Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, ha afirmat aquest dilluns a Terrassa que no hi ha incompatibilitat entre els projectes del Túnel d’Horta, que defensen els municipis vallesans com a via de connectivitat amb el 22@ i les activitats econòmiques de l’àrea metropolitana, i el segon túnel de FGC per Vallvidrera. Font ha confirmat que el Túnel d’Horta és a l’agenda de la Generalitat quatre dies després del manifest, signat per entitats econòmiques i sis ajuntaments vallesans de l’àrea de Sabadell, que reivindicava l’execució d’aquesta infraestructura.
El secretari general ha fet les declaracions aquest dilluns al matí a Terrassa, durant l’acte de balanç de les obres d’ampliació de la C-58, que han finalitzat amb la construcció d’un nou viaducte sobre la riera de les Arenes. A la presentació també hi han assistit l’alcaldesa de Sabadell, Marta Farrés, i la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Lluïsa Melgares.
“S’estudiaran els dos projectes i es programaran, si és oportú, en el seu moment tenint en compte el retorn social, econòmic i funcional de les infraestructures”, afirma Font, que insisteix que la funcionalitat de tots dos projectes és diferent. “El túnel d’Horta representa una nova connectivitat del Vallès amb Barcelona i l’ampliació de l’actual del túnel de FGC permetrà ampliar la capacitat de la línia actual, que amb l’ampliació amb els nous 15 nous trens arribarà al final de la seva capacitat”.
Font ha insistit que “la Generalitat estudiarà la possibilitat que hi hagi una connexió a través d’Horta, com així estableix el Pla Director d’Infraestructures”.
El secretari general ha posat sobre la taula a Terrassa un primer calendari d’estudi del projecte del Túnel d’Horta i del nou túnel que hauria de circular en paral·lel a l’actual de FGC. “Es tracta de dues obres de gran envergadura. Aquesta dècada que tenim al davant ha de ser en la que estudiem els dos projectes, l’ampliació de l’actual línia de Ferrocarrils i la viabilitat de noves connectivitats que el territori ens demana”. Es tracta, doncs, de “dues obres de cara 2030 endavant”, ha conclòs.
