Els grups de recerca emergents i consolidats són els protagonistes, ahir i avui, de la primera edició de les Jornades Científiques “ConsolideM Talent”, organitza la Fundació Docència i Recerca de Mútua Terrassa. Durant dues jornades, professionals de la medicina i la infermeria exposen els seus projectes de recerca i innovació, investigacions amb repercussió científica que ja tenen o bé tindran un impacte positiu en la millora de la salut.
L’esdeveniment vol promocionar la recerca científica i fer-la assequible, per això adopta un format obert a la societat civil, obrint les portes de l’Edifici Docent de Mútua als professionals sanitaris i a la societat terrassenca.
“La Covid ha canviat la realitat -comenta Esteve Picola, director general de MútuaTerrassa. Tenim ganes de relacionar-nos i de difondre el que s’ha treballat durant aquests dos anys”.
Amb les jornades “ConsolideM Talent”, afegeix Picola, “impulsem aquest projecte de divulgació. Fins ara la recerca era cosa de cercles reduïts. Ara, el repte és presentar-la en formats assequibles a la comprensió de tothom. La tasca en recerca i innovació dels professionals de Mútua aporta valor a la societat i hem de ser capaços de divulgar-la”.
Durant les jornades, que estan estructurades en tres blocs, es van presentar ahir sis nous projectes de recerca i innovació biomèdica que es desenvoluparan els pròxims cinc anys. Quatre d’aquests treballs, que incorporen avenços en camps com la detecció de l’hepatitis C; l’accés al tub de ressonància de les persones amb claustrofòbia; la prevenció del carcinoma i les tècniques reparadores de prolapse en el sòl pelvià. Les jornades, que incorporen la modalitat “elevator pitch”, que afavoreix la concisió i accessibilitat a l’exposició, van continuar ahir amb la presentació dels millors articles científics publicats pels professionals de Mútua en els darrers dos anys.
Avui s’exposaran els millors projectes científics finançats per organismes públics i en actiu. Les jornades inclouen ponències sobre el càncer, el binomi robòtica i salut i sobre la intel·ligència artificial aplicada a la medicina.
Detecció del virus de l’hepatitis C en 30 minuts
Entre 60 i 75 milions de persones al món s’infecten d’hepatitis C, un virus que si no es tracta, amb els anys pot derivar en una cirrosi hepàtica, trasplantaments o mort. La doctora Marina Martínez impulsa la creació d’un “kit” que detecta el virus de l’hepatitis C en 30 minuts, de tal manera que el pacient marxa amb el diagnòstic i la proposta de tractament. El temps és clau en països sense recursos sanitaris, on molts pacients abandonen abans de tenir el diagnòstic. El “kit” no només és àgil en la diagnosi, també estalvia temps i recursos. El següent pas, diuen, serà eliminar les mostres de sang.
Malles pelvianes més segures amb biomaterial
El ginecòleg Oriol Porta és l’investigador principal d’aquest projecte, que té com a objectiu substituir les malles sintètiques habituals en cirurgies vinculades a la incontinència urinària o la caiguda d’òrgans com la matriu o la vagina. Les malles sintètiques provoquen dolor, limiten l’activitat física i condicionen la sexualitat de moltes dones. El projecte investiga la fabricació de malles amb teixit extracel·lular de la dermis, un material biocompatible i segur, que facilita el Banc de Sang i Teixits. Mútua lidera aquesta recerca, en col·laboració amb els hospitals de Sant Pau, Germans Trias i Arnau de Vilanova.
La llum per prevenir el càncer a la boca
Les làmpades cutànies ja funcionen en el tractament del càncer de pell, però calia comprovar la seva eficàcia amb els carcinomes, els tumors a les cavitats, i trobar els aparells adequats per actuar amb precisió sobre zones ocultes i inaccessibles de la boca. Els dermatòlegs Inés Zarzoso i Emili Masferrer han provat l’eficàcia de la llum vermella en la prevenció dels carcinomes i han localitzat un dispositiu odontològic precís i ràpid (18 segons). El tractament actual, llarg i dolorós, fa desistir molts pacients. La descoberta, millora la prevenció en una patologia associada a cirurgia molt invasiva i a una alta mortalitat.
Ulleres contra el pànic al tub de ressonància
Dues infermeres de Mútua lideren un projecte innovador per evitar els atacs de pànic i claustrofòbia que pateixen molts pacients quan entren al tub de ressonància. L’equip multidisciplinari, en el qual ha treballat el servei de radiodiagnòstic, ha ideat unes ulleres de realitat immersiva i uns auriculars que porten els pacients a espais oberts i relaxants i distreuen els nens amb cinema infantil. Els aparells de ressonància magnètica no accepten metalls, de manera que l’equip ha buscat materials compatibles. Els pacients, diuen, “estan encantats. Les pors s’han acabat”.
La fundació docència i recerca
El motor de la innovació
La Fundació Docència i Recerca vetlla per a la recerca i la innovació que desenvolupen els professionals de Mútua Terrassa. Disposa d’una nova unitat d’assajos clínics i un laboratori propi per a la recerca biomèdica.
Les beques com a impuls a la recerca
La fundació atorga la beca FMT, que ajuda els projectes d’investigació impulsats dels professionals de la sanitat. Entre les noves línies d’innovació i recerca biomèdica presentades ahir, el projecte per a la implantació de malles de biomaterial en la cirurgia del sòl pelvià ha estat becat en el seu primer estadi d’investigació.
Àrees de recerca i àmbits estratègics
La Fundació treballa en diferents àrees i línies de recerca: Infeccioses (infecció bacteriana en pacient crític i infecció pel VIH/ SIDA); Malalties del tracte digestiu; Càncer; Salut mental; Genòmica i farmacogenòmica de malalties complexes.
