Va dirigir la Brigada Mòbil i l’Area de Seguretat Institucional, la d’escortes. Currículum no li falta a aquest policia que assegura donar-se “al 150%” allà on va. Des del 15 de gener, l’intendent Marc Caparrós Molino és el nou cap dels Mossos d’Esquadra a Terrassa.
Quina ha estat la seva impressió en arribar a Terrassa? M’ha sorprès molt. Sembla tenir poc a veure amb la ciutat que coneixia 20 o 30 anys enrere, per les dimensions aconseguides i pel dinamisme i la força que desprèn; al contrari que unes altres, que semblen tancades en si mateixes.
I què ha trobat en matèria de seguretat? Coneixia més o menys la realitat de Terrassa. En ciutats d’aquestes dimensions es multipliquen per molt els delictes en comparació amb poblacions petites en comarques interiors: hi ha més delictes contra les persones, per exemple. Però hem de manejar dos conceptes: l’estadístic i el de les sensacions. El primer va bé, però les sensacions intangibles del ciutadà són molt importants. Si la societat se sent insegura, és que està insegura. Hem de fer un treball pedagògic, perquè a vegades els ciutadans no saben el que passa, i potser no passa realment el que creuen o els diuen que passa. Amb els robatoris de fa uns pocs mesos al Centre, per exemple, no podem parlar de mera percepció: la inseguretat es fonamentava en fets reals. Van treballar l’assumpte intensament amb la Policia Municipal i vam detenir set persones en pocs dies. I els delictes van baixar de manera radical. Duem a terme una anàlisi contínua de dades, però hem de donar explicacions, polsar si els veïns tenen o no raó. I si la tenen, hem d’explicar-nos amb transparència.
Quins delictes proliferen i quins generen més alarma? A tot arreu, sempre, els furts, les estafes i els danys ocupen el 50% del total de delictes denunciats. La xifra d’altres, com algunes ocupacions, els robatoris amb violència i els robatoris en domicili, és molt inferior, però es tracta d’il·lícits que inquieten molt quant a percepció de seguretat. Hem detingut últimament diversos atracadors que estan ja a la presó. Tenint en compte la força de Terrassa, el nombre de delictes és contingut. L’índex delictiu no és elevat, però som conscients que això potser importa poc a les víctimes. Terrassa és la tercera població de Catalunya, però altres amb menys gent tenen un índex delictiu més elevat.
Marc Caparrós ha estat cap de la Brigada Mòbil i de l’ASI / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Determinades ocupacions il·legals també provoquen inseguretat. Com s’afronta aquest problema? En aquest cas, les dades sí que van associades a la percepció, però es tracta d’un fenomen que es dona a tot Catalunya i en el qual conflueixen diversos factors. Entre altres, la falta d’habitatge assequible, el gran volum de pisos buits i una legislació laxa i poc clara. Hi ha gent que aprofita aquesta finestra d’oportunitat i el més preocupant és la degradació de la convivència en molts casos. Alguns no generen alarma social, però altres sí que provoquen impotència, enuig amb la policia i el sistema. En cada partit judicial s’actua d’una manera, la Fiscalia a vegades actua d’una forma i altres d’una altra, hi ha jutges més severs que uns altres. Per tot això els mossos estem preparant un protocol per unificar criteris juntament amb els fiscals i la judicatura.
És tan alta la proporció de plantacions de marihuana en habitatges ocupats com sembla? Molts ocupants estan relacionats amb drogues, però el percentatge no és tan alt com es creu, potser és d’un 5%. Però el conreu de marihuana és un problema a tot Catalunya. La delinqüència no deixa de ser una activitat econòmica, encara que il·legal. Els delinqüents analitzen costos i beneficis. Aquí, si ho comparem amb l’entorn, el cultiu de maria està molt poc penat i el benefici econòmic és molt alt. Molts delinqüents, com alguns lladres, s’han passat a això o mantenen aquesta activitat il·legal amb altres. Hi ha un problema de legislació que atreu aquí a molta gent d’Europa, alguns de bandes organitzades perilloses. Hi ha un desequilibri clar que en altres països, com França, no existeix. Allà no els hi surt a compte. Catalunya i la zona de Llevant som els productors d’Europa. Els mossos treballem amb molta intensitat en aquest àmbit, però així no se solucionarà el problema.
Quins són els seus reptes a Terrassa, per exemple, en la coordinació amb la Policia Municipal? Intentaré que la seguretat a Terrassa sigui una mica millor que quan vaig arribar. I si no és així, és que no en sé més. La Policia Municipal té molta potència. El més important és la proximitat. A l’abril es visualitzaran patrullatges conjunts en proximitat. No hem de compartir tan sols les dades, sinó també les investigacions informals, les converses amb veïns i comerciants. La gent vol un servei i tant li fa qui ho doni. Hem d’optimitzar recursos. Tots els serveis públics han d’intentar millorar la qualitat de vida de la gent del lloc on treballen. Hem de tenir això en l’ADN. Si ho fem malament, ho hem de reconèixer, perquè aquest és el primer pas per a la solució. I si ho fem bé, hem de dir-ho també.
