“No hi ha camins ràpids cap a la república ni cap a la independència. La història sempre ens sorprèn. Aquest llibre és un intent d’analitzar amb un punt d’humor el que ha passat amb el procés, l’embat més impressionant del republicanisme des d’abans de la guerra civil. He intentat fer-ho traient conclusions i sortint del ‘pim, pam, pum’ dialèctic de la política diària, en la qual tothom busca la frase enginyosa i poca cosa més”.
Són paraules de l’historiador sabadellenc Jordi Serrano, que va omplir dimarts al vespre la sala d’actes de l’Ateneu Terrassenc. La presentació del seu darrer treball, “Carta a un republicano español” (Bellaterra Edicions) va comptar amb la col·laboració de l’historiador i “agitador” terrassenc Domènec Ferran, que a banda de presentar-li el llibre, el va sotmetre a un “primer grau” sobre les principals qüestions d’una obra que duu com a subtítol “La revuelta catalana, unos meses que estremecieron España”. Serrano és un militant antifeixista del PSUC i ocupa actualment el càrrec de rector de la Universitat Progressista de Catalunya. L’obra és “de pes en tots els sentits”, va dir Ferran. Té 420 pàgines i 2.000 cites.
La tesi de l’obra
A preguntes de Ferran, el seu amic Serrano va anar desgranant de manera entenedora la tesi central del llibre: “el feixisme persisteix a les institucions espanyoles, amb els mateixos rostres d’abans i sense cap modernor apreciable. Espanya no té una dreta democràtica i no existeix alternança política”. En aquest sentit, Serrano posa en valor l’anomenat “procés”, que defineix com un “intent d’aquesta generació d’explorar els límits del sistema, tal com nosaltres vam intentar explorar-ho durant la nostra”. Destaca que l’1 d’octubre va ser “la més gran mostra de llibertat i de combat per part del poble” i defineix com a “absolutament impresentable” la resposta del rei Felip VI en el discurs televisat del 3 d’octubre. I és que, entén Serrano, que el republicanisme o la idea de república, o la república, només serà possible a Espanya sense la monarquia. Recorda, en aquest sentit, que la història és capriciosa, i que “en molts països, els reis han hagut de fugir en els moments menys pensats”. Torna a la reflexió que “la història sempre està per escriure i ningú no la coneix”.
En aquest sentit, aplicant perspectiva històrica, assenyala que “mirat en perspectiva, el procés ha estat un gran pas endavant de tota una generació”. I intentant donar resposta a les picabaralles actuals entre els principals actors de l’independentisme, assenyala: “Cap moviment ni social ni polític no es pot construir en un sol dia. El que hem de fer la gent d’esquerres és mobilitzar-nos. Els fulls de ruta no existeixen. La gent pretén que se li digui cap a on anar. I això no ho sap mai ningú”.
Les clavegueres de l’Estat
Va assegurar Jordi Serrano durant la seva presentació que “les clavegueres de l’Estat que lluitaven contra ETA són les mateixes que han posat a lluitar contra el moviment independentista català”. I va recordar que té l’estranya habilitat de detectar el feixisme quan el té a prop. I va deixar algunes preguntes per a la reflexió: “El PP vol que el Valle de los Caídos sigui un espai de concòrdia entre les dues Espanyes. Algú s’imagina que es proposés fer això a Auschwitz, o que la fundació Adolf Hitler continués oberta?”.
