Placa bruixes
Terrassa

Desgreuge a Terrassa: “No eren bruixes, eren dones”

Placa de record a les perseguides al segle XVII

La placa commemorativa ha estat instal·lada a la plaça de la Torre del Palau

Ha estat “una forma simbòlica” de retre homenatge “a les dones reprimides”. A les perseguides, a les que “feien nosa”. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha tancat aquest migdia l’acte de record “a totes les dones acusades injustament”. A les presumptes bruixes, sobretot. Elles, les 19 dones acusades de bruixeria entre el 1602 i el 1622 a Terrassa, han estat les protagonistes de la commemoració. Des d’avui tenen una placa de record a la plaça de la Torre del Palau. “No eren bruixes, eren dones”, s’hi pot llegir.

La Torre del Palau era presó en aquella época, a començaments del segle XVII, quan es van desenvolupar els processos contra aquestes dones. Per això s’ha col·locat en aquest espai la placa commemorativa. “Foren inculpades, bandejades, condemnades i, en alguns casos, executades després de sofrir turment a la presó del Castell Palau de Terrassa”, diu el rètol. Eren “dones empobrides i marginades, moltes d’elles nascudes lluny de la vila, que patiren el fanatisme, la por a la diferència”. La placa és “en memòria de totes elles i de tantes i tantes dones arreu del món víctimes de la violència misògina, de la intolerància i dels prejudicis de tota mena”.

Acord

Una era coneguda com l’Esclopera i es deia Miquela Casanoves. Jaumeta Fellosa era una altra. La Miramunda, Guillema Font, també ser víctima d’aquells processos. I la Ginebreda, la mare d’Eulàlia Totxa, i ella mateixa, l’Eulàlia. Totes les homenatjades ara “quedaven fora del sistema i van ser boc expiatori”, ha dit Anna Vila, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT).

La commemoració té el seu origen en una proposta de resolució aprovada al ple municipal de l’abril del 2021, un acord que establia reivindicar la memòria “de totes les dones acusades de bruixeria” i, en particular, de les 19 terrassenques que van ser implicades en aquests procediments inquisitorials entre el 1602 i el 1622. La proposta demanava trobar el lloc de les execucions i col·locar-hi una placa de record. No va ser possible localitzar l’indret on s’aplicaven les penes de mort i es va optar per instal·lar el missatge d’homenatge davant de la Torre del Palau perquè allà es trobava l’antiga presó del castell de la vila, on moltes “bruixes” van ser empresonades i torturades.

“Cal resistir contra el masclisme que encara mata i margina”, ha deixat clar Jordi Ballart.

Desgreuge a Terrassa: “No eren bruixes, eren dones”
To Top