El parc de 15 mil habitatges de la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb) que el Govern de l’Estat vol destinar a lloguer social de la mà de les autonomies i dels municipis podria acabar amb la bossa d’emergència social de Terrassa, la llista d’espera per un habitatge de les famílies sense recursos. L’Ajuntament de Terrassa ha manifestat la seva voluntat de gestionar aqustes llars i manté negociacions obertes tant amb la Generalitat com amb la Sareb a Catalunya.
“Volem posar ordre als 640 pisos propietat de la Sareb que hi ha a Terrassa – explica la tinenta d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares-. L’operació ha de servir per regularitzar els lloguers, oferir un lloguer social als habitatges ocupats i acabar amb les ocupacions incíviques”.
“L’operació ha de resoldre l’emergència social i acabar amb les ocupacions incíviques”
El parc d’habitatges en mans de la Sareb permetria, admet la regidora, “resoldre el problema de la bossa d’emergència” a Terrassa. 104 famílies que han perdut el seu habitatge per la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer, o bé que no poden accedir per manca de recursos.
En aquest moment, dels 640 habitatges de la Sareb a Terrassa, uns 220 estan ocupats per persones o famílies sense títol de lloguer; 77 han signat lloguer amb la Sareb i 45 han estat cedits a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que els gestiona en règim de lloguer social. 64 més estan identificats com a ocupacions incíviques, la majoria de les quals generen greus problemes de convivència amb el veïnat, amb pràctiques delictives i situacions d’insalubritat.
Els pisos de la Sareb seran prioritariament per a persones en situació de vulnerabilitat: sense llar i víctimes de violència sexual, masclista i d’explotació sexual, diu el decret / A. Tallón
La resta d’habitatges de la Sareb a Terrassa estan buits o bé són objecte d’ocupacions no registrades. Es tracta d’una bossa de més de 200 habitatges que superen la llista d’espera de les 104 famílies en situació d’emergència.
Lluïsa Melgares negocia amb la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat la cessió dels pisos destinats a lloguer social de la Sareb. La setmana passada va mantenir la darrera reunió amb Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social. “Ens hem emplaçat d’aquí un més, després de la reunió sectorial que hauria d’aclarir la lletra petita de l’operació”.
El Govern de l’Estat ha anunciat que cedirà en usufructe 15 mil habitatges a les autonomies i als municipis, amb la condició que els destinin a lloguer social, a preus assequibles entre 150 i 350 euros.
Les administracions ingressaran els lloguers i obtindran un ajut mensual d’entre 150 i 175 euros mentre duri la cessió. Addicionalment, podran rebre una subvenció per obres d’habitabilitat, o adequació de fins a 8 mil euros per habitatge, fins a un màxim del 75% del preu total de l’obra.
L’Ajuntament demana agilitat. “Com més temps perdem, més risc de deteriorament dels pisos”
Aquestes condicions milloren les que fins ara ofereix la Sareb als municipis. “Ens proposen cessions en usdefruit de pisos per 4 anys – explica Melgares-. En el cas de Terrassa, dos paquets de 20 habitatges buits o ocupats que necessiten una mitjana de 793 mil euros per adequar-los i gestionar-los, dels que només recuperarem el 50%”. La regidora afegeix que “la llei ens obliga a arrendar durant 7 anys. Què fem llavors amb els tres anys restants dels 4que cubreix la Sareb, amb les despeses de manteniment i amb la morositat?”, pregunta.
Un procés llarg i complex
Ara, la proposta del Govern de l’Estat de cedir 15 mil habitatges a tota Espanya obre un nou ventall de possibilitats, tot i que a Terrassa serà “un procés complex. La Sareb no sap ni el que té a la ciutat, on molts habitatges estan en situació molt deteriorada. Els diners per a la rehabilitació arribaran a la Generalitat i haurem d’analitzar pis per pis, visitar-los i adeqüar la solució a cada cas”.
La política demana que els ajuts anunciats “arribin ràpid. És un dret que té la ciutat i que tenen els barris. Com més temps perdem, més risc de deteriorament d’aquests habitatges”.
L’Ajuntament ha fet arribar a la Sareb el llistat dels seus 640 habitatges a la ciutat amb la confiança que el nou equip a Catalunya, liderat pel català Pau Pérez, director de Gestió d’Habitatge Social i Assequible, garanteixi un millor coneixement del problema de l’habitatge social i una òptima gestió del parc de la Sareb. Pérez va dirigir la Fundacio Foment Habitatge Social de Caritas.
Melgares reitera la seva disposició a acceptar la proposta del Govern de l’Estat. “M’hi acullo- diu-, però demano a la Generalitat que treballem per atendre l’emergència i també per posar ordre”.
La tinenta d’alcaldia Lluïsa Melgares, durant una intervenció al ple municipal
Lluïsa Melgares: “Si rehabilitem amb diners públics, els pisos han de ser 100% públics”
“M’agradaria que abans d’acabar el mandat,els pisos promesos per la ministra de Derechos Sociales y Agenda 2030 Ione Belarra siguin completament públics”, diu la tinenta d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares.
La regidora defensa que “si es destinen diners públics per a rehabilitar i posar en lloguer social, la Sareb ha de ser 100% pública i els pisos no poden tornar a mans dels bancs ”.
El Govern de l’Estat va crear la Sareb el 2012 després del rescat financer per donar sortida als actius tòxics de la banca. Ara, un real decret-llei permetrà l’Estat a través del FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria), incrementar la seva participació actual del 45,9% a la Sareb fins a superar el 50% , per fer-lo crèixer més endavant, tot i reservant una participació de la banca a la societat.
“Vam rescatar la banca i ara hem de pagar els pisos que han espatllat. Demano que siguin 100% públics”, insisteix Melgares. La regidora recorda que els 640 habitatges de la Sareb a Terrassa estan “escampats per tota la ciutat. Hi ha blocs sencers de constructores que van fer fallida i habitatges sueltos de famílies que no van poguer pagar la hipoteca. Són habitatges que van anar a mans de les entitats financeres i ara són actius tòxics”.
L’adeqüació d’aquests habitatges permetrà “donar una solució a gent que pateix i expulsar els delinqüents”. La gestió en mans de la Generalitat i els Ajuntaments ajudarà a debloquejar situacions aturades per la incoparecència dels grans tenidors, a Terrassa, la Generalitat ja ha demanat un llistat de 48 pisos “conflictius” per intervenir .
