La recuperació del portal de Sant Roc com un eix de vianants renovat haurà d’esperar. El procés per a resoldre el problema de l’aparcament i de la connexió amb el pàrquing de la plaça Vella torna a la casella de sortida, després que el govern hagi anunciat que tornarà a estudiar la viabilitat de les dues infraestructures.
La tinenta d’alcalde Lluïsa Melgares ha anunciat que el seu govern encarregarà un segon estudi sobre el cost d’un aparcament al portal de Sant Roc. “No podem perdre l’oportunitat d’encarregar un avantprojecte per conèixer claríssimament quin és el cost i presentar-nos al fons Next Generation de l’any que ve”, ha dit.
L’executiu de Jordi Ballart manté la idea de conservar un aparcament al portal de Sant Roc, després que un primer informe de l’empresa municipal Egarvia conclogui que l’elevat cost de construcció d’un nou aparcament aconsella descartar l’edificació i la licitació d’una nova concessió.
L’alcalde va avançar al discurs institucional de l’Estat de la Ciutat que el govern manté oberta la possibilitat de fer un aparcament “d’una o dues plantes” i connectar-lo amb el pàrquing de la plaça Vella amb un túnel.
Aquesta infraestructura, però, també se sotmetrà a un estudi de viabilitat tècnica, segons fonts municipals. L’Ajuntament vol saber si és factible perforar el subsòl perquè els vehicles de l’aparcament de la plaça Vella surtin per l’extrem sud del portal de Sant Roc. L’objectiu, va afirmar Lluïsa Melgares al ple d’abril, “és buidar aquest espai de cotxes” per crear un gran eix de vianants des de la plaça Vella fins a la rambla d’Ègara. En aquest escenari de futur, “el túnel seria indicat”.
L’encàrrec d’un concurs d’idees sobre la superfície depend dels nous informes
Dos informes, doncs, hauran de confirmar en el futur la viabilitat tant de l’aparcament com del túnel. I no serà fins que aquestes dues incògnites quedin aclarides que es podrà dissenyar la superfície, el gran espai per a vianants en què s’ha de convertir el portal de Sant Roc.
Gairebé tres anys després del tancament del pàrquing -va deixar de funcionar el 31 de juliol de 2019-, les incògnites sobre el futur de la zona continuen obertes.
2 milions per tapar el forat
Els darrers mesos han permès conèixer algunes de les xifres de l’operació.
Tapar el forat de l’aparcament costaria dos milions d’euros, segons un informe dels serveis tècnics municipals. La valoració s’ha fet tenint en compte que l’equipament era una concessió demanial i la repercussió d’aquest contracte en el retorn de l’immoble.
La inviabilitat econòmica del nou pàrquing expressada per Egarvia i l’elevat cost- 2 milions- de cobrir el forat, han poat sobre la taula l’estudi d’usos alternatius a aquest espai. Aquesta possibilitat es va plantejar a la comissió politicotècnica sobre el futur del portal de Sant Roc celebrada el 21 de març. Un mes després, però, el govern manté la prioritat d’explorar la reconstrucció de l’aparcament.
La segona xifra que ha transcendit aquests dies és el cost del túnel que ha de portar els vehicles des de la plaça Vella fins al pàrquing del portal de Sant Roc o, si no hi és, fins a la cruïlla amb la Rambla. Una primera estimació de la infraestructura la situa en 3 milions d’euros, segons es va dir al ple.
Alternatives al pàrquing
L’estudi d’alternatives al pàrquing és una opció que defensa el PSC. Els socialistes, que van gestionar el problema de l’aparcament fins a la primavera de 2019, creuen que continuar portant cotxes al centre “entra en contradicció amb el Pla de Mobilitat, el d’Accessibilitat, el pla del vehicle elèctric i el pla contra el soroll”, afirma el portaveu Marc Armengol.
Així i tot, “si es justifica la necessitat i la viabilitat econòmica del pàrquing no ens oposarem”, afirma Armengol, per a qui “mentrestant hauríem d’estudiar altres usos. Som a temps de no descartar res i d’estudiar-ho tot. Fa tres anys que va tancar el pàrquing i el comerç continua funcionant, hi ha públic i el pàrquing de la plaça del Progrès ara omple de cotxes la tercera planta, que abans era buida”.
El mini hub de mercaderies, descartat
El projecte de crear un microcentre de consolidació urbana de mercaderies (MCUM) al centre urbà de Terrassa amb hub al pàrquing del portal de Sant Roc també ha quedat descartat. Un informe conclou que les característiques de la infraestructura i el seu gàlib (dimensions) no és adequat per a l’activitat.
Terrassa havia de ser l’escenari pilot d’un encàrrec de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) a l’empresa de Sant Sebastià Txita, per avaluar la viabilitat del projecte.
Txita tenia previst estudiar quina càrrega de treball podria assumir un centre de mercaderies a la ciutat i quin seria l’emplaçament òptim. L’empresa treballava sobre la hipòtesi que el primer punt de distribució funcionés a un centre ampli, delimitat per les grans avingudes.
El centre de mercaderies operaria com a punt de rotura de càrrega. Al micro hub arribarien els operadors logístics i les empreses de distribució, que descarregarien els seus paquets per una distribució neta i sostenible, primordialment amb ciclologística.
L’opció de la distribució de darrera milla és òptima per a mercaderia petita i mitjana. L’alternativa es veia com una forma de reduir la desmesurada presència de furgonetes i camions de càrrega i descarrega al centre i especialment a l’illa de vianants.
