Terrassa és una de les grans ciutats de més de 200.000 habitants de l’Estat on més s’ha reduït l’atur des d’abans de l’esclat de la pandèmia. La ciutat va tancar el desembre del 2021 amb un 7,19% menys de persones desocupades respecte del febrer de 2020. Terrassa tenia a finals d’any 13.083 desocupats, mentre que a l’inici de la Covid en tenia 14.097.
Terrassa és la quarta gran ciutat catalana on més es redueix l’atur en aquest període. Barcelona (-11,29%), l’Hospitalet de Llobregat (-10,58%), i Badalona (-7,26%) tenen millors dades. Pel que fa a l’Estat, Terrassa es troba en la posició número 10 entre les grans ciutats on l’atur ha disminuït més, un rànquing que encapçala Oviedo, amb una disminució del 12,92%.
Pel que fa a sectors econòmics, en nombres absoluts, el que ha reduït més l’atur a Terrassa és el sector serveis, amb 481 persones desocupades menys, un descens del 5,36%. En termes percentuals, però, són el de les persones sense feina anterior, que ha disminuït en un 18,50% (279 persones), i la indústria, amb una baixada del 10,26% (184 persones).
Per la seva banda, en la construcció l’atur s’ha reduït un 3,74%, amb 61 desocupats menys que el febrer de 2020. El sector de l’agricultura té 9 aturats menys, el que suposa un descens del 8,74%.
En qüestió de gènere, l’atur s’ha reduït de forma similar tant en homes (un 7,18%) com en dones (un 7,20%).
Pel que fa a grups d’edat, en menors de 25 anys, ha disminuït un 35,56%, un 40,63% en dones menors de 25 anys i un 30,76% en homes d’aquestes edats. En les persones entre 35 i 44 anys també ha baixat (un 13,54%), però en majors de 45 s’ha incrementat, tot i que lleugerament (un 1,77%).
Els experts indiquen alguns dels motius d’aquesta reducció de l’atur.
L’economista terrassenca Núria Beltran explica que a Terrassa, més de la meitat de la població té més de 40 anys. “El mercat està expulsant molta gent de 50 anys llargs que se’n van directament a la jubilació, que estan a l’atur i que després es jubilen o que estan a l’atur i decideixen fer-se autònoms, de manera que surten de les estadístiques”, diu.
Tot i això, Beltran apunta un altre factor més positiu, la diversificació, com un dels altres motius que poden explicar la reducció de l’atur. “Terrassa és un municipi amb una economia més diversificada que altres. No som una ciutat centrada en un sol sector, nosaltres tenim serveis, indústria i construcció”, diu l’exdirectora gerent de l’Escodi.
“Tenim grans empreses constructores i la construcció torna a tibar”, indica l’economista egarenca. “Tenim molta indústria i aquest és un sector que després de mesos d’aturada per la pandèmia torna a tenir ara una gran demanda i si hi ha un pic de demanda, es necessita mà d’obra”, afegeix.
A més, apunta com un aspecte destacable el fet de comptar amb una “escola industrial des de fa moltíssims anys”. “Tenim un planter destacable, una pedrera de naixement de talent i projectes empresarials que es poden acabar fent grans i de vegades no en som prou conscients”, sosté.
Comparació amb 2012
Beltran, però, no se centra només en la reducció de l’atur en el període que va de febrer de 2020 a desembre de 2021 sinó que va encara més enllà. En aquest sentit, l’economista terrassenca introdueix una altra dada. “Si comparem les dades actuals amb les pitjors dels últims anys, que van ser el 2012, Terrassa ha reduït la taxa d’atur a gairebé la meitat, quan en altres grans ciutats aquesta disminució no és tan gran”, destaca l’economista. Tot i això, Beltran recorda que la nostra taxa d’atur continua sent més alta que la d’altres ciutats.
Per la seva banda, Pere Ejarque, responsable d’intermediació laboral de la Cecot, recorda que Terrassa “no viu en un context aliè al context general i el context general és de recuperació”. “Havíem caigut molt avall i només per això el repunt ja és evident”, diu.
De fet, en 25 de les 30 ciutats espanyoles de més de 200.000 habitants l’atur ha baixat si fem la comparació entre les dades de febrer de 2020, just abans de l’arribada de la pandèmia, i desembre de 2021. Només s’ha incrementat a Almeria (un 0,92%), Móstoles (un 1,07%), València (un 2,305), Madrid (un 3,92%) i Alacant (un 6,86%).
Ejarque explica que “hem passat d’una situació de molta incertesa, que sempre frena la contractació, però que aquesta incertesa s’ha anat deixant enrere de mica en mica, amb una revifada en la contractació”.
“És cert que Terrassa sembla sortir d’aquest sotrac més o menys amb solidesa, però hauríem de veure, però, quina és la qualitat d’aquesta contractació”, alerta Ejarque, que també apunta que bona part dels llocs de feina que s’han generat han estat sobretot en el sector públic.
De totes maneres, “és evident que hi ha sectors com l’industrial que han recuperat amb força l’activitat”, indica. “S’ha fet una forta aposta des de fa anys per internacionalitzar tant com s’ha pogut l’economia i aquest sector industrial tiba”, diu, alhora que reivindica que l’administració “doni més suport” a la indústria, “que és la que tira del carro a Terrassa i la comarca”.
De cara el que pot passar els pròxims mesos, Beltran assegura que “encara estem sobre un coixí d’inestabilitat”. Tant ella com Ejarque recorden la crisi de subministraments i matèries primeres i la pujada de preus de l’energia, que ha portat algunes empreses a haver d’apujar tarifes.
“Si la inflació repunta, hi pot tornar a haver alguna altra crisi de demanda”, adverteix Beltran.
Ambdós, però, posen a l’altre costat de la balança els fons europeus, “que han de suposar un incentiu”.
