El procés d’escolarització dels infants ucraïnesos desplaçats per la guerra avança a la ciutat, on 32 infants i adolescents ja s’han inscrit a les escoles de la ciutat. Entre ells, els petits Artur Mathesian, de 8 anys, i el seu germà David, de 6. Van arribar fa dues setmanes a Terrassa amb la seva mare, la Júlia, que va ser nena acollida, després d’un dur viatge des de la ciutat de Nikopol.
Els infants ja fan bromes als passadissos de l’escola / Alberto Tallón
Dilluns, els germans van trepitjar per primera vegada les aules de l’escola El Cim, on “ens va rebre tota la classe amb una abraçada molt forta -explica l’Artur, que s’ha incorporat a la classe de 3r de primària-. Eren molts i jo volia que m’estrenyessin molt més”.
Va ser una acollida “espectacular” amb “molts dibuixos i amb les benvingudes escrites en català i en rus”, explica.
L’Artur i el David Mathesian són dos dels 32 infants ucraïnesos que ja s’han inscrit a les escoles de Terrassa
El petit David no havia anat a escola a Ucraïna, de manera que dilluns es va estrenar a l’escola El Cim, amb els seus companys de 1r de primària. Més tímid que l’Artur, el David explica que encara no ha pogut fer amics. “Bé, alguns sí”, s’ho repensa. Entre riures i juguesques, l’Artur vol deixar clar que ell sí que té amics a Terrassa. “És clar, tinc tota la meva classe d’amics”.
Les escoles acollidores atenen aquests dies la diversitat d’infants refugiats ucraïnesos. A El Cim, a banda dels germans Mathesian, reben a 4rt d’ESO un adolescent que ha arribat sol, que té germans a diferents punts de Catalunya i els pares a Nikopol.
Encara no parlen l’idioma però, diuen, ja han fet molts amics: “És clar, ja tenim tota la classe d’amics!”
Als centres, “la prioritat en aquest moment és l’acollida emocional -comenta Maria Teresa Claret, directora d’El Cim-. Són nens que vénen d’un conflicte bèl·lic. Molts han deixat la família allà i desconeixen l’idioma. Els hem d’acompanyar en aquest procés de dol. Quan se sentin acollits i bé emocionalment, el procés d’aprenentatge de continguts i la llengua serà més fàcil”.
Les escoles van rebre ahir del Departament d’Educació un protocol amb orientacions i recursos específics per l’acollida dels refugiats ucraïnesos. Un full de ruta amb eines per afrontar aspectes com la convivència, la integració, la cultura de la pau, l’acollida i l’abordatge emocional.
Les escoles d’acollida van rebre ahir un protocol d’Educació per a la immersió dels alumnes ucraïnesos
Als centres, la incorporació dels infants i adolescents a les aules, als menjadors escolars i a les activitats s’està fent de manera gradual, atenen a les necessitats de cada cas. En alguns centres, el procés es reforça assignant als nous alumnes un company de suport, que complementa el protocol d’acompanyament.
L’Artur i el David només fa tres dies que van a classe i “ja surten corrent cada matí per anar a escola”, explica la seva mare, la Júlia Mathesian. Ella va arribar a Terrassa amb 8 anys, a la mateixa edat del seu fill gran, a través del programa de famílies d’acollida de l’ONG TANU. Tres dècades després, torna a casa de la Carme Oller, la seva mare d’acollida. De fet, l’única, donat que la Júlia és orfe.
La Júlia, mare dels petits, va arribar a Terrassa amb 8 anys acollida per la família de la Carme Oller, que avui els torna a acollir a casa seva
La Carme i la seva família no han perdut detall del que passava a Nikopol i, quan els russos van ocupar la nuclear de Zaporiyia i les tropes s’acostaven a Nikopol, van animar a la Júlia a viatjar fins a la frontera polonesa, on els esperaven per acompanyar-los fins a Terrassa.
La Júlia i els petits viuen ara al pis de la Carme, amb el seu marit i el seu fill. Sis persones en un habitatge de dues habitacions. “Els hem cedit la nostra -explica la Carme-. El meu marit dorm al sofà i jo amb el meu fill”.
Ja han trobat feina per la Júlia i ara busquen un pis “encara que sigui compartit”, perquè la jove i els nens comencin a fer la seva vida a la ciutat. “Estaria bé -diu la Júlia-. La mama ja ha fet moltíssim per nosaltres”, diu.
