Julio Saco, un dels més veterans del lloc, colpeja amb la virolla del seu bastó els maons d’una façana que li queden per mà per a un sanejament domèstic. I, en efecte, les pedres pitjor adherides cauen. Hi ha uns quants trossos ja a terra, d’altres despreniments no provocats. Les façanes dels blocs alts de Can Jofresa, de gairebé tots, estan en mal estat, i els veïns demanen ajuda per restaurar-los. Els edificis d’habitatges són privats, però van ser construïts en promoció pública a les acaballes del franquisme, i es van fer amb maons de baix pressupost, i per això el veïnat sol·licita la col·laboració institucional.
“És un greu problema”, admet Pol Torres, president de l’associació de veïns, que s’ha posat al capdavant de les reclamacions i està movent cel i terra per trobar una solució. És un greu problema de seguretat pel risc de despreniments a la via pública, però també econòmic, per als habitants del barri: en aquest estat, les torres no poden aprovar les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), i les mesures exigides per passar la inspecció consisteixen, com a mínim, en la instal·lació de xarxes protectores cada tres plantes, una opció molt costosa. Sense ITE, no es poden vendre els pisos. La degradació crida a la degradació en un cercle viciós que els veïns volen trencar com més aviat millor.
Can Jofresa té 23 blocs: 12 alts, de 15 plantes cadascun, 11 més petits, de 5 plantes. De les 12 torres altes, 9 pateixen despreniments o risc evident de patir-los. El passat 26 de febrer, l’associació veïnal va celebrar una assemblea per tractar el problema. Va recordar els passos que havia donat des del 2019, quan la nova junta es va fer càrrec de l’associació: els correus a arquitectes per comunicar els despreniments, les peticions de protecció per evitar danys a tercers amb la caiguda de maons, l’espera no atesa dels resultats d’un estudi tècnic que mai van arribar, un burofax, contactes amb la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, la inquietud per les ITE, la contractació d’advocats per a una possible demanda a la Generalitat, la petició a l’Ajuntament per fer d’intermediari o col·labori amb els veïns d’alguna manera. La concessió de subvencions és una opció, però no la millor, perquè els diners arribarien a posteriori, una vegada els veïns es fessin càrrec de les despeses, i només cobririen una part dels fons necessaris. “Una subvenció de la Generalitat assumiria entre el 20% i el 40% del pressupost”, diu Pol Torres.
Trossos de façana caiguts a la via pública / ALBERTO TALLÓN
Si pagar entre 15.000 i 20.000 euros per comunitat per col·locar xarxes protectores és difícilment assumible per als veïns, com podran afrontar pressupostos de rehabilitació de façanes que oscil·len entre els 200.000 i els 300.000 euros per torre si a més, diverses comunitats estan embardissades ara en obres d’instal·lació d’ascensors que costen uns 300 euros a cada família? “Aquí viuen moltes persones grans amb 300 o 400 euros de pensió mensual”, destaca el president de l’associació de veïns.
Qualitat dels materials
Malgrat que els despreniments, segons els veïns, s’han intensificat després d’unes obres en l’aïllament de façanes efectuades per la Generalitat els anys 2011 i 2015, informes de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (l’antiga Adigsa) enviades a l’entitat veïnal exposen que la causa principal de les “lesions” radica en el sistema constructiu emprat quan es van bastir els edificis i en “la senzillesa dels materials utilitzats en aquell moment”, o sigui, a començaments dels anys 1970.
La Generalitat afirma que els blocs són “de construcció antiga” realitzada amb materials “de poca qualitat” i amb maneres de fer no adequades. Es tracta, en definitiva, “d’un problema d’origen”. Ja hi havia despreniments dècades enrere. L’octubre de 1991, per exemple. El 10 de maig del 2021 els bombers van haver de revisar una torre del carrer de Montblanc després d’un despreniment. Mesos abans, un maó va caure a sobre d’una bici que el ciclista empenyia. Li va anar de molt poc.
Aïllament diferent
Per què 3 de les 12 torres no presenten un perillós mal estat de les façanes? Els edificis que se salven dels despreniments van ser els primers en els quals es van dur a terme unes reformes en les façanes nord a càrrec de la Generalitat. Aquestes obres van acabar l’any 2011. A continuació es van iniciar les de les 9 torres que faltaven. I en aquests blocs la solució va ser diferent. “Els diners aprovats en el seu moment es van destinar a una altra cosa i després el projecte es va reprendre. En la primera fase el pressupost era de 800.000 euros per torre i en la segona, de 250.000”, diu Julio Saco.
En una resposta a l’associació veïnal, la Generalitat assegura que es va aplicar una solució constructiva diferent perquè les comunitats no van voler assumir les aportacions econòmiques acordades. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya afirma que va decidir canviar el sistema d’aïllament, d’un de prim exterior en zones d’obra vista per un altre d’injecció de l’aïllament a les cambres d’aire, per tal de rebaixar el cost global de les reformes. Tot i això, la inversió va ser de 5,4 milions d’euros, quan la xifra inicial prevista era de 3,9 milions. En cas de no haver canviat el sistema ni haver obtingut subvencions, el cost hauria estat d’11 milions.
Imatge de les torres de Can Jofresa / ALBERTO TALLÓN
Mig segle
El nom del barri prové del mas de Can Jofresa de les Hortes, del segle XV. El polígon d’habitatges ocupa una part de les terres d’aquell mas i les de Can Bosc de Basea, uns terrenys rics en troballes arqueològiques romanes. Els pisos, promoguts per l’Instituto Nacional de la Vivienda, es van construir a principis dels anys 1970. “Vam entrar-hi a viure l’any 1974. Vam donar una entrada del 10% i la resta la vam pagar durant 25 anys, a raó de 1.800 pessetes (11 euros) al mes. Després vam trigar 27 anys a fer les escriptures, en bloc. No vam voler fer-ho abans perquè així l’Estat s’encarregava de continuar fent obres”, recorda Julio Saco, vicepresident de l’AVV. El juliol de 1975, rememora, el Rei va inaugurar el barri.
Un passeig
“Mireu, allà hi ha un buit, i allà un altre”. N’hi ha prou amb fixar-se en les façanes dels blocs durant un passeig per detectar les “lesions” de les quals parlen els informes oficials. “La Generalitat va fer uns forats per treure’n mostres, l’any 2019, però no en sabem el resultat”, apunta el president veïnal, Pol Torres. Pablo Cazorla i José Camargo assenteixen mentre assenyalen les esquerdes. “Tots els forats deixats pels trossos despresos s’aprecien just on estan els forjats dels blocs”, subratlla Julio Saco. Diverses tanques metàl·liques envolten les parets afectades per evitar el pas de vianants per les zones més perilloses. També s’hi han constatat problemes en les planxes d’alguns balcons, “que salten amb el vent perquè estan mal reblades”.
Can Jofresa té 1.926 habitants. Fa trenta anys la població del barri era de gairebé 3.000 persones.
Despreniment de maons a les torres de Can Jofresa de Terrassa
