No és un secret. El protagonisme de les mones de cada any està repartit entre els típics ous de xocolata, els personatges de dibuixos animats, jugadors o equips de futbol i el que està de moda, que pot ser des d’una sèrie televisiva fins a un videojoc, passant per pel·lícules de molts seguidors, com poden ser les de Harry Potter o les de superherois. No és tan habitual, però té també la seva presència, la mona amb motius locals.
Terrassa dona molt joc per a elaborar qualsevol mostra gastronòmica i, molt més encara, si ens referim al món de la pastisseria. És obvi que la mona, un element destinat, en principi, als més menuts, demana motius més adequats a edats infantils. Això no impedeix que els pastissers puguin destinar part dels esforços d’aquests dies a altres creacions més arrelades a la ciutat.
De motius locals n’hi ha per triar i remenar i hi ha padrins que opten per una mona amb l’escut del club o l’equip on juga el seu fillol o la seva fillola, el que representa una mostra clara de devoció pel que és genuïnament egarenc.
Una temàtica recurrent
L’esport ja és una temàtica recurrent en el moment de decidir cap on va la cosa i, si el que ha de rebre la mona està molt vinculat a un club local, la cosa funciona. S’han encarregat, vist i venut mones amb l’escut del Terrassa FC, de l’Atlètic, de l’Egara o del CD Terrassa, per posar alguns exemples. Com a tradició arrelada a la ciutat, ser d’un club generació a generació, una mona d’aquesta mena no ha d’estranyar a ningú.
També és una bona alternativa anar a un dels punts més rellevants de la ciutat, com és el patrimoni arquitectònic. És una de les joies de Terrassa i és normal que els pastissers, a l’hora d’idear temàtiques per a les mones, es decantin per algun dels edificis o construccions de l’ampli catàleg que pot exhibir aquesta població.
La Masia Freixa, el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Torre del Palau, el Mercat de la Independència, o l’edifici del mNACTEC, com ha elaborat el pastisser Joan Sáez, de la pastisseria Yummy. O una mostra variada en una mateixa mona, com ha ideat el pastisser Carles Carreras, que aporta altres elements emblemàtics de Terrassa com el monument a la Dona Treballadora o el Teatre Principal.
Són mostres dels edificis fets amb serigrafia, una tècnica que fa temps que es va implantar en el sector de la pastisseria, no és res innovador. Amb una fotografia, es pot fer una impressió amb tinta alimentària que queda plasmada sobre una peça de xocolata. Tota la peça és susceptible de ser menjada. Aquesta tècnica permet personalitzat qualsevol mena de pastís i, en aquest cas de mona. Qualsevol fotografia pot aparèixer i ser la protagonista.
Carles Carreras de la Pastisseria Núria amb una mona plenament terrassenca / Nebridi Aróztegui
Durant aquests dies, els padrins busquen la mona que li pot fer més gràcia al fillol o a la fillola. Normalment, ja sap cap on ha de tirar perquè coneix els gustos de la persona afillada, sovint a través dels pares, que informen puntualment al padrí. Moltes vegades, quan les mones han de ser d’un tema que no està entre els típics d’aquell any, s’encarreguen amb uns dies de marge.
Les mones amb motius de Terrassa tenen alguna variant, com, enguany, pot ser el programa de TV3 “Eufòria”, un concurs per a cantants, en el qual hi ha una presència rellevant egarenca. Per exemple, Miki Núñez és un dels presentadors mentre que Lildami, un altre artista local, forma part del jurat. Sáez, aquest any, n’ha elaborat algunes ressaltant aquest programa.
