A Terrassa, actualment, hi ha més de 1.300 espais amb un nom atorgat pel nomenclàtor, encara que molts, sovint, són més coneguts pels apel·latius que l’enginy popular els hi ha atorgat, sovint depenent d’elements que els envolten o algun detall de temps més pretèrits. Carrers, places, placetes, avingudes, rambles, rambletes, passatge i altres punts que s’han batejat amb diferents denominacions. Disciplines com l’esport, la ciència, l’art, la literatura o la música estan representades en molts d’aquests espais, com també ho estan sants, mares de Déu, personatges de ficció, polítics o personatges relacionats amb la monarquia. Per triar i remenar.
Carrer dels Bombers
D’aquest indret sortien a apagar focs o a dur a terme altres serveis
Ara és la sala Maria Plans del Teatre Alegria, però dels anys 1952 fins a 1986, acollia la seu dels bombers de la ciutat. És per aquest motiu que, el carrer de Gaudí s’ha conegut i, encara es coneix, com el dels Bombers. Ja fa anys que aquest cos es va traslladar, cosa que no ha fet canviar els hàbits de molta part de la ciutadania.
Carrer del Peix
Venda de peix a una part on hi havia part de les muralles
Està al Raval de Montserrat, a tocar del Mercat de la Independència i se li atribueix aquest nom popular perquè és el tram que passa per on hi ha la majoria de parades que es dediquen a la venda de peix. Antigament, a aquest tros hi havia l’hospital de la població i, també, hi havia el Portal de la Guia, que formava part de les antigues muralles de la ciutat i que, aquest mes fa 140 anys, va ser enderrocat.
Les 4 carreteres
Tres vies i només dues tenen el dret a aquesta denominació
És l’enclavament de la ciutat en el qual es troben la carretera de Rubí amb la de Montcada i el carrer de Topete. És curiós, però, que en realitat només hi ha tres vies i que, amb la denominació de carretera, només n’hi ha dues. És un punt per on passen cada dia un nombre de vehicles molt alt perquè des d’aquesta part es pot anar cap a una de les zones més bullicioses de la ciutat o cap a poblacions veïnes de rellevància.
Carrer del bancs
Possiblement, en aquesta època no s’hauria posat aquest nom al carrer
El carrer Major s’ha conegut de fa molt de temps com el carrer dels Bancs. Llavors, era una via plena de les oficines principals entitats que ja són història, com el Banco Central, el Banco Hispanoamericano, el Banco de Vizcaya o el Banesto. Les fusions entre diferents bancs i caixes han deixat al carrer amb molt poques oficines del sector.
Carrer del gel
Quan els congeladors no estaven a l’abast de comerços i famílies
El carrer de la Goleta, durant molts anys, ha rebut el nom de carrer del Gel i la causa és força senzilla: a aquell tros estava ubicada la fàbrica de gel que necessitaven els paradistes del Mercat de la Independència. Aquesta fàbrica, i la seva corresponent cambra frigorífica, es van inaugurar per la Festa Major de l’any 1909.
Plaça dels coloms
D’aquestes aus n’hi ha per tot arreu, si bé aquí batien rècords
De coloms en podem veure per gairebé totes les zones de la ciutat, encara que a la plaça de Salvador Espriu sembla que n’hi hagi més. Per això, popularment, s’associa aquesta ubicació amb aquests ocells. Els més menuts també l’han denominat la plaça “dels Piu-Pius”.
Plaça Roja
En el temps de la lluita comunista contra la dictadura franquista
En les dècades dels anys seixanta i setanta, el barri Ca n’Anglada era el punt àlgid de la lluita antifranquista, liderada per militants comunistes del PSUC i aquesta plaça acollia algunes de les protestes o manifestacions que es feien contra la dictadura. Això de la “Plaza Roja” ve d’aquí, del color vermell que sempre ha exhibit aquest moviment polític.
Carrer de la Guàrdia Civil
La caserna d’aquest cos estava al carrer des de l’any 1912
Des de l’any 1912 fins que va ser enderrocada, concretament l’any 1998, al carrer de Sant Leopold hi havia la caserna de la Guàrdia Civil. És obvi, doncs, el motiu pel qual a aquest carrer se l’ha conegut amb aquesta denominació tan militar. Els canvis de competències i la recuperació dels Mossos d’Esquadra va causar aquest canvi i la desaparició de la caserna per sempre més.
Plaça del Tauró
A la plaça de l’Aigua no hi podia faltar alguna espècie del fons del mar
Situada a un espai que era conegut com el Pla de les Bruixes, aquesta plaça és la part central d’una rotonda que acarona algunes de les vies principals de la ciutat com l’avinguda de l’Abat Marcet, la de Jaume I, la carretera de Matadepera o la Rambla de Francesc Macià. La forma de l’escultura del mig de la rotonda, recorda l’aleta d’un tauró.
Carrer de les Cartelleres
Quan hi havia una àmplia diversitat de sales de cinema a la ciutat
Ja fa uns anys, el carrer del Puig Novell acollia unes vitrines que servien per exhibir els fotogrames de les pel·lícules que es podien veure a les diverses sales de cinema que hi havia llavors. Eren les cartelleres que mostraven una petita part dels films que tocava aquella setmana, quan a la ciutat, les estrenes arribaven més tard.
Placeta de Correus
La proximitat a l’oficina principal d’aquest servei n’és la causa
En realitat, és la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, però en estar situada al costat de l’oficina principal de Correus de la ciutat, rep popularment aquest nom. Cal diferenciar-la de la placeta Saragossa que, antigament, també se la denominava com a placeta de Correus Vell, per la mateixa causa.
