La inquietud per ampliar els horitzons musicals és un dels ADN de l’Orquestra de Cambra Terrassa (OCT) 48. Aquesta vegada, el director i violinista Quim Térmens i la formació ens faran viatjar fins a la Venècia del segle XVIII a través d’obres que formaven part dels concerts dels “ospedales” de la ciutat italiana. Aquests concerts estaven interpretats per noies rere les reixes de les antigues institucions benèfiques i es van esdevenir un acte musical de prestigi per l’època.
La música i la veu de “Les filles del cor” sonarà aquest diumenge (dia 27, a les 18 hores) a l’Auditori Municipal. L’OCT 48 estarà acompanyat pel Cor de Cambra Femení Scherzo amb direcció de Jordi Casas Bayer com a director convidat. El concert cap a la Venècia del segle XVIII inclourà obres de J.A. Hasse. Nicola Porpora i Antoni Vivaldi. I entre ells una peça d’una música: Madelena Lombardini.
Térmens parla entusiasmat d’aquest nou projecte que veurà la llum el cap de setmana. “Aquest concert de tribut a les noies músiques dels “ospedales” a la Venècia dels segles XVII i XVIII és fruit d’una investigació amb la qual he après moltes coses i m’ho he passat genial. Eren institucions benèfiques que acollien nenes òrfenes i abandonades al carrer. Allí va prendre una gran importància l’ensenyament musical amb la finalitat que és poguessin casar amb algun fill de família benestant i començar una nova vida”.
El director subratlla que la formació tenia tant relleu que els concerts d’aquestes nenes i joves es va convertir en un reclam per la societat noble del moment. I afegeix que no era fútil, si tenim en compte que alguns dels mestres que feien classes eren reconeguts i virtuosos, com Antoni Vivaldi, el qual va fer feina que va heretar del seu pare, també violinista i de nom Giovanni Battista Vivaldi. El Vivaldi fill va donar classes a l’Ospedale della Pietà i el seu pare al dei Mendicanti.
De fet, el director de l’OCT 48 explica que una de les informacions de més valor és que es van trobar partitures dels Vivaldi amb anotacions i escrits els noms dels alumnes, i per això s’ha pogut saber també com és dieien moltes d’elles. Els concerts eren “deliciosos”, com va escriure un dels assistents, el filòsof Jean- Jacques Rosseau. Per les condicions dels “ospedales” no eren tan meravelloses. Les nenes i joves actuaven darrere reixes i un cop casades havien d’abandonar la música.
Entre les nenes i joves que van ingressar en un “ospedale”, el de Mendicanti di San Lázaro de Venècia , hi havia Madelena Lombardini, que està inclosa en el concert. Aquesta noia, que va sortir de l’orfenat en casar-se, va intentar continuar amb la música i ho va aconseguir. Lombardini, com a violinista i compositora, va tenir més èxit que el seu marit, Lodovico Sirmen, que exercia les mateixes especialitats musicals i de qui es va separar. En el seu camí en solitari, la música va fer més de 200 concerts en els quals va actuar també com a cantant.
