La seva filla va ser assassinada pel seu gendre al novembre del 2011 a Terrassa. Mesos després, els pares de la víctima van iniciar els tràmits perquè dos nets, els fills de la parella, es desposseïssin dels cognoms de l’assassí. Ho van aconseguir nou anys després. Diari de Terrassa va publicar dissabte passat el cas de Francisco Montiel, embardissat des de fa més de sis anys anys en una lluita legal per invertir d’ordre els cognoms del seu net, orfe després que el seu pare matés la seva mare i a continuació es llevés la vida. Avui oferim una segona entrega, protagonitzada per un matrimoni d’avis que ha pogut, per fi, donar carpetada a aquesta derivada burocràtica de la seva tragèdia.
“Els cognoms de l’inscrit seran en endavant …”. Seran, són ja, els dos de la mama, perquè el pare està pres, condemnat a 25 anys de reclusió. “Ens han dit que fins a l’any 2041 no sortirà, i que fins al 2051 no podrà entrar a Terrassa”. La iaia té 77 anys. El iaio, 80.
La notificació oficial del canvi de cognoms data de l’1 de març del 2021. L’acció criminal que va fer un tomb a les seves vides va ser perpetrada al novembre del 2011. Poc després, els avis van donar principi a la tramitació de la seva petició al Registre Civil , però el farragós procediment s’encallava. “Semblava que la sol·licitud l’acceptaven ràpid, però un fiscal es va oposar. Vaig demanar parlar amb ell, però no vaig poder. Li volia preguntar què hauria fet si els afectats fossin els seus nets”, diu l’àvia. El seu marit recorda que van ser els professors del col·legi els qui van decidir anomenar els menors pel cognom de la seva mare, per conferir una pàtina de normalitat que els pogués ajudar.
El gran té ja 20 anys. El petit, 16. Els avis es desfan en elogis cap a ells. El gran va poder canviar els cognoms en complir la majoria d’edat, però va preferir esperar a una resolució registral “per no tenir aquest privilegi abans que el seu germà”, subratlla, orgullosa, l’àvia. Els dos joves viuen amb els iaios, que van aconseguir la guarda dels nois, tutelats per la Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La sentència que va condemnar l’assassí, ferma al setembre del 2014, va dictaminar que l’acusat quedava inhabilitat per exercir la pàtria potestat fins el febrer del 2039.
Ajuda econòmica
Els avis van necessitar ajuda per a les despeses del procés penal. Uns amics i un carnisser que no els coneixia els portaven carn cada dissabte. “Acudíem a un banc d’aliments, però no podíem alimentar els nens sempre amb llegums”, comenta el iaio. Van vendre vehicles, l’autocaravana de la filla, per exemple, per assumir els dispendis.
L’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de Terrassa es va coordinar amb la DGAIA per reimpulsar el procediment del canvi de cognoms aprofitant disposicions legals d’excepcionalitat per a les víctimes de violència masclista. En el 2018 van partir de zero. Al març del 2021 va arribar la bona nova. L’àvia va sofrir un càncer i després una trombosi pulmonar que gairebé li costa la vida: “Un doctor em va dir que havia estat molt greu. Em va insinuar que un àngel vetllava per mi. Li vaig contestar que sí, que ja ho sabia”.
