Ara sí, sembla que sí. La Generalitat i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han anunciat avui dimecres la construcció de l’anhelada residència pública i centre de dia de Sant Pere Nord, un dels equipaments més reclamats per entitats veïnals i institucions de Terrassa en els últims anys, almenys 16. La residència, amb 90 places i 6.000 metres quadrats d’obra nova, serà edificada a l’avinguda del Vallès, just al costat de l’actual casal de la grent gran i ludoteca, en un terreny municipal cedit a la Generalitat. La residència estarà enllestida l’any 2025, segons les previsions. Les obres començaran l’any que ve.
Feia temps que no es veien tantes enhorabones i somriures en una compareixença pública. “El d’avui és un dia històric”. Així ha començat el seu discurs Jordi Ballart després que Violant Cervera, consellera de Drets Socials de la Generalitat, expressés el seu content per l’anunci en l’acte públic que va seguir a una reunió amb entitats. Elles, l’associació de veïns de Sant Pere Nord, la Comissió de Residència Públiques i la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, entre altres, van saber abans del projecte pel qual tant han porfidiejat.
És el projecte de construcció de la segona residència pública de Terrassa. És la materialització “d’una reivindicació llargament demandada”, en paraules de la consellera. El pla es portarà endavant a càrrec dels fons europeus Next Generation, procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, dins del conveni amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
La Generalitat preveu començar el procés de licitació per a la redacció del projecte en unes setmanes, abans del juliol, i donar inici al procés de licitació per a l’execució en el primer semestre del 2023, per començar les obres en el segon semestre del 2023 i tenir-les acabades en el 2025, segurament en el segon semestre. L’edifici tindrà un soterrani, planta baixa i, com a màxim, quatre plantes superiors. La redacció del projecte i les assistències tècniques costaran 1 milió d’euros. La construcció, 8 milions, i la maquinària i l’equipament del centre, 800.000 euros. El Govern tindrà en compte el projecte anterior, elaborat en el 2009, que no es va arribar a executar. S’estudiarà com a avantprojecte, però experimentarà variacions significatives.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la consellera Violant Cervera aquest dimecres a Terrassa / Nebridi Aróztegui
El model d’atenció a la gent gran ja no és el mateix d’antany, sobretot amb les experiències que ha implicat la pandèmia. “Hem de combinar una atenció domiciliària de màxima qualitat amb un augment de les residencies públiques”. Aquest aspecte ha destacat Violant Cervera per explicar algunes característiques de la residència, que es dividirà en “unitats de convivència” d’entre 16 i 20 persones “i fomentarà l’autonomia personal i l’envelliment actiu”.
El model ha canviat, ha reiterat Ballart. L’ideal és que les persones grans visquin en les seves llars “i hem d’aprofundir en aquest model, amb més serveis assistencials a domicili”. Però és evident que sempre hi haurà qui necessiti estar en una residència. A la de Sant Pere Nord, el 70% de les habitacions seran individuals. El centre residencial s’adaptarà al model arquitectònic basat en els principis d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), unes pautes que tenen en compte l’autonomia personal, la individualitat, la independència, la inclusió social “i la participació en l’espai comunitari”.
Les unitats de convivència o mòduls de llar permeten, segons el Departament de Drets Socials, “crear entorns més similars als d’un domicili particular i reduir l’excés d’estímuls, generant entorns més tranquils i segurs”. Aquestes unitats s’estructuren en espais independents (els dormitoris) i els comuns (cuina, menjador, sala d’estar i sortida a espais exteriors). Al centre projectat, un passadís al voltant del jardí propiciarà els passejos. L’edifici disposarà de sales d‘estimulació dels sentits i d’espais de fisioteràpia, a més de sales polivalents i un racó per crear un hort.
Abans de l’anunci públic, l’alcalde ha manifestat la convicció “que aquest nou equipament donarà un respir a la manca de places residencials públiques que arrosseguem des de fa anys”. Terrassa, ha dit, és una ciutat “perseverant en la lluita dels drets socials i ho demostren els fruïts aconseguits i la capacitat d’organitzar-nos per aconseguir-ho”,
Antecedents
En el ple municipal d’octubre del 2016, tots els partits van reclamar la construcció de la residència per al 2017. El desembre del 2016, el Parlament va aprovar construir la residència i centre de dia de Sant Pere Nord l’any següent. Semblava una bona notícia per a la ciutat, però tot apuntava que l’aprovació es quedaria en un gest simbòlic amb una important càrrega política: el Govern es va abstenir en la votació, igual que la CUP, que aleshores era decisiva a l’hora de tirar endavant els pressupostos i garantir l’execució de la mesura. La pressió veïnal havia obtingut una recompensa en forma de resolució parlamentària. La proposta l’havia presentat el grup de Catalunya Sí Que és Pot (CSQP) i totes les forces polítiques, excepte el que era Junts pel Sí i la CUP, van votar-ne a favor.
Pancarta que reivindicava la residència pública a Sant Pere Nord
El punt de la discòrdia va ser el segon de la moció, en el qual s’instava el Govern a incloure una partida en els pressupostos que estaven a punt d’aprovar-se perquè l’any següent es licités i edifiqués la residència. La petició es va aprovar, però amb les abstencions de Junts pel Sí i la CUP. Junts pel Sí va presentar una esmena que no va prosperar en la que proposava construir la residència tan aviat com fos possible. Les abstencions podrien propiciar que el mandat parlamentari quedés en no res si es traduïa en una partida pressupostària. El projecte es va ajornar, de nou.
El president de l’associació de veïns de Sant Pere Nord, Jaume Ávalos, era conscient de les dificultats que la mesura s’executés. El Parlament no té poder executiu i el Govern no estava obligat a seguir el dictat parlamentari, pero havia de fer-ho i canviar l’agenda, segons Ávalos. En cas contrari, estaria incomplint un mandat polític. Allò va ser una marca més en la lluita, un nou argument veïnal. Un mes abans, el novembre del 2016, la aleshores consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, havia reiterat en dues ocasions que no es podia comprometre a construir el centre l’any 2017 ni el 2018. La necessitat estava clara. Les dates, no.
La residència de Sant Pere Nord està planejada des de l’any 2000. El 2006, l’Ajuntament i la Generalitat van signar el conveni per a la construcció de l’equipament, que havia de tenir 120 places, i d’un centre de dia de 30 places. El projecte es va redactar l’any 2009, amb un pressupost d’execució de 9,2 milions d’euros. Tant va trigar el projecte a cristal·litzar, que la cessió del solar municipal a la Generalitat va caducar a principis de l’any passat (es va saber després d’una proposta del PSC al Parlament, una altra) i va retornar a l’Ajuntament. Els tràmits de la cessió es van haver de reiniciar. Ara sembla que sí, que la residència serà una realitat l’any 2025.
Violant Cervera ha anunciat també que la Generalitat reprendrà la rehabilitació de la residència Mossèn Homs, la única pública existent a Terrassa. Es reformaran la planta baixa i les plantes 3 i 4. El pressupost és de 4,2 milions d’euros. Les obres es faran en paral·lel a les del centre de Sant Pere Nord
