Ha estat un procés farragós, però les càmeres unipersonals de la Policia Municipal ja són aquí. De fet, aquests dispositius de dimensions reduïdes porten ja diversos mesos en la Prefectura i els responsables policials estaven a l’espera de lligar els detalls tècnics i legals per a la seva posada en marxa. Ja està tot enllestit. Els nous dispositius d’enregistrament estan donats d’alta i entraran en funcionament dilluns que ve. El projecte és una prova pilot i la policia disposa, de moment, de vint càmeres.
Reben el nom de Dispositius Personals de Gravació (DPG) i van arribar a les mans de la Policia Municipal a finals del 2021. La intenció dels comandaments del cos local és que les càmeres estiguin a prova tres o quatre mesos i passat aquest període s’avaluaran el seu funcionament i la seva fiabilitat, si es tracta dels instruments adequats, si el seu ús s’estendrà a més membres de la plantilla i si l’Ajuntament adquirirà més aparells d’aquest model o d’un altre.
De moment, la prova consisteix en la utilització de vint aparells. Els portarà el cap de torn i un agent de cada binomi (parella): el que no condueix el cotxe patrulla, el que serà el primer a sortir del vehicle de la dotació en una actuació d’emergència, el que serà el primer també a comunicar el fet per l’emissora. Cada càmera està dissenyada amb un sistema especial de col·locació al pit, sota l’espatlla dreta dels agents, de manera que es dificulta el seu robatori per estrebada: qui vulgui fer-se amb un dispositiu instal·lat en l’uniforme ha de fer-li un volt de 180 graus per arrencar-lo.
Les càmeres estan en permanent funcionament, connectades, des del moment en què els policies portadors comencen el seu servei, però només van efectuant un escombratge fins que el guàrdia prem un botó. És llavors quan l’aparell comença a gravar de veritat una situació. No qualsevol situació. L’activació dels dispositius està taxada, regulada, i la seva utilització només és indicada en el curs d’una acció delictiva, en situacions de risc com una batussa o en intervencions administratives d’una certa envergadura.
Quan l’agent prem el botó d’enregistrament, l’aparell “recorda” els trenta segons anteriors d’imatges i sons, que ha conservat. O sigui: comença a gravar des dels trenta segons anteriors a l’activació. Aquest temps de rememoració és ajustable i els comandaments policials han decidit realitzar aquesta primera prova amb aquest mig minut. En altres casos el període de memòria, de guardat d’imatges, és de tres minuts. “Els enregistraments estan encriptats i cap agent els pot manipular. Les dades que conté tampoc poden ser utilitzades en cas de pèrdua del dispositiu”, explica el sotsinspector Jordi González. L’ús eventual dels DPG ha de ser comunicat a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.
Quan el portador del dispositiu acaba el servei, cada càmera torna al seu lloc, una base de càrrega instal·lada en una dependència de la Prefectura que, a més d’alimentar la bateria de l’aparell, bolca la informació que ha emmagatzemat. Les dades s’aboquen al “nucli”, un servidor informàtic intern de l’Ajuntament.
Els aparells enregistren àudio i vídeo en primera persona: des de la perspectiva de visió de l’agent. Les característiques tècniques dels aparells són regulables i els responsables del projecte a Terrassa han decidit disposar una nitidesa similar a la de l’ull humà perquè l’efecte probatori, per exemple en un judici, no sigui alterat. Si l’enregistrament es realitza de nit, les imatges es veuran fosques, tan fosques com les hagi percebut el policia que intervé en l’acció en qüestió. Si li ha tocat el sol de cara, en el vídeo s’apreciarà el possible enlluernament. “La intenció és que la imatge gravada sigui el més real possible”, apunta Jordi González.
Demanda
La incorporació d’aquests elements tecnològics a l’activitat diària de la Policia Municipal era una llarga reivindicació d’agents i sindicats. Tot per Terrassa ho portava en el seu programa electoral i Xavier Fernández Rivero, regidor de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat, destaca la importància de la posada en marxa d’uns dispositius adquirits “per donar transparència al treball policial”, per millorar-lo. “Era una demanda històrica”, indica el regidor. És un procediment garantista per a tots, per als policies i per als ciutadans, deixen clar els comandaments policials. “Són part d’una estratègia de transparència”, reitera Daniel Guillem, intendent de la Policia Municipal. Són, en definitiva, part d’un exercici “que legitima la praxis dels policies” i els confereix seguretat per dur a terme determinades intervencions.
Els comandaments policials i polítics de l’àrea argumenten que les càmeres poden constituir un mètode dissuasiu per a alguns ciutadans que es vegin implicats en incidents i se sentin impel·lits a la contenció si saben que un dispositiu policial els està gravant, o els pot gravar. “Es rebaixa la tensió”, conclou el sotsinspector González. 110 dels 216 cossos policials locals de Catalunya disposen de càmeres unipersonals.
Un informe
Sempre que s’utilitzi un DPG per deixar constància d’una acció policial, el contingut de l’enregistrament s’ha de mantenir fins que l’actuació hagi acabat, per disposar de tota la informació. Aquesta és una de les premisses elementals d’un protocol d’ús molt estricte que l’Ajuntament ha elaborat per a aquest projecte i que trasllada a Terrassa el protocol establert a tota Catalunya per la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.
El dispositiu té un mecanisme per assegurar la seva traçabilitat: genera una metadada de cada gravació i codifica la informació generada, incloent-hi el dia, l’hora i el número de sèrie de la càmera. El Consistori assenyala que els DPG s’han d’utilitzar amb respecte escrupulós als principis bàsics que han de regir qualsevol actuació policial: són els principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència. No es pot fer ús de les càmeres en totes les intervencions. La seva utilització està reservada a casos molt concrets, una limitació que pretén garantir una mínima intromissió en la intimitat i el dret a la pròpia imatge de les persones.
Els policies locals de Terrassa van rebre una xerrada informativa sobre els dispositius, que només poden ser activats davant de la comissió de fets delictius o infraccions greus o molt greus de la seguretat ciutadana. Uns exemples: la perpetració flagrant d’un delicte o una situació en la qual una persona posi en risc la seva vida, la d’una altra o la d’un agent amb armes de foc, armes blanques o qualsevol objecte perillós.
El projecte costa a l’Ajuntament 17.303,75 euros. Ha estat encarregat a Dextron SA, una empresa de Molins de Rei que està especialitzada en la dotació de material policial. Les càmeres subministrades a l’Ajuntament de Terrassa són del model FirstVU HD One Kit i disposen d’un camp de visió de 130 graus i d’un emmagatzematge intern de 32 GB (aproximadament 16 hores de vídeo HD).
Informe
El primer pas operatiu de la prova pilot es farà dilluns vinent. No ha estat un procés fàcil, perquèla Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya ha trigat uns quants mesos a concedir l’informe favorable. La comissió és l’òrgan consultiu i de control de la instal·lació i ús de càmeres de videovigilància per part de les forces i cossos de seguretat a la via pública. Té com a finalitat vetllar “perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la pròpia imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de control”.
La comissió emet informe previ i preceptiu sobre el permís per instal·lar càmeres fixes o utilitzar-ne de mòbils. La comissió, formada per alts funcionaris i per juristes, la dirigeix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.