Quin és l’estat de salut de la seguretat pública a Terrassa? La primera afirmació que podem emetre és que Terrassa és una ciutat segura. Naturalment, quan hi ha un incident ens genera preocupació i t’has d’ocupar d’això perquè és la teva obligació. Però amb comparatives de números relatius, si aquí hi ha 50,2 incidents per cada 1.000 habitants, la mitjana catalana és de 61,6. Aquesta és una ciutat segura i això té a veure amb una aposta dels Mossos d’Esquadra i de l’Ajuntament per incrementar els recursos. Des del 2019 hem pujat en 31 el nombre de mossos a Terrassa, un 25%, i això ha donat el resultat juntament amb la col·laboració municipal. La xifra de fets delictius es manté. I les detencions han pujat un 11%, el que constitueix un increment de l’eficàcia.
L’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa és macrocèfala i Terrassa es menja bona part de l’atenció. Hi ha possibilitat de condicionar comissaries més petites a la comarca? Tenim projectes de fer noves comissaries de proximitat. De totes maneres, al final el que és rellevant és el nombre d’efectius. Pujar-ne 31 en dos anys, sumat a l’increment de policies municipals, és molt. I també és important el fet de treballar junts. Torna a haver-hi patrulles conjuntes, i això sempre és molt valorat per la ciutadania. La percepció d’inseguretat es combat de moltes maneres, amb nombres reals i amb una major presència, amb acompanyament. En els últims mesos hem pujat molt la presència al carrer i el repunt de percepció d’inseguretat que es va registrar fa uns mesos ha disminuït. I té a veure amb això.
Quin paper té la policia de proximitat en la definició del model dels mossos? He estat alcalde i no entenc la política d’una altra manera. Volem intensificar el que és l’ADN dels cossos policials, la proximitat, estar al costat de la gent, i fer-ho amb la complicitat dels ajuntaments.
Joan Ignasi Elena va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Quins reptes es va marcar en prendre possessió del càrrec, quins n’ha aconseguit i quins es mantenen? El primer repte és el referent a la concepció. En aquesta conselleria ens dediquem a una cosa tan rellevant com defensar els drets i llibertats de les persones, i especialment de les més vulnerables. El que fem és acompanyar els ciutadans de manera preventiva i reactiva en els moments més difícils, en incidents de seguretat, però també en inundacions, incendis o accidents. Teníem la necessitat de revertir les retallades de gairebé una dècada. Durant sis anys no es va contractar ningú: ni mossos, ni bombers, ni agents rurals. Hem iniciat aquesta reversió. Estem contractant 860 mossos més i hem arribat a un acord amb l’Estat per arribar als 22.000 (tenim 18.000) i volem destinar els nous efectius, sobretot, a la proximitat, a la seguretat ciutadana. Després ens hem marcat obtenir més coordinació entre els cossos i donar una visió de seguretat des d’una perspectiva menys sectorial, més integral. No es tracta només de treballar en la reacció, sinó també en posar l’accent en la prevenció i la mediació. I tenim més reptes.
Per exemple? Treballar perquè els cossos de seguretat i emergències se semblin més a la societat a la qual serveixen. Volem fer-ho des de la perspectiva de la feminització i la incorporació de la diversitat. Hem aprovat el pla d’igualtat i hem passat del 10 al 25% de presència de dones. Dels 840 mossos que vindran, el 40% seran dones. És un horitzó inexcusable.
Un altre objectiu és aconseguir que els mossos s’espolsin la polèmica política? Sí. Hem de treure els mossos de la disputa partidària permanent. El cos està al marge dels partits i hem d’intentar que els partits deixin d’utilitzar-lo per entrar en les seves batusses. El cos, per exemple, viu amb normalitat els darrers canvis, però alguns partits han intentat incendiar-lo, sense èxit. Els mossos estan al marge d’això, però no de la política. Com a policia judicial, estan sotmesos a la Justícia, i com a policia democràtica, al Govern i el Parlament. Per descomptat que hi ha orientació política, com n’hi ha en educació o en salut. Els mossos sí que estan al marge de la batussa de partits estèril, superficial i mediocre, però no de la reflexió política. Quan algun partit conservador, com ho és el PSC en matèria de seguretat, diu que cal treure la política dels cossos de seguretat, jo pregunto quins cossos s’imagina. No m’ho saben contestar. La intervenció partidària és una altra cosa. És pura màfia i la vull lluny. Aquí no em trobaran.
Fa unes setmanes un regidor d’ERC va dir que havia fet gestions perquè Interior retirés una multa a una fotògrafa. L’asseveració va generar rebombori. Què hi ha de cert en aquesta operació? Per descomptat, no ha estat així. Les multes les posen o no, i els recursos els resolen, els lletrats de la Generalitat, no el conseller. Només faltaria.
