Han recollit signatures. “Tenim un munt així”, diu Francisco Egea, un dels veïns crítics, fent amb les mans un gest que vol reforçar això, que tenen un munt de signatures de suport. I no sols això: han muntat una manifestació per a divendres que ve per carrers de les Arenes, el barri que porta setmanes agitat per la instal·lació d’una antena de telefonia. Hi ha pancartes de denúncia en finestres: “Antenes no”.
Part del veïnat de les Arenes-la Grípia-Can Montllor està en peu de guerra per la col·locació d’aquesta infraestructura d’ones a la terrassa d’un edifici del carrer de la Garona. I del carrer de Solsona. En realitat, aquí radica el problema essencial: en l’illa afectada hi ha una finca amb dues comunitats, amb dues entrades, una per cada carrer. O potser es pot parlar de dues finques, gairebé idèntiques per fora.
Aquesta és la qüestió: els veïns denunciants, els que tenen entrada pel carrer de Solsona, argumenten que tots viuen en una sola finca i que a ells ningú els ha consultat res, que l’empresa instal·ladora no s’ha posat en contacte amb ells, que es van assabentar de l’obra quan van veure arribar la grua i els operaris, fa uns vint dies. Els altres veïns, els que tenen el portal al carrer de la Garona, opinen tot el contrari: que les finques són diferents, amb dues formes jurídiques separades, i que l’antena està en la seva zona d’influència, a la seva terrassa.
No obstant això, al marge d’aquesta disjuntiva sobre formes jurídiques, consultes o no, en aquesta rebel·lió veïnal, almenos en part d’ella, subjeu encara el temor que surava fa anys davant els possibles riscos per a la salut relacionats amb aquestes instal·lacions de xarxes de telefonia mòbil. I en aquests temors i les lluites que es van desprendre d’ells, les Arenes té història. Anys enrere, les mobilitzacions veïnals en aquest sector van aconseguir evitar la posada en marxa d’infraestructures de comunicacions similars: en el mateix lloc que ara i en uns altres.
En l’aproximació a l’epicentre de les queixes ja es percep el malestar il·lustrat en llençols pintats amb el lema de resum: “Antenes no”. Hi ha dos llençols reivindicatius d’aquest tenor en finestres d’habitatges del carrer de la Valira, per exemple. I en el bloc de les tensions, al carrer de Solsona amb el d’Olot, es veuen set pancartes i en el bloc de davant, dos més. Un gos treu el cap per les reixes d’un balcó situat entre altres dos, cadascun amb una pancarta. “Antenes no”, resen les teles de missatges manufacturats.
Una de les pancartes de denúncia / ALBERTO TALLÓN
L’antena està tapada. Es veu des del domicili de Marino Guerrero, que recorda la sorpresa quan es va assabentar del que feien aquells treballadors que van arribar a l’edifici de davant fa uns vint dies, “i en dos o tres dies” van instal·lar l’estructura. “Hi havia una grua gran amb la qual van pujar plaques”, diu el Marino. “Vam preguntar per a què era allò i ens van informar que era per a una antena de telefonia”.
“I no la volem aquí”. Així sintetitza Marino Guerrero la seva posició i la d’altres residents en la zona. “Fa anys, ja ho van intentar, i vam aconseguir evitar-ho”, afegeix. Diversos veïns van parlar de l’assumpte i es van mobilitzar. Es veien pel carrer i en parlaven. Havien de fer alguna cosa. “No volem l’antena aquí”, reitera el Marino, i argumenta motius de salut. “Com ja veníem d’aquella altra vegada, ens vam reunir i vam decidir fer les pancartes”. I hi ha convocada una manifestació, apunta.
En efecte, l’associació de veïns de les Arenes-la Grípia-Can Montllor ha tramitat la petició per a una marxa de protesta que, si es duu a terme segons preveuen els convocants, recorrerà carrers del barri divendres que ve a la tarda, a partir de les 18 hores, amb sortida des del centre social de les Arenes, al carrer de Joan XXIII, i arribada als edificis (o edifici) de la discòrdia.
Goteres?
“Això és perillós i moltes famílies no ho volen, no ho volem. És nociu per a la salut. En el bloc hi ha nens. L’antena està damunt del menjador d’una família amb nens petits”, declara Francisco Egea. Angustias Jiménez repeteix una vegada i una altra que “la finca és la mateixa, però amb dues comunitats”, i que els habitants del carrer de Solsona haurien d’haver estat consultats també. “Jo vaig veure les obres i vaig preguntar: em van dir que anaven a reparar unes goteres”, diu Angustias Jiménez. Doncs no, no era cap reparació de goteres: era una antena de telefonia, una més en una ciutat amb desenes d’aquestes infraestructures.
“Portem moltes signatures, moltes”, insisteix Francisco mentre un altre veí d’aquesta comunitat, Joan Antoni Gorina, expressa la seva indignació: “Han anat a la seva, i això és una sola finca amb dues entrades. I que consti que no volem els diners, no es tracta d’això”, afirma el Joan Antoni. A finals de la setmana passada, l’activitat d’operaris a la terrassa semblava minorar. Dijous, dos treballadors parlaven per mòbil: “Marxem”. El Joan Antoni ha estat informat d’alguna cosa: “Ens han dit que ho deixaven de moment, però aquesta setmana (la passada) els hem vist treballar”.“Compartim el celobert, el veu vostè?”, insisteixen uns veïns mentre assenyalen, en efecte, l’espai compartit.
Uns veïns diuen que la finca és única i els altres, que hi ha dues comunitats diferents / ALBERTO TALLÓN
La versió contrària
La versió de l’altra comunitat és, per descomptat, radicalment contrària a la dels veïns del carrer de Solsona. Des de l’exterior, a penes s’aprecien diferències entre un bloc i l’altre. Una anàlisi més detallada sí que revela que la façana de la comunitat amb entrada pel carrer de Solsona està en millor estat, acabada de restaurar, d’un color més viu. I així és, i aquesta és una de les raons argumentades pels altres veïns, els que sí han permès la col·locació de l’antena, els que tenen entrada pel carrer de la Garona.
Aquesta finca està composta de vuit habitatges, dos menys que l’altra. Dos veïns afirmen que l’altra comunitat ha instal·lat l’ascensor i ha arreglat la façana (ho han fet amb derrames “i demanant crèdits”, diuen ells, els veïns del carrer de Solsona). Els veïns del carrer de la Garona no han dut a terme obres. I les volen fer, però necessiten diners per això i el pagament del lloguer que abonaria l’empresa usuària de la instal·lació els permetria afrontar aquests pagaments com a comunitat.
“Som dos blocs diferents i per aquesta raó no es necessita consens per instal·lar l’antena, que està en la nostra comunitat. Ells han fet les seves obres per separat. Hi ha separació de galeries i tota la instal·lació de l’antena està a la part de dalt del nostre bloc, de la quarta planta”, subratlla un veí. El lloguer de l’espai serà per deu anys. “No és una milionada, però sí una ajuda”, addueix un veí. “En aquest bloc hi viu gent gran i gent en atur”. Segons ha transcendit, la quantia de l’arrendament no arriba als 1.000 euros mensuals.
Ho tenen clar: “Si està de llei, l’antena es quedarà aquí”, diu amb fermesa una veïna. I un company de comunitat afegeix: “Aquestes antenes són necessàries per a les connexions de comunicacions. Ens han assegurat que si no es posa aquí, es posarà en un altre edifici pròxim. No hi ha una altra possibilitat”. No tenen por per les possibles repercussions en la salut: “Aquí han vingut a inspeccionar la instal·lació diversos enginyers, un equip d’almenys set professionals. M’he informat d’aquest tema i fa més mal posar-se al costat d’un microones en funcionament que les emissions d’aquestes antenes”, conclou aquest veí, el mateix que ha sofert ofenses en el veïnat. Algú li va enganxar un cartell de protesta amb excrements en el seu vehicle.
L’Ajuntament de Terrassa ha rebut les queixes i estudia el que sembla el nus de la qüestió: si al lloc de la discòrdia hi ha dues finques o una de sola.
