Els avis d’un menor terrassenc, orfe perquè el seu pare va matar la seva mare, lluiten per invertir els cognoms del nen. En són els tutors legals. Porten més de sis anys petició rere petició.
“Al Registre Civil de Terrassa. Compareixen el senyor Francisco Montiel Vegas i la senyora Francisca Aguilar Hidalgo, majors d’edat, dels quals les seves altres dades obren en aquest registre a propòsit de la sol·licitud de canvi de cognoms del menor (…), propòsit de la compareixença que van efectuar el 24 de novembre del 2015 en la seva qualitat de tutors legals, en el sentit d’invertir l’ordre i anteposar en primer lloc el de la mare”.
Aquest escrit presentat al Registre Civil data del 3 de novembre del 2016 i és la resposta de Francisco i Francisca a la denegació de la seva petició dictada per la magistrada encarregada del Registre Civil el 26 de setembre del 2016. Gairebé un any abans, el 24 de novembre del 2015, aquesta parella d’avis havia presentat la primera sol·licitud: volien canviar l’ordre dels cognoms del seu net, del qual són tutors legals. La raó: la mare del nen, la filla de Francisco i Francisca, va morir apunyalada a mans del seu pare, que després es va suïcidar. Els avis consideren de justícia que el menor porti primer el cognom de la seva mare assassinada.
Ni cas. Més de sis anys fa que Francisco, de 76 anys, i la seva dona, de 69, estan marejats per l’embull administratiu de documents. Han anat a síndics de greuges, al Defensor del Poble, al Ministeri de Justícia.
Tutors
Són veïns de les Arenes. Tenien només una filla, casada, amb un fill. El 21 de gener del 2015, el seu marit la va matar en el domicili familiar i després es va treure la vida en el garatge. El fill de tots dos tenia 6 anys. Estava a casa aquella matinada, on el van trobar els seus avis materns tancat en una habitació.
Amb ells, amb el iaio i la iaia, tenia una relació molt estreta. Francisco i Francisca van ser designats tutors legals del petit, amb qui es van traslladar a viure al domicili del nen. El 24 de novembre del mateix any, 2015, la parella va comparèixer davant el Registre Civil de Terrassa a fi de demanar el canvi d’ordre dels cognoms. Només això. El 26 de setembre del 2016, la magistrada va dictar la resolució: “Es denega l’anteposició del cognom matern en la inscripció de naixement que consta…” El fiscal s’havia oposat a la demanda perquè, segons el seu escrit, no corresponia als promotors de l’acció legal instar el canvi d’ordre dels cognoms.
Francisco Montiel vol invertir els cognoms al seu net / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Els avis guarden tota la documentació. Les seves al·legacions, redactades per una advocada, apel·len a disposicions legislatives com l’aprovada en el 2004 que establia “el fet de ser víctima de violència de gènere com a circumstància excepcional en els expedients de canvi o modificació de nom i cognom en el Registre Civil”. No era necessari esperar a la majoria d’edat de l’afectat per invertir els cognoms. “El manteniment en primer lloc del cognom patern és extremadament perjudicial per a l’adequat desenvolupament de la personalitat del fill”, afegia el recurs.
Més documents
El 20 de desembre del 2019, el Ministeri de Justícia va registrar l’entrada d’una nova sol·licitud. Tres dies després, va registrar la sortida de la resposta. Retornava l’expedient amb la finalitat que els promotors aportessin més documents: el testimoniatge de l’acte d’incoació del sumari del crim i el DNI dels promotors”. I concloïa l’escrit dient que, “una vegada atès el requeriment, es retornaran les actuacions a aquest centre com més aviat millor amb la documentació incorporada”.
El menor, de 13 anys, es fa dir amb els cognoms canviats. A l’escola, per exemple, tothom el coneix així. Però no en la documentació oficial. “Hem rebut respostes que considerem indignes i sabem que el Gobierno pot accelerar els tràmits”, diu l’avi Francisco.
Per al nen, identificar-se amb la persona a la qual rebutja ( el seu pare) “pot afectar el desenvolupament de la seva identitat”, a l’acceptació d’ell mateix i a l’assimilació del procés traumàtic. Això indica un informe d’una psiquiatra infantil que conclou que el menor necessita identificar-se “amb la part sana dels seus pares biològics”.
