Per casualitat, aquell policia municipal de Terrassa es trobava allà i va esdevenir el testimoni clau per decantar la balança en contra de la processada. Aquell dia del 2020 l’agent no treballava, estava fora de servei, però ho va veure tot. Va veure com aquella dona ruixava la cara d’una altra amb alguna cosa. I aquesta “cosa” era esprai pebre. El gas va causar lesions a la víctima en els ulls. L’autora de l’atac ha estat condemnada a pagar una multa de 300 euros i a indemnitzar a l’altra dona amb 2.000 euros.
La acusada es va defensar al·legant que ella no en va ser l’autora, que va ser l’home que l’acompanyava aquell dia qui va perpetrar l’atac. Per això va recórrer una primera sentència, del jutjat d’instrucció número 4 de Terrassa, que la condemnava. La seva defensa va argumentar que hi havia un error en l’apreciació de la prova, que ella, en efecte, no va fer-ho. Va insistir en això. Però aquell policia ho va veure tot. Va veure que l’autora de l’atac va ser la noia.
Així ho va explicar l’agent en l’atestat i així ho va corroborar en el judici. Es va convertir, com diu l’Audiència Provincial en resoldre l’apel·lació, en “testimoni privilegiat” de l’agressió. I no hi ha cap raó perquè el guàrdia mentís durant el procediment. Per a la Justicia, la versió del policia és la creïble, i la processada ha estat castigada a la multa de 300 euros i a pagar 2.000 a la ferida en concepte de responsabilitat civil. És autora d’un delicte lleu de lesions.
