Jaume Badiella, l’acusat de matar la seva excompanya sentimental a cops de destral, ha estat condemnat a una pena de 18 anys i mig de presó per l’Audiència Provincial de Barcelona. El 15 de febrer passat, el jurat va declarar Badiella culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria.
Aquell dia va anar de molt poc: set a dos. Set membres del jurat van votar “sí” a la pregunta de si Jaume Badiella, l’autor confés del crim, l’home que va matar la seva excompanya sentimental a destralades i després la va mantenir enterrada durant deu mesos, va cometre assassinat amb traïdoria. Ho va fer a traïció. Si la proporció de vots hagués estat de sis a tres, Badiella hauria estat considerat culpable “només” d’homicidi. La pena se situava entre els 17 i els 20 anys de presó. Segons el veredicte, no va haver-hi acarnissament. La pena ha estat finalment de 18 anys i mig.
El matí del 7 d’agost del 2018, el Jaume va matar la Mònica a cops de destral, durant una discussió, una més en aquella relació de tempesta. Li va llevar la vida en el lavabo de la casa en la qual convivien, al carrer de Volta. La Mònica tenia catorze cops, gairebé tots al cap. Jaume, un informàtic introvertit, va amagar el cos. El va enterrar en un cobert del jardí. Després va denunciar la desaparició de la Mónica juntament amb familiars de la víctima.
Les restes mortals van romandre sepultades durant deu mesos. Els Mossos d’Esquadra van vigilar al sospitós, però no van localitzar les restes de la Mònica fins al 18 de juny del 2019. Van comptar amb l’ajuda d’una empresa especialitzada en rastreig per georadar i termografia. El 18 de juny del 2019 van trobar el cos, en avançat estat de descomposició, aparentment momificat. Estava sota el terra del cobert, en una part enrajolada, a entre trenta i cinquanta centímetres de profunditat.
La sentència
Jaume Badiella va ser detingut i va ingressar a la presó. En el judici, celebrat fa unes setmanes, l’acusat es va declarar culpable. Va assegurar que havia matat la Mònica “per desesperació”, perquè se sentia atrapat per una ment malalta. Els informes psiquiàtrics van descartar que l’acusat sofrís un trastorn mental. La Mònica sí que el sofria.
El fiscal i l’acusació particular van qualificar els fets d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, amb l’agreujant de parentesc. El fiscal va reclamar 24 anys de presó. L’advocada de la família de la víctima, 25 anys. El jurat va afirmar que Jaume Badiella va cometre un assassinat, però no creia que s’acarnissés amb la víctima, que li causés en vida, en aquell instant fatal del crim, un sofriment extraordinari i innecessari per ocasionar-li la mort. La defensa demanava la pena mínima per a aquests casos: 17 anys.
