Entre el carrer del Segura i el del Guadalquivir, la variant de la N-150 i l’avinguda del Vallès s’alça un barri de blocs de pisos que ha esdevingut la república independent de l’aïllament i l’oblit. D’això es queixen els veïns de Xúquer: del camp de futbet de terra que es converteix en un fangar quan plou, de l’aparcament a l’aire lliure mal il·luminat ja fins fa uns mesos focus de drogoaddicció i prostitució, dels parcs infantil “sense manteniment”, dels robatoris en vehicles. “Som un barri abandonat per tots”, sentencia Sofía Cordero, la presidenta de l’associació de veïns, la mateixa que veu cada dia com la zona infantil d’un parc “té els mateixos jocs que quan jo era petita”. Trenta anys fa d’això. A penes tenen autobusos. Es desborda el cansament: l’associació vol reunir a tot el veïnat i plantejar mobilitzacions.
“Porto 19 anys aquí i el barri mai havia estat pitjor que ara”, deixa anar un veí “cansat de canviar els retrovisors del cotxe” perquè els hi trenquen cada dos per tres. Loli Galván (18 anys a Xúquer) assenyala “el passeig”, com el veïnat anomena a una esplanada allargada situada al carrer del Segura. “L’Ajuntament es va emportar fa molt temps, fa un parell d’anys, dos bancs per arreglar-los i encara no els ha reposat”
Sota està el pàrquing, escenari de botellots i de robatoris, moltes vegades de peces de cotxes. L’aparcament, d’accés lliure, va ser un burdell l’estiu passat i els veïns, organitzats en patrulles, van insistir i van insistir per a acabar amb aquest focus de prostitució que es combinava amb un focus de consum de drogues. I no precisament de porros. Un dia, a les 3 de la matinada, unes veïnes van sorprendre uns toxicòmans injectant-se droga i van telefonar la policia. Va ser mà de sant, perquè també aquell problema va quedar solucionat. De moment.
Uns altres romanen inalterables: els de seguretat, els de manca d’enllumenat, els de comunicacions. Xúquer, un barri de 1.200 habitants, només disposa de dues parades d’autobús d’una sola línia, la 4, “perquè el pas del 10 el van suprimir fa molt temps”. Les connexions són “nefastes”, diu la presidenta: “Les persones grans que han d’anar al CAP Sud han d’agafar el 4 i fer un transbord amb el bus de les avingudes”.
Els veïns denuncien la deixadesa d’instal·lacions com les pistes de petanca / ALBERTO TALLÓN
Un barri normal
El contenidors? “Tenim dues bateries, al carrer del Segura. Són poques, i a més els utilitzen també empreses del polígon”. Perquè Xúquer està enclavat entre l’avinguda del Vallès i el polígon industrial de Santa Eulàlia. La definició de Sofia: “Un barri perifèric al costat del polígon”. Diu la presidenta que, a manera d’explicació per a l’abandó, ha arribat a escoltar de determinades instàncies que Xúquer “no és un lloc de pas”.
“Mireu les pistes de petanca”, proposa Loli Galván, vicepresidenta de l’associació. “Deixades”, conclou. “Mireu els jocs infantils”. Esmorteïts. “Els pintem nosaltres quan celebrem la setmana cívica”, apunta Sofía Cordero.
“Mireu el camp de futbol”. És de superfície de terra, té solcs i es converteix en un terreny de llot quan plou i els veïns l’han de sortejar per accedir a l’aparcament a l’aire lliure. “Hem proposat convertir-lo en una pista polivalent”, diu Loli. “Al gener vam tenir apagades de l’enllumenat públic diversos dies”, recorda la Sofía. Altres motius de queixa no es veuen en la via pública. Les ocupacions il·legals, per exemple. Un grup de veïns va aconseguir paralitzar una fa no gaire temps i el vídeo de la mobilització va donar la volta al món.
“Només volem ser tractats com un barri normal. Perquè som un barri de Terrassa”, conclou Sofía.
