Un home anava buscant tulipes aaquest migdia de divendres. “Teniu tulipes?”, ha preguntat a una empleada de la floristeria Gras, al carrer de la Unió. “Avui no, senyor, a partir de dilluns”. El senyor era l’excepció. Aquest divendres era el dia de les roses. La diada és aquest dissabte, Sant Jordi, però avui les floristeries n’han venut moltes perquè bona part de la clientela s’ha mogut amb antelació tenint en compte que l’any passat, amb les limitacions de la pandèmia, va haver-hi escassetat per reducció del cultiu. Dies de roses, doncs, reals i oloroses, delicades i perlades com de rosada, en contrast (potser en complement) amb la virtualitat de flors en pantalla, una iniciativa d’intel·ligència artificial de la UPC enguany per fabricar roses digitals.
“Crec que arribarem als nivells de venda d’abans”, comentava aquest divendres Carme de las Heras Gras, responsable del Gras del carrer de la Unió. La clientela no acostuma a faltar a la seva cita amb la rosa a Sant Jordi. Ni en el 2020, l’any del confinament, quan les floristeries van moure cel i terra per repartir les roses a demanda, a aquelles persones amb les quals van poder contactar, sobretot per via digital, perquè no faltés l’alleujament floral en temps de por.
“Vull d’aquestes, que van tres, amb el drac”, deia aquest migdia un jove client. L’oferta és variada, però té molt de públic la rosa clàssica. Això sí, enguany les flors contenen una novetat rellevant. “Totes porten aigua”, deia la Carme. Aigua en un petit dipòsit, en un tub. Per què? “Perquè vèiem que molts clients la compraven i després s’anaven a passejar o a fer qualsevol gestió i passaven hores fins que arribaven a casa”. I clar, la flor començava a pansir-se. Amb el tub d’aliment líquid incorporat, ja no cal sofrir per la conservació de la flor. I això, gairebé sense cost repercutit en el consumidor.
La flor virtual
El cost és inexistent per als artesans i consumidors de les roses virtuals que ha ofert aquesta setmana la UPC mitjançant el model generatiu de “deep learning” (aprenentatge profund), resultant de l’aplicació de la intel·ligència artificial i la informàtica a l’art. Són models basats en xarxes neuronals, capaços de produir una imatge a partir d’un text.
Els participants podien triar una rosa, o crear-ne una, basada en l’estil de més de 180 artistes, de Frida Kahlo a Van Gogh, passant per Joan Brossa o Lola Anglada. “Roses UPC”, es diu el projecte, que permet triar l’estil, i també aplicar trets distintius que modifiquen la flor inicial a partir d’algoritmes. Una rosa daliniana, per exemple, sorgiria de la selecció de l’estil Dalí més els afegitons de termes com “surrealisme” i “bonic”. Cada rosa creada passava a formar part d’una galeria i es podia compartir per xarxes. No es marceixen, però tampoc fan olor de primavera.