Coincidint amb la passada Fira Modernista, els historiadors Jordi Serrano (Sabadell) i Domènec Ferran (Terrassa) van protagonitzar un divertidíssim debat-espectacle sobre la rivalitat entre les cocapitals del Vallès Occidental. En un to ben diferent, del tot seriós, es retrobaran dimarts a les 19 hores a l’Ateneu Terrassenc. Ferran serà l’encarregat de presentar el darrer treball de Jordi Serrano, “Carta a un republicano español”, una obra de 420 pàgines prologada pel dirigent nacionalista gallec Xosé Manuel Beiras. Va directament adreçat als republicans espanyols.
Diari de Terrassa ha reunit tots dos historiadors per presentar l’acte de dimarts i els ha permès conversar sobre el republicanisme i les llibertats d’un Estat espanyol amb el qual tots dos es mostren crítics. Ambdós es declaren independentistes i exposen les seves perspectives sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya des del vessant de dos lluitadors antifranquistes als quals no agrada gens l’actual model d’estat, en el qual entenen que “el feixisme, especialment a la judicatura, continua tenint un pes determinant”.
Jordi Serrano
“Vaig militar a la clandestinitat al PSUC. I ho vaig viure amb por, de manera molt traumàtica. Això em va fer desenvolupar una virtut: sé reconèixer de seguida la cara del feixisme. Mentre es precipitava el ‘procés’ van anar sortint moltes cares del feixisme a molts llocs on no pensava que hi fossin. Sabia que ens costaria ser un país normal i democràtic, però van començar a sortir molt de pressa determinades figures”, assenyala Jordi Serrano. I afegeix: “M’empipa que els mitjans emprin eufemismes per coses que jo entenc mal adjectivades. Parlen de Llarena com a jutge conservador. No és un jutge conservador. És un jutge neofeixista. Un jutge conservador anglès serà antifeixista, com un militar de dretes nord-americà. Probablement, el seu avi va ser al desembarcament de Normandia. Aquí no. Aquí els feixistes van a les misses pel Franco, no volen canviar el Valle de los Caídos, mantenir la Fundación Francisco Franco. En història comparada, aquestes coses no aguantarien una anàlisi d’un minut”.
Transició i involució
Domènec Ferran assenteix. I afegeix: “Els que vam viure la transició no ens esperàvem que de cop i volta el feixisme reviuria d’aquesta manera. Una de les coses que m’agraden molt del llibre del Jordi és que diu les coses pel seu nom. L’esperó hem estat els independentistes. Molts érem federalistes i ens hem convertit en independentistes. A Espanya no hi ha hagut mai una dreta democràtica”.
Domènec Ferran
Amb relació al paper de la monarquia en la pervivència del règim, Ferran diu: “La garantia d’una democràcia a Espanya a través d’una monarquia és una fal·làcia”. Entenen ambdós que la monarquia és el gran impediment per a la independència. “És la raó que evita que els catalans fem un referèndum. Perquè l’endemà, a Espanya guanyaria la república”.
El jovent, diuen, és l’esperança. I ambdós són optimistes. “Dues generacions s’han cregut la democràcia i han provat els límits. I se’ls han trobat. Catalunya ha posat el focus sobre la supervivència de la supervivència del neofranquisme a les altes esferes de l’Estat”, explica Serrano, que va quedar “esfereït en veure d’on venen els jutges espanyols”. Qüestiona, fins i tot, el bipartidisme. “No ha existit mai. La FAES ha assolit l’hegemonia del relat. Mani qui mani, l’Aznar marca el discurs. I això suposa un fracàs evident de les opcions progressistes”, diu.
