-se informació de seguretat. Joan, Xavier, Antonio i David acaben la seva ronda amb actes de dades que possiblement ajudin la policia a millorar la situació en uns moments en què la percepció subjectiva de seguretat és, si més no, millorable.
